Les protectores d'animals, al límit a l’estiu: cada hora s'abandonen 33 mascotes

A la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell també noten aquesta saturació. Malgrat disposar d’un gran espai, cuiden 130 gossos i més d’un centenar de gats. Els treballadors van amunt i avall, intentant atendre’ls tots i deixant que surtin per torns a jugar al pati. No descansen ni un dia a l’any. "Aquí no tenim festius, els animals necessiten menjar, beure i neteja cada dia", explica Mònica Jordà, administrativa del centre.

"Cada any acollim més de 900 mascotes, entre gats i gossos –afegeix–. Ara a l’agost hi ha hagut dies que han arribat 15 animals", afegeix. "Estem tots saturats, fem el que podem, però falten molts recursos", apunta Albert López, educador caní. Malgrat que continuen recollint tots els animals abandonats, els mitjans són limitats i tenir la protectora a màxima capacitat els impedeix poder atendre millor les mascotes. "Com més s’adopti, més podrem atendre", afirma Jordà.

Tot i que l’abandonament d’animals es dona durant tot l’any, Jordà certifica un augment entre abril i setembre. No només coincideix amb el període vacacional: també són els mesos en què hi ha més nombre de cries de gat. "Cada dia rebem cinc trucades de persones que volen deixar aquí als seus animals, i els hem de dir que no, perquè estem plens", alerta.

Motius i eufemismes

Els motius esgrimits per justificar l’abandonament de mascotes són diversos. "Hi ha persones que ens diuen que es canvien de pis i que els nous propietaris no deixen que tinguin gossos o que el seu gos ha crescut massa i no cap a casa", explica Jordà. "Fa poc ens va trucar una noia que estava embarassada, tenia un gos de 15 anys i no donava l’abast amb tota la feina", afegeix. Altres raons recurrents són la mort de l’amo i problemes de comportament i al·lèrgies. "Ara, a més, ja no et diuen que volen abandonar el seu gos, utilitzen eufemismes i ens pregunten: ‘¿Aquí adopteu gossos?’. Jo sempre els responc que no, que aquí els donem en adopció".

Tot i que el fet que gairebé el 50% de les mascotes es donin en adopció és valorat positivament per les protectores, continua sense ser suficient. Cada vegada més persones s’interessen per adoptar, però no sempre arriben fins al final del procés.

"Rebem més formularis de famílies interessades, però al final no s’han disparat les adopcions ni es nota un gran augment", explica Enric Solé, encarregat de la Lliga per a la Protecció d’Animals i Plantes. "De vegades simplement és un caprici o la família no és adequada", afegeix. La xifra que es continua mantenint molt alta són els abandonaments. "El número no baixa, fins i tot després de la pandèmia va augmentar una mica", assenyala.

"L’estàs rescatant"

Els treballadors de les protectores tenen clar per què és millor sempre adoptar que comprar. "Els vivers o botigues són negocis, volen vendre i tenir beneficis a costa dels animals, però sempre és millor anar a una protectora i veure quins gossos i gats tenen", explica Solé. "Per a un que està aquí tancat, si l’adoptes, l’estàs rescatant", assenyala Jordà. I, a més, això ens permet a les protectores poder atendre millor els altres. Assenyala també que moltes mascotes que procedeixen de vivers o de particulars, sobretot, acaben sent tornats: "Molta gent rep cadells de veïns que crien, i després acaben arribant aquí, l’agafes al principi com un caprici i després l’abandones".

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

A les protectores, les mascotes i els possibles amos passen per tot un procés per assegurar que es crea un vincle de per vida. "Busquem famílies o perfils d’adoptants que encaixin, que puguin cobrir les necessitats que té el gos, i alhora que també el gos encaixi amb la família", explica López. "D’aquesta manera garantim l’èxit de l’adopció i que tinguin una bona qualitat de vida".

Per molt afany que li posin en aquests centres, els animals tindran més possibilitat de tenir una vida feliç si els adopten. "M’agrada molt la meva feina, però la pitjor part és veure que són gossos que s’ho estan passant malament i que, com més temps passi, més dificultat tindran per ser adoptats", assenyala l’educador caní.