Sancho és traslladat al penal de Surat Thanis, un ‘oasi’ en el sistema tailandès

Un funcionari amb la samarreta de la presó de Samui apropava la seva eixordadora moto ahir al migdia al periodista apostat a les seves portes donant fe de les visites. "¡Daniel Surat Thani! ¡Daniel Surat Thani!", cridava amb l’alleujament del final d’una condemna, no la de l’espanyol, sinó la del personal penitenciari que durant un any ha patit la presència massiva de premsa en aquest serè paratge.

Daniel Sancho marxava ahir a la tarda de la que ha sigut casa seva durant un any cap a la presó de Surat Thani, la millor carta de la baralla, que l’allotjarà fins que siguin resolts els seus recursos i rebi una altra destinació, segur que més hostil. Sancho va cobrir els 120 quilòmetres que les separen en furgó policial i ferri, i va pernoctar per primera vegada al presidi continental. El trasllat va ser sobtat. El director del penal de Samui havia aclarit el dia abans que esperava la "imminent" ordre de trasllat. Per "imminent" s’entenien dies i van ser tot just 24 hores les transcorregudes des de la lectura de la sentència que el condemnava a cadena perpètua i, per això, impossibilitava la seva estada en una presó per a reus amb sentències inferiors a 15 anys. Sancho havia sol·licitat al magistrat quedar-se a Samui i Samui se’l va treure de sobre. "És un assumpte mediàtic i turístic, els periodistes informant sobre un assassí no donaven bona imatge i Samui és el tercer destí turístic de Tailàndia. Per això aquesta rapidesa", explica Javier Casado, director de Fundació +34, una organització que auxilia reus espanyols arreu del món.

Arribada dels pares

El penal de Samui va viure el seu últim matí agitat. Fins allà van arribar Rodolfo Sancho, pare del condemnat, el seu equip de lletrats i la seva mare, Silvia Bronchalo, sempre en solitari. A alguns els va agafar per sorpresa el trasllat de Daniel malgrat haver parlat amb ell una mica abans.

La presó de Surat Thani comptava amb tots els números per allotjar el condemnat. Però no es tracta de la vetusta, descrita tossudament aquests dies en la premsa com un infern, sinó de la nova. És la Presó Central de Surat Thani, oberta l’any passat, un oasi en l’atroç paisatge penitenciari tailandès. La notícia va alleujar els pròxims a Sancho. En la vella, el miler i escaig d’interns doblava la seva teòrica capacitat. En la nova, els 4.500 no hi arriben. Va obrir per alleujar la xarxa penitenciària i rentar-li la cara.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A les seves xarxes socials es presenta com un penal modern i respectuós amb els seus interns. Sancho, a més, ocuparà un mòdul de preventius, més ben ventilat i amb menys densitat de reus que els que acullen els condemnats en ferm. Casado enumera altres avantatges dels preventius: estan dispensats dels tallers de treball, disposen de més temps lliure, les visites familiars s’allarguen als 40 minuts i poden comprar més menjar. Sancho també podrà perseverar amb el ioga i el muay thai, que li han alleugerit el tancament a Samui.

Les cel·les, calcula, permeten una trentena de presos sense pressions. "Tindrà matalàs i espai per estendre’l. A Bang Kwang –la temible presó de Bangkok– també disposen de matalàs però no hi caben. És com plantar un para-sol en una platja de gom a gom", raona.