Més de 31.000 alumnes catalans encara esperen una plaça d’FP

No obstant, els que s’acabin acollint a la repesca hauran d’esperar fins al dia 12 de setembre, quan el curs ja estigui en marxa, amb tot el que això implica aquest retard tant per al professorat com, sobretot, per als alumnes.

El nou procés d’inscripció –més meritocràtic, ja que la nota és més decisiva que amb el mètode anterior, que donava prioritat a les peticions– ha portat que només es matriculés al juliol el 70% de l’alumnat (el que va entrar en la primera opció sol·licitada). Els que han obtingut plaça en alguna de les altres nou opcions començaran a fer-ho la setmana que ve. Amb les que sobrin després d’aquesta segona ronda començarà la repesca extraordinària.

Directors de centres d’FP catalans de disciplines diverses –que ja es troben al peu del canó aquesta última setmana d’agost– coincideixen a relacionar aquesta dilatació en el procés de matriculació amb dues de les notícies que més ressò han tingut sobre la formació professional durant aquests últims mesos: que l’FP privada s’ha disparat un 845% a Catalunya des del 2013 i les altes taxes d’abandonament escolar primerenc a l’FP (el 30% dels estudiants de grau mitjà no l’acaba).

"Que milers de vacants s’assignin una vegada començat el curs fa que hi hagi alumnat que es perdi les accions d’orientació de les primeres setmanes, precisament el que sol ser més vulnerable i el que més necessitaria aquest acompanyament i establir aquest vincle inicial; això fa que aquests nois, que la majoria arriben ja rebotats després de no entrar en cap de les seves opcions desitjades, tinguin bastants més números per abandonar de manera primerenca", denuncia un director.

Fuga a la privada

"Si al juliol al teu fill no li donen plaça en cap de les seves cinc primeres opcions, com a família tens dues opcions: o que estudiï una cosa que no li interessa i que possiblement deixarà, o bé mirar de fer un esforç econòmic i anar a la privada. Aquesta creix per desídia de la pública i això és una vergonya", afegeix en la mateixa línia el professor i sindicalista Jesús Martín, responsable d’FP de la UGT Ensenyament.

Des del Departament d’Educació explicaven l’1 d’agost passat que un total de 5.434 alumnes (2.595 de GM i 2.839 de GS) que, en primera tanda, havien rebut l’assignació a una opció entre la segona i la desena, la van aconseguir millorar en la segona (és a dir, pujar de posició). A més, la conselleria també va informar que 5.206 alumnes (2.363 de GM i 2.843 de GS) van aconseguir alguna assignació quan en la primera tanda no havien accedit a cap de les seves 10 opcions sol·licitades.

Això va passar perquè, com és habitual en els processos de preinscripció de l’FP, no tot l’alumnat assignat en la primera opció es va acabar matriculant (una cosa que passa especialment en els graus superiors, on és bastant habitual que l’alumne es preinscrigui en paral·lel a algun cicle d’FP i a la universitat i, si entra a la facultat desitjada, no es matricula a l’institut; una cosa que també es preveu que passi en la segona tanda de matriculacions de la setmana que ve).

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per reforçar la idea que al final del procés sempre hi ha vacants [una altra cosa és que sigui una plaça a Sitges i tu visquis a Blanes o que hi hagi una plaça de jardineria i tu vulguis estudiar informàtica], el departament assenyala que el 13 de setembre del 2023 constaven unes 14.500 places lliures entre GM i GS (que solen ser formacions que desperten escàs interès) i hi havia uns 1.800 alumnes sense assignació.

Fonts de l’actual conselleria, la que s’acaba de posar a caminar i està encara obrint els primers calaixos, apunten que "de cara al futur" "la intenció és una interlocució directa amb tots els agents implicats per valorar un avanç del procés".