Els infarts en dones triguen 23 minuts més a ser atesos

Tant pel que elles triguen a adonar-se que necessiten atenció sanitària i a recórre-hi, com pel que els professionals es demoren a prestar-los la que necessiten. El cas és que, en el tipus d’infart en el qual la velocitat en la resposta és més important, la intervenció en les dones es retarda 23 minuts més que en els homes: tres hores i quaranta minuts (220) enfront de les tres hores i quart (197).

És la conclusió d’un estudi del grup de Cardiologia de l’Institut d’Investigació Sanitària Galícia Sud (IISGS), que va repassar les dades dels 2.668 infarts de miocardi amb elevació del segment ST –els que passen pel taponament agut d’una artèria per un trombe– que es van produir a l’Hospital de Vigo des del 2015 fins al 2020. Van constatar que la xarxa gallega ofereix una atenció "de bona qualitat" i la majoria dels casos són atesos en els temps recomanats, però hi ha "marge de millora per reduir la bretxa de gènere encara existent".

"Cada minut compta en l’atenció a aquest infart", explica Pablo Juan Salvadores, investigador principal d’aquest article en el qual figuren també els doctors Andrés Íñiguez i Víctor Jiménez, i que parteix del treball final de grau de María Castro. Compta tant per a la supervivència, com per al seu pronòstic posterior –com més temps sense resoldre, més teixit es necrosa.

Notícies relacionades

Brussel·les aconsella proveir-se de queviures per a una emergència

A la recerca del temps perdut

La primera pèrdua de temps per a les dones es produeix en el contacte amb el sistema sanitari. Des de l’aparició dels símptomes, els homes van trigar una hora i les dones 11 minuts més. Elles "malinterpreten" els seus símptomes amb més freqüència perquè resulten ser "més difusos". Tot i que el dolor toràcic és la principal queixa en tots dos, destaquen que en elles cal fer cas a altres senyals com la falta d’aire, marejos, suors o fins i tot símptomes gastrointestinals. També cal tenir en compte que l’edat mitjana d’elles quan tenen els infarts és més alta.

El segon retard és en l’electrocardiograma diagnòstic: 9 minuts davant de 10. "És fonamental la formació contínua" dels sanitaris implicats, defensen. La tercera demora és des d’aquest punt fins a la intervenció: la mitjana en homes està en 123 minuts, però amb la meitat d’elles van trigar més de 131.