Els metges alerten del perill de la uralita quan es deteriora
Els experts denuncien l’«incivisme» dels abocaments: «És un risc per a la salut a llarg termini. Fan que tots en paguem les conseqüències».
L’amiant, fibrociment o també uralita, com es va conèixer durant dècades, s’ha convertit en una greu amenaça per a la salut pública. Durant dècades, el seu ús en la construcció es va estendre a través de sostres, canonades i altres peces de fibrociment, un material compost per un 90% de ciment i un 10% d’amiant. De fet, va arribar a guanyar-se el pseudònim de "material màgic" per l’ampli ús que va adquirir al segle XX. No obstant, aquest component és altament tòxic quan es deteriora i allibera pols. L’exposició a les fibres d’amiant afecta principalment els pulmons i la pleura, i pot causar malalties com l’asbestosi i certs tipus de càncer. El més preocupant és que aquest fenomen es tradueix en un desastre ambiental i un risc per a la salut ciutadana a causa dels creixents abocadors il·legals d’amiant.
"L’amiant és susceptible d’alliberar fibres quan es trenca o es tritura", explica el doctor Ramon Orriols, de la Societat Catalana de Pneumologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. Per tant, en un abocador il·legal, on l’amiant ja ha sigut manipulat, hi ha més probabilitat que desprenguin fibres tòxiques.
"És un risc per a la salut pública a llarg termini", alerta per la seva banda el doctor Josep Tarrés, metge de família, neuròleg i doctor en medicina expert en amiant, que lamenta l’"incivisme" que provoca que "tots paguem les conseqüències". Segons Tarrés, el problema de l’amiant està condicionat per la seva latència; és a dir, el temps que transcorre abans que la malaltia es manifesti, que pot ser de més de 30 anys: "El perill d’un abocador il·legal es reflecteix al llarg de molts anys, ja que no es pot mesurar de manera immediata, cosa que ho fa encara més perillós". El metge adjunt del Servei de Pneumologia (Àrea d’UFFIS Respiratòria) de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el doctor Jaume Joan Farrer, afegeix que el problema s’origina des del moment en què l’amiant es manipula, ja que qui ho fa queda exposat de manera immediata a la seva toxicitat.
Malgrat això, les multes per abandonar amiant a la via pública poden oscil·lar entre els 300.000 i els 600.000 euros, segons assenyala Julio González, de l’empresa Desamiantados Barcelona SL. "La legislació és molt clara respecte a això: tota retirada d’amiant ha de realitzar-se sota unes condicions específiques, amb empreses especialitzades i sota certs controls", explica el doctor Farrer. Fer-ho de manera individual i irregular suposa un gran risc, ja que la persona pot inhalar les fibres durant el procés de retirada i també qui circuli prop de l’abocador il·legal, en paraules del doctor.
Un problema ambiental
Notícies relacionadesL’ús i la venda d’amiant –material que triga entre 30 i 50 anys a degradar-se– estan prohibits a Espanya des del 2002. Per tant, gairebé la totalitat de les plaques encara instal·lades continuen amenaçant d’escampar fibres nocives, que són capaces de causar alteracions pleurals, malalties respiratòries cròniques i càncers.
Per a l’entorn natural, la presència de partícules d’amiant també representa un greu perill. En primer lloc, perquè pot afectar de manera indirecta les persones que transiten per aquests llocs i entren en contacte amb aquest material tòxic. Lena Martí, de la comissió contra l’amiant de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona), adverteix del "fracàs" que suposa tenir trossos d’amiant escampats per zones naturals: "És habitual veure aquests abocadors a prop de rius. Es tracta d’una amenaça per a l’hàbitat".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
