"Plorava cada dia per les històries d’abusos dels gossos"

En ple agost, lluny de tancar per vacances, la protectora està en un dels mesos de més intensitat. En aquest centre, situat en un gran espai obert a Sabadell, viuen 130 gossos i més de 100 gats. Les xifres varien cada dia, tant per l’entrada de nous animals com per adopcions. En total, cada any entren uns 500 gats i 400 gossos, entre els quals també es troben mascotes extraviades que acaben tornant amb les seves famílies.

Poc més d’una dotzena de treballadors s’encarreguen de cuidar aquesta gran manada, entre veterinaris, educadors canins i personal administratiu. "La meva feina consisteix a treballar directament amb els gossos i el seu benestar, sobretot des de la part més emocional, i després acompanyar els adoptants, assessorar-los i intentar que l’acollida vagi sempre el millor possible", explica Albert López, educador caní del centre. Situacions d’abús o maltractaments poden provocar que els gossos tinguin pors i dificultats a l’hora de relacionar-se: el paper de l’educador és intentar treballar aquests problemes que poden dificultar les adopcions.

Revisió diària

Cuidant el benestar físic hi ha la veterinària, Miriam Nieto. Cada matí fa una revisió a tots els animals, donant medicació als que la necessitin i assegurant-se que tot vagi bé. Aquell dia, els últims a passar la seva revisió són una nova llorigada de cadellets. La veterinària i l’auxiliar els pesen en una balança i comproven que tant ells com la mare estiguin bé. Malgrat que fa poc temps que estan a la protectora, no hi ha dubte que, quan sigui possible, trobaran una llar. "Els joves sempre se’n van abans, la gent sol preferir cadells o gossos petits", diu Jordà. A la seva pàgina web, on es poden consultar les mascotes que tenen, només hi ha un gos menor d’un any i nou menors de 2. En canvi, hi ha 20 gossos més grans de 10. "De tant en tant, arriba alguna família a la qual no li importa l’edat", afegeix.

Notícies relacionades

Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista

Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari

"És una feina dura des d’un punt de vista emocional i físic", explica l’educador. "No és per a tothom, són gossos amb un nivell alt d’estrès, es necessita molta paciència. A mi, personalment, m’encanta". Si hi ha una cosa que comparteixen tots els empleats de la Lliga, és el seu amor pels animals. En administració, han posat uns llits perquè els més grans no hagin d’estar tancats i puguin tenir més companyia. "En una empresa treballes per a un benefici privat, aquí saps que tot el teu esforç va cap als animals", afegeix Jordà.

Al llarg del matí van arribant diverses persones per passejar els gossos. Es tracta dels voluntaris i padrins de la protectora, que representen una gran ajuda per a l’associació. Paula Gómez, estudiant de 20 anys, és voluntària des que va complir la majoria d’edat. "El millor de ser aquí és veure l’evolució dels gossos, al principi estan tristos i veus com canvien quan els passeges i jugues amb ells", explica. "Sobretot els dies que els adopten, te’n vas a casa molt contenta, després de vegades te’ls trobes passejant per Sabadell i sents que has format part d’això".