Benvingut a treballar, no a llogar

Són les dues del migdia i la temperatura al polígon de la Garrotxa supera els 30 ºC. No obstant, el Morr i el Samba porten jersei. "Allà dins et mors de fred", explica el Morr. Nouvinguts a Olot, fa dos mesos que treballen a la fàbrica d’embotits Noel a través de l’ETT Grup Català. Abans ho havien fet als hivernacles de Múrcia i Màlaga. "Aquí paguen millor", respon el Samba, que ha començat la seva jornada a les cinc de la matinada. "El problema és la gent. No sé per què, però no donen casa als immigrants. Jo puc pagar un lloguer, treballo aquí... però és impossible. Ens obliguen a malviure en habitacions", afegeix el Morr. Se’n van xiulant cap a l’autobús, que es va omplint de treballadors com ells. "A veure si aconseguim empadronar-nos, si no, ho tenim malament", s’acomiada el Morr.

Enoch Mensah, gambià, que va arribar a Euskadi de petit, espera un amic que ha vingut a fer una entrevista a la mateixa fàbrica. Ell ja hi va treballar tres mesos i no hi vol tornar. "Deien que m’ascendirien a oficial de segona i no ho van fer. La gent pensa que aquesta feina és fàcil. Però no, és molt dura: has d’anar ràpid a tallar la carn, que està congelada, tota l’estona dret, amb prou feines pots descansar... Només demanava 1.700 euros al mes", afegeix.

Sense vivendes

Mensah explica que va arribar a Olot perquè sabia que hi havia més feina que al País Basc. "El que no m’esperava és aquest racisme. Hi ha gent que no vol immigrants i no et lloguen pisos. Crec que no confien en nosaltres perquè no ens coneixen bé. Si truques i escolten la teva veu... Mai tenen pisos per als quals no som d’aquí. Però quan truca un català li diuen: ‘¿Quan el vols visitar?’". La seva particular llista de greuges és llarga. "A la càrnia de vegades et diuen: ‘Ves-te’n al teu país’. T’enfades però no hi pots fer res. Ets immigrant, no tens res a dir. Igual que la policia". "Et parlen malament, no et respecten...", es queixa el gambià.

Noel, una de les càrnies més importants de la zona, és conscient del problema. "És un tema que ens preocupa. A la comarca hi ha 54.000 habitants. Hi ha gent que ve de Vic o Girona a treballar, però cada vegada ens costarà més trobar qui vulgui fer aquest trajecte de 40 minuts. Necessitem vivendes per als nostres empleats", afirma Jordi Port, director de sostenibilitat i comunicació. El 2021 es van aliar amb la immobiliària Cobus per avalar els seus empleats i trobar-los un lloc on viure. "És la nostra manera d’ajudar a generar confiança, que no es qüestioni aquestes persones", afegeix. La immobiliària ha declinat participar en aquest reportatge per "la sensibilitat del tema".

Però el problema no és només de la Garrotxa. "Molts immigrants ocupen pisos perquè no els lloguen. Poden pagar-los, però la gent no els vol", diu Anssa Momouni, president de la junta de la mesquita de Vic (Osona). "A mi em va passar. Em van dir: ‘¿Et dius Youssef? No fa falta que insisteixis’. Altres vegades passa quan veuen el hijab de les noies. És una cosa que has d’assumir", explica el Youssef, un jove de 20 anys nascut a Vic de pares magribins. Momouni ja s’ha acostumat a les trucades dels serveis socials del municipi. "Ens demanen que ajudem la gent que no té on viure, però costa molt".

La vivenda és un dels greuges dels treballadors de les càrnies. Però n’hi ha més. "Als negres no ens tracten com als blancs: ens toquen els llocs més difícils i, en lloc de parlar-nos, ens criden", explica una empleada nigeriana en anglès a les portes d’un escorxador de Vic a les quatre de la matinada. "És el que hi ha, no tenim cap altra opció", assegura un altre empleat que, de manera anònima, explica que no té papers i treballa amb els d’una altra persona.

"Els espanyols només són als despatxos, mereixem cobrar més", diuen d’altres. Tots assumeixen que les condicions actuals són millors que fa set anys, quan regnaven els falsos autònoms. "Sabies quan entraves, però no quan sorties, allò era un infern: feies 12, 14, 16 hores seguides. Ara sé que faré vuit hores i quant cobraré", assegura la Baby, una altra empleada de Nigèria que treballa a la sala de polir. "És dur, però no hi ha cap altra opció", resumeix.

Montserrat Castanyer va ser una de les empleades del sector que van promoure les protestes que van aconseguir erradicar aquestes pràctiques des del col·lectiu Càrnies en Lluita. "Les condicions eren d’esclavisme, vam aconseguir que els fessin contracte, que cada dues hores rotessin per evitar lesions. Però sovint s’abusa d’aquesta gent perquè no coneixen els seus drets: no poden anar al lavabo, tenen sous de merda, els diuen de tot menys guapo... El tema de fons és que fan la feina que els d’aquí no volem i, tot i així, sembla que molesten", insisteix la sindicalista, que va deixar el sector després de 30 anys d’experiència.

Mal d’ossos

"Amb el temps t’acostumes a la feina dura, és el que hi ha", resumeix el Balde, un altre empleat d’un escorxador de Vic. "¿Saps per què no hi ha catalans aquí? Perquè els immigrants som els únics als quals no ens queda més remei que aguantar", insisteix el Samba. "Jo vull canviar de feina però no trobo res. Aquí et trenques els ossos", es queixa el Youssef abans d’entrar a l’escorxador. Els sanitaris de Vic expliquen que veuen molts dolors musculars a causa dels moviments repetitius de tallar i carregar carn. "Però les mútues no ho assumeixen, sense ells la comarca sencera s’enfonsa", explica Marta Serrarols, directora del CAP Vic Sud.

Auge de la xenofòbia

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En les últimes eleccions catalanes, el partit xenòfob Aliança Catalana va superar el llindar del 10% dels vots en 16 dels 21 municipis de la Garrotxa. A Montagut i Oix es va elevar fins al 25% i va obtenir el 18% de suports a Santa Pau. Els resultats han alarmat l’assessoria social Resilence Earth, ubicada a la comarca, que treballa en projectes d’adaptació a la realitat social, climàtica i migratòria. "És una crida d’atenció que s’ajunta amb la precarietat en el món rural i la frustració del procés… Veiem un canvi en la percepció de la immigració a la comarca", apunten des de la cooperativa. Opinen que urgeix posar en marxa projectes per comprendre què passa i donar una resposta. "Necessitem més iniciatives de participació", proposen.

A Noel expliquen que, malgrat tot, intenten remar a favor dels seus empleats immigrants. A més del conveni immobiliari, han ajudat a reobrir el club de criquet d’Olot perquè els seus treballadors sikhs puguin entrenar-se en unes noves instal·lacions i així competir a la lliga catalana. "Volem que se sentin d’aquí, que els nostres treballadors estiguin bé", insisteix Port. Però a la comarca hi ha qui no ho veu amb bons ulls. "Tenim massa immigrants: no treballen i roben. No els volem aquí", es queixa el restaurador Sergi Marc. Tampoc li agraden els polítics. "Els porten aquí i fins i tot els paguen hotels", acusa.