¿Mala herba o mala gent?
Crec que les conseqüències negatives de les addiccions es combaten millor amb regulació que amb prohibició
Imagen de la marihuana encontrada en Lleida /
D e tant en tant dic (per provocar, sí; però només ho dic mig de broma) que jo il·legalitzaria el futbol i legalitzaria les drogues. Totes. Soc de l’escola de l’enyorat i mai prou llegit Antonio Escohotado. Crec en el lliure albir. Crec a més que la cara fosca i les conseqüències negatives de les addiccions es combaten millor amb regulació que no pas amb prohibició (la policia hi sol estar d’acord) i educant les persones abans que no pas criminalizant substàncies que tenen un poder de destrucció molt més gran, tant de la salut pública com de la privada, a l’empara de la prohibició. D’addicte se n’és o se’n pot ser a un munt de coses: al cafè, al sexe, i sí, al futbol. Que també treu el pitjor d’algunes persones en forma de violència. D’aquí ve la meva "mitja broma" que, posats a ser paternalistes, il·legalitzem tot allò que surt o pot sortir de mare. Oi que no pot ser?
Dit això: entenc que no tothom hi estigui d’acord. Ni que sigui perquè no tothom és com l’Escohotado, que fins al darrer dia es va drogar gairebé professionalment. O sense el gairebé. Igual que Sherlock Holmes, el mític detectiu imaginat per Sir Arthur Conan Doyle, que quan no tenia un bon crim a mà i s’avorria, vinga a engegar trets contra la paret, formant la V de Victòria (per la seva reina) amb impactes de bala al menjador. O prenia cocaïna, que a la seva època es venia a la farmàcia. Quina mena de "trets" li farien més por si el tingués de veí?
"Antonio, el problema es que no tothom té el teu autocontrol", vaig dir un cop a l’Escohotado, provant d’empatitzar amb moltes bones persones capficades, per exemple, perquè els seus fills comencin amb un porret i apareguin un dia morts amb una xeringa al braç. Ell em va venir a respondre que, precisament perquè la vida és o pot arribar a ser tan dura, cal armar més i millor la ment i el cor, no pas la por.
Notícies relacionadesLa marihuana té o pot tenir efectes negatius. També positius. Més natural i menys de laboratori que altres drogues, hi ha qui la considera un millor remei per a segons quins patiments que determinats opiacis, no pas a l’abast de tothom, però que els metges sí que prescriuen arribat el cas. Sabent que poden deixar enganxat per a tota la vida. Però considerant que l’alternativa és encara pitjor per al malalt. A Espanya no ho tenim ni molt menys normalitzat, això. Vet aquí perquè els defensors de l’ús terapèutic del cànnabis miren amb molta prevenció el seu ús recreatiu. Creuen, probablement amb raó, que desenfoca la seva lluita.
Mala herba mai mor, diu la dita. Però, i si el problema no fos l’herba, sinó la gent? Mentre el cànnabis sigui il·legal, hi haurà màfies que l’explotin, i, pel que anem sabent, explotant també éssers humans per cultivar-lo, com temps era temps s’explotaven esclaus negres per conrear cotó a les plantacions dels Estats Units. Ni tan sols a Abraham Lincoln se li va acudir d’il·legalitzar el cotó. Va fer una altra cosa. I no va pas sortir tan malament. Vet aquí la Kamala Harris.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
