Deixa de dir campió al teu fill

"Mamá, diu l’entrenadora que he de millorar". Resposta de la mare: "L’entrenadora és una cretina i no en té ni idea. Tu ets un campió. Ets genial, ets un golejador. L’equip no és res sense tu". Sylvie Pérez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), posa aquesta conversa (inventada, però podria ser real) com a exemple de com les famílies estan criant emperadors i emperadrius. En plena era de la hiperpaternitat, abunden els nens i nenes que tenen una imatge molt distorsionada de si mateixos perquè els seus pares els fan pensar que són campions i campiones, tot i que no ho són ni de lluny. L’objectiu és noble: fomentar l’autoestima. Però el resultat és desastrós.

"Si el teu fill està convençut que és un fora de sèrie i no ho és, el més probable és que es converteixi en un tirà, un emperador incapaç de suportar una ensopegada a la vida o una frustració", adverteix la psicopedagoga després de recordar a les famílies que no s’han de confondre autoestima amb elogi desmesurat.

¿Què és l’autoestima?

Abans que res, ¿què és l’autoestima? "És un constructe que busca que la persona tingui una confiança raonable en si mateixa. Això significa que quan estem davant d’una dificultat pensem que ens podem apanyar, que ens podem espavilar, amb independència que, al final, la superem o no", explica Víctor Amat, psicòleg, psicoterapeuta i autor de Autoestima punk.

El divulgador esfondra mites i insisteix que l’autoestima està relacionada amb la humilitat. "L’autoestima és pensar: no sé si ho aconseguiré, però ho intentaré", destaca. El contrari és aspirar al perfeccionisme, una actitud que pot derivar en un important problema psicològic. Els pares i les mares –critica Amat- es projecten en els seus fills i filles, i volen que siguin el que ells no són: campions i campiones. "La paternitat és donar suport als fills, no resoldre’ls la vida. Ser una bona mare no consisteix a fer-li un sopar meravellós a la teva filla sinó a deixar que sigui la teva filla la que es cuini la truita i ajudar-la a netejar quan els ous li surtin de la paella", conclou Amat.

Notícies relacionades

Quasi la meitat d'alumnes d'FP sense plaça no tenen els requisits

José María Lassalle: "La IA disputa la intel·ligència a l’ésser humà"

La professora de la UOC afegeix que les famílies, des que els seus fills són només uns nadons, entren de ple en la carrera per la competició. "En les converses del parc sembla que l’únic que importa és qui és més alt, qui menja millor i qui dorm més", es lamenta. A mesura que el nen creix, la comparació amb els altres es fa més gran. "Tenim interioritzada la competitivitat. Una meritocràcia mal entesa ens porta a pensar que només tirarem endavant si som els millors. Un exemple és la selectivitat, no importa com et surti a tu l’examen, l’important és que els altres ho facin pitjor que tu", reflexiona. És necessari –remarca la psicòloga i psicopedagoga– educar els fills de manera més flexible i desterrar el mantra de no pots fallar, no et pots equivocar.

Pérez recomana als progenitors que fugin d’expressions com "ets el millor" i apostin per d’altres més realistes, com "aquesta vegada t’ha sortit molt bé". De la mateixa manera, tampoc s’ha de deixar anar "ets molt matusser" sinó "aquesta vegada no t’ha sortit bé, veurem com podem millorar". "Hem d’oferir als nostres fills una mirada realista de si mateixos", conclou la professora de la UOC, que insisteix a diferenciar autoconcepte d’autoestima. "L’autoconcepte és la imatge que tenim de nosaltres mateixos. I l’autoestima, el molt o poc que vull l’autoconcepte que tinc de mi. Amb un autoconcepte realista és més fàcil poder treballar l’autoestima", conclou.