Catalunya estudia demolir per primera vegada un pantà
L’ACA encarrega un estudi per dirimir què s’ha de fer amb la presa del petit embassament de Gaià, al Tarragonès, una infraestructura sobredimensionada.
Fer caure totalment o parcialment la presa del pantà de Gaià, al Catllar, és una possibilitat real. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha encarregat un estudi per determinar què s’ha de fer amb aquest embassament tarragoní. "Una de les opcions és la retirada de la presa o d’una part d’ella", assegura Antoni Munné, cap del departament de control i qualitat de l’aigua de l’ACA, en conversa amb aquest diari. Abans no s’acabi l’any, estarà a punt el document tècnic. Llavors s’haurà de decidir quina és la proposta idònia i executar-la.
"Als anys 70, la presa del Gaià es va ampliar per traslladar aigua de l’Ebre a Barcelona, però això no va arribar a passar mai", diu Munné. "Des de llavors, el pantà no s’ha omplert del tot ni amb les històriques gaianades", afegeix. La infraestructura és una baluerna sobredimensionada que, a més, té filtracions. L’ACA ja ha començat a parlar amb Repsol, l’empresa que té la concessió d’ús fins al 2060: "Estem a l’expectativa del que surti d’aquest estudi per arribar després a un acord".
Fa més de 10 anys, l’entitat ambiental La Sínia va exigir alliberar un cabal ambiental per restaurar el riu Gaià. I ho va aconseguir. Però només va ser primer avenç. Ara, els membres d’aquesta plataforma van més lluny i reclamen reconnectar el riu, dividit per aquesta barrera artificial. "Per a la fauna aquàtica, l’embassament actua com una frontera impenetrable", diu Hèctor Hernández, portaveu de La Sínia.
Dues Corees
¿I quin és el resultat d’aquesta divisió? Un mateix riu amb poblacions de peixos separades. Abans d’arribar a la presa, al Gaià s’hi detecten espècies com el barb de cua vermella i el bagre. En canvi, cap d’aquests animals s’observa en l’últim tram de riu, on sí que hi ha, per exemple, exemplars d’anguila. Hernández proposa acabar amb aquestes dues Corees piscícoles i permetre que els animals puguin tirar riu amunt o riu avall amb llibertat.
Les coses, però, no són tan senzilles. En una zona pròxima a la desembocadura del Gaià hi ha càmpings i construccions en risc d’inundació. "Som conscients que s’haurà de buscar la fórmula per laminar el cabal del riu i gestionar les avingudes", admet Hernández. Una possible solució és que la presa es desmantelli només parcialment. Una altra alternativa passa per disposar d’una infraestructura que serveixi per suavitzar les hipotètiques crescudes.
Notícies relacionadesEn l’actualitat, Repsol ja no utilitza l’aigua del Gaià com fa 50 anys. Per tant, l’empresa es mostra oberta a explorar les diverses possibilitats. De fet, el 2021, Repsol i La Sínia ja van segellar un pacte històric per preservar la rodalia del pantà, que forma part d’un espai protegit per la Xarxa Natura 2000. El pròxim pas consistiria a firmar un acord sobre el futur de l’embassament, on caben 60 hectòmetres cúbics d’aigua, el mateix que a Darnius Boadella (Alt Empordà).
¿Val més mantenir part del pantà per oferir aigua als regants o val més desmantellar-lo completament? Tant els ecologistes com l’ACA i Repsol coincideixen en la necessitat de planificar la decisió amb temps i basant-se en un estudi tècnic com el que s’està elaborant.
