Esperant les tortuguetes

Durant dos mesos, aquesta científica i la seva companya Elena Abella han treballat sobre el terreny per monitoritzar l’estat del niu. Les han acompanyat patrulles de policies, agents rurals, un equip de veterinaris i una àmplia xarxa de més de seixanta voluntaris que han alternat per cuidar-se del niu. Fa setmanes que el lloc està tancat, acordonat i, el més important, sempre sota la vigilància d’entre dues i tres persones que han alternat perquè els ous mai estiguin sols. "Per als voluntaris es tracta d’una cosa molt emotiva. La gent parla dels ous com de les seves tortuguetes o les seves petitones. Fins i tot hi ha qui diu, de manera carinyosa, que són com les seves filles", explica Txiki López, un dels coordinadors de la xarxa de voluntaris que han estat custodiant durant diverses setmanes el niu de Tarragona.

Fa uns 50 anys, més o menys, era gairebé impensable trobar-se amb un niu de tortugues marines (Caretta caretta) a Catalunya. Aquestes espècies solien niar en zones molt més al sud, on les aigües eren més càlides i es donaven condicions propícies per procrear. Però ara, a causa de l’avenç de la crisi climàtica, aquests animals estan expandint-se cap al nord. En l’última dècada, de fet, se n’han detectat nius a tota la costa catalana: des del delta de l’Ebre fins a l’extrem nord de la Costa Brava. Alguns anys, com aquest, només se’n localitza un o a tot estirar dos nius. I d’altres, com es va produir el passat, fins i tot es pot arribar a una desena de nius en un sol estiu. "També n’hi ha alguns que se’ns escapen. Fa uns anys, per exemple, un home ens va trucar des d’una platja nudista de Viladecans perquè es va despertar de cop envoltat de minitortugues corrent cap a l’aigua", explica Álvarez de Quevedo, investigadora postdoctoral del Centre Tecnològic BETA (UVic-UCC).

La troballa del niu de Tarragona va ser possible gràcies a l’habilitat d’una veïna que passejava per la platja, que va localitzar d’un sol cop d’ull el possible rastre d’una tortuga marina. "Hi ha molta gent que no ho sap, però les tortugues deixen un rastre molt distintiu quan es desplacen per la sorra. És gairebé com les empremtes d’un pneumàtic però que surten de l’aigua, fan un volt i es tornen a submergir al mar", explica Álvarez. Segons la científica, els últims anys s’estan fent campanyes de formació sobre la presència de tortugues a les costes catalanes perquè la gent aprengui a identificar-ne els rastres i, sobretot, sàpiga què fer en cas de trobar-se amb una. "Cal trucar al 112, perquè es tracta d’una espècie vulnerable", assenyala la investigadora.

Cada niu, una història

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Cada niu de tortuga té una història diferent i, és clar, en cada cas s’actua d’una manera diferent. En el cas de Tarragona, per exemple, els científics van veure que els ous estaven enterrats molt a prop de la vora i a tan sols quatre centímetres de profunditat, per la qual cosa van haver de moure’ls a un lloc més apartat pel risc que se’ls emportés una onada. Una vegada col·locat en un lloc segur, el niu va ser protegit "per terra, mar i aire" amb una tanca de fusta, diverses xarxes i un cartell informatiu per indicar el perquè d’aquesta estructura al mig de la platja. "Una es posa sobre la sorra per evitar la intrusió d’animals. I l’altra es col·loca sobre la tanca per evitar incidents com, per exemple, que li arribi un cop de pilota", comenta Álvarez.

"Els voluntaris som allà gairebé des del primer moment", comenta el Txiki. Aquest any, explica, hi ha més de 60 persones que s’han ofert a custodiar el niu de Tarragona. La seva feina consisteix a vigilar el niu però, sobretot, a informar els curiosos sobre què és el que hi protegeixen i per què és tan important protegir una espècie com les tortugues.