Salut

Les caigudes dels avis ja són la principal causa de lesió medul·lar

Molts pacients pateixen efectes secundaris emocionals, mentals i socials

La Unitat de Lesionats del Vall d’Hebron alerta del «canvi de paradigma» per l’esperança més gran de vida. Per primera vegada, els traumes greus per accidents a casa de gent de més de 75 anys desbanquen els d’accidents de trànsit o esportius.

Les caigudes dels avis ja són la principal causa de lesió medul·lar
4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

El 3 de febrer, el dia de l’aniversari de la seva dona, el Luis, de 78 anys, va obrir un armari de la cuina per treure uns vasos. No portava ulleres i es va donar un fort cop al front amb la porta. No hi va donar cap importància, però a la nit va caure desplomat a terra. La família va trucar ràpidament a l’ambulància. "No vaig arribar a perdre el coneixement, però em faltava l’aire. No podia parlar", explica el Luis. En aquell moment no ho sabia, però havia patit una lesió medul·lar aguda. Avui dia, gràcies a la rehabilitació que fa a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, pot parlar sense problemes i ja camina, tot i que amb l’ajuda d’un caminador. "On hi ha el cos de l’ésser humà, hi ha el perill", diu.

Les caigudes accidentals a casa ja desbanquen els accidents de trànsit o esportius com la principal causa d’una lesió medul·lar aguda. I els més grans de 75 anys són el principal perfil de pacient, a causa de l’envelliment poblacional. "Estem davant un canvi de paradigma: hi ha un augment de gent més gran de 75 anys amb lesió medul·lar aguda a causa de caigudes a casa. La lesió medul·lar més comuna és la traumàtica cervical. I en alguns casos la lesió és completa, de manera que la discapacitat és màxima", va explicar ahir Lluïsa Montesinos, cap de la Unitat de Lesionats Medul·lars del Vall d’Hebron.

Cinc anys enrere, el 60% dels pacients que tractava aquesta unitat eren lesionats medul·lars per accidents de trànsit o activitats esportives, i el 40%, per caigudes casuals. En l’actualitat, però, la majoria (un 55%) es deuen a caigudes quotidianes, i el 45%, a accidents de trànsit o activitats esportives. Els joves d’entre 16 i 30 anys (el perfil de lesionat medul·lar per accident de trànsit o activitat esportiva) ja no són els que estan ingressant més en aquesta unitat del Vall d’Hebron, sinó els més grans de 75.

N’hi ha prou amb fer un cop d’ull a les xifres per fer-se una idea de l’auge del fenomen. El 2023, la unitat va atendre 46 pacients amb lesió medul·lar aguda: 23 van ser per una caiguda casual; 13, per accidents de trànsit, i 9, per una activitat esportiva. D’aquests 23 que van tenir una caiguda, 14 tenien més de 75 anys. El 2022, la unitat va atendre 48 pacients: 26 van ser per una caiguda casual (n’hi havia 13 que tenien més de 75 anys); 10, per accident de trànsit, i 12, per una causa esportiva.

Altres patologies

Segons la doctora Montesinos, aquest tipus de caigudes en gent més gran de 75 anys se sol donar en persones amb "altres patologies importants". "Volem prestar-los atenció perquè hem vist que la caiguda casual al domicili és una tendència en augment", apunta la doctora. Aquest juny, l’estadística de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre defuncions el 2023 ja va revelar que les caigudes van superar els suïcidis com a primera causa de mort externa (no causada per una malaltia), una tendència a l’alça des dels anys 90 que a Espanya va marcar l’any passat un màxim històric a causa de l’envelliment de la població. En els 80 es produïen fins a cinc vegades menys caigudes mortals a l’any.

El Vall d’Hebron ha volgut donar a conèixer aquestes dades perquè les lesions medul·lars agudes per caigudes són "evitables", en paraules de Montesinos. Aquesta especialista confia que, "de la mateixa manera que hi ha hagut una disminució de les lesions medul·lars per sinistres de trànsit" (en part a causa de les campanyes de conscienciació de la DGT), també es podran reduir els accidents casolans si se sensibilitza la població. "Hi ha un augment en persones de més de 75 anys perquè tenim més actius, amb una bona qualitat de vida. Són persones que surten de casa", afegeix. Aquesta metge esmenta algunes mesures de prevenció: no tenir alfombres a casa, ser conscients de si necessiten algun tipus de suport (bastó o caminador) al sortir de casa i també de si són capaços, per exemple, de "pujar a una escala a penjar una cortina".

Notícies relacionades

La doctora recorda que amb l’edat es perden "reflexos" per protegir-se davant una caiguda i, de la mateixa manera que es trenca un maluc, també es pot lesionar la columna. "Majoritàriament, veiem lesions cervicals incompletes [com és el cas del Luis], però en alguns casos són completes i generen una gran discapacitat en edats avançades", diu. Mentre que amb la lesió medul·lar completa es perd tota la sensibilitat i capacitat per controlar el moviment per sota del punt de la lesió, en la incompleta sí que existeix sensibilitat i control del moviment per sota de l’àrea afectada, en grau variable en funció de la lesió.

Molts pacients amb una lesió de la medul·la espinal experimenten efectes secundaris mentals, emocionals i socials. Els tractaments i la rehabilitació van encaminats a mirar d’aconseguir que les persones que pateixen lesions de la medul·la espinal guanyin més autonomia i més independència, en la mesura de les seves possibilitats.

Temes:

Barcelona +Salut