Jorge Carrillo Molina: "Tindrem un prototip de vacuna contra el virus del Nil abans de quatre anys"

El biòleg Jorge Carrillo Molina (Priego de Còrdova, 1976), investigador principal del grup d’Immunologia de l’institut IrsiCaixa de Barcelona, es troba coordinant un important projecte d’investigació europeu per mirar de poder comptar amb la primera vacuna al món que previngui el virus del Nil Occidental (VNO), així com també per poder disposar d’anticossos (medicaments) que ajudin a combatre la infecció, ja que en l’actualitat no es disposa de cap tractament contra l’afecció pel virus en humans. El virus ha causat cinc morts aquest estiu a Andalusia i està sent tan crític en incidència com quan hi va haver un gran brot el 2020.

¿En què consisteix el projecte d’aquesta vacuna?

El projecte es diu Lwnvivat, que són les sigles en anglès de Limiting West Nile Virus Impact by Novel Vaccines And Therapeutics Approaches. Treballem per mirar d’aconseguir el desenvolupament d’una vacuna que estigui dirigida a prevenir la infecció per aquest virus i, alhora, dissenyar anticossos (tractaments específics) per combatre la infecció i que també puguin ser utilitzats com a teràpia si fos necessari. Fins al 2027, el programa europeu Horizon Europe finançarà, amb un total de 5,7 milions d’euros, el nostre projecte d’investigació, coordinat per l’Institut IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació La Caixa i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– i que té per objectiu dissenyar teràpies que limitin l’impacte del virus del Nil, un patogen emergent contra el qual actualment no existeix cap tractament ni vacuna d’ús en humans.

¿Quins grups d’investigació voleu aconseguir aquest avenç?

En el projecte col·laboren vuit grups d’investigació de quatre països europeus (dels que quatre són espanyols, dos francesos, de Montpeller, un és alemany i un altre de Dinamarca). Entre els quatre grups nacionals hi ha, a més de l’IrsiCaixa, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, Hipra i el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS). Perseguim que la vacuna sigui capaç d’induir una resposta immunitària prolongada en el temps i que protegeixi el conjunt de la població.

¿Li consta que en algun altre lloc del món s’estigui treballant en un altre model de vacuna contra aquest VNO?

Hi ha grups que han publicat treballs sobre vacunes, amb fases una i dos en humans, però no s’han arribat a acabar ni comercialitzar. El que sí que hi ha són vacunes per a ús veterinari.

Es calcula que la incidència d’aquest virus va creixent. ¿D’aquí la necessitat d’una vacuna?

És un virus que està estès per tot el món (Itàlia, Grècia, Turquia, sud d’Espanya...). El virus utilitza els mosquits com a vector de transmissió i, tot i que sol tenir un transcurs asimptomàtic, l’1% dels casos desenvolupa una malaltia greu amb afectació del sistema nerviós central que, a la llarga, pot provocar la mort. La incidència del VNO va augmentant, perquè es transmet per mosquits, i a causa del canvi climàtic, la temporada del mosquit cada cop és més llarga. Per això necessitem disposar d’una vacuna amb urgència i comptar amb tractaments específics per lluitar contra el virus. A Sevilla ja s’han registrat cinc morts i hi ha bastants casos de la infecció a Andalusia, així com a Extremadura. A més, a la província de Còrdova s’ha detectat el virus en mosquits que hi havia a Puente Genil i Montalbán. El virus està trucant a les nostres portes, cosa que indica que serà una malaltia molt més freqüent en el futur.

¿Per quan podria estar disponible la vacuna?

Vam començar el projecte el desembre de l’any passat i, a l’actualitat s’estan avaluant en laboratori els primers candidats de prototip de vacuna. El projecte té una durada estimada de quatre anys. Som optimistes i creiem que podrem tenir definit un prototip de vacuna abans que passin aquests 4 anys i també un anticòs. No significa que d’aquí a 4 anys ja estigui llesta la vacuna, ja que s’han de fer els ‘screening’ inicials per dissenyar el candidat i les proves de seguretat, incloent-hi un assaig clínic multicèntric amb pacients de diversos països. Després dels 4 anys del projecte necessitaríem un parell d’anys per assajar-lo en persones. Si disposéssim de més finançament, si hi hagués una gran empresa interessada a la vacuna, es podrien accelerar els terminis.

Quan ja es pugui comptar amb la vacuna, ¿a qui se li hauria d’administrar?

Dependrà molt de la incidència i com es dispersi el virus, per si s’opta per vacunar en zones de més risc i a persones més vulnerables o més generalitzadament.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿Creu que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i els països en general estan prou preocupats pel virus o s’està actuant tard?

La preocupació existeix, ja que es tracta d’una malaltia de declaració obligatòria, de la qual es fa seguiment a escala europea setmanalment. Els països on hi està havent per ara més casos són Grècia, Itàlia i després Espanya. Per aquesta raó, entenc que ens han concedit el projecte.