Cura del VIH amb trasplantament de cèl·lules sense mutació

El pacient de Ginebra no és només la sisena persona del món que es cura del VIH després d’un trasplantament de cèl·lules mare, sinó la primera del planeta que aconsegueix la remissió del virus de la sida sense que les cèl·lules del seu donant presentessin una mutació anomenada CCR5 Delta 32 (CCR5d32). Aquesta mutació, fins ara, es considerava necessària per evitar l’entrada del virus en aquestes, però el cas del pacient de Ginebra demostra que no és imprescindible. Aquest "èxit sense precedents", publicat ahir a Nature Medicine deu en part el seu èxit a la investigació que es fa a Catalunya, ja que s’ha portat a terme en el marc del consorci IciStem, coordinat per IrsiCaixa (centre impulsat per la Fundació La Caixa i el Departament de Salut) i la Universitat d’Utrecht, i ha sigut liderat per l’Hospital Universitari de Ginebra i l’Institut Pasteur.

El cas és que 32 mesos després d’haver interromput la teràpia antiretroviral, continua sense detectar-se la presència del virus a la sang del pacient de Ginebra. "Per a nosaltres aquest cas va ser una sorpresa perquè, tot i que hi havia altres malalts curats després d’un trasplantament de cèl·lules mare, aquest és el primer que es cura sense la mutació", explica Maria Salgado, investigadora sènior a IrsiCaixa i coordinadora d’IciStem. En els casos anteriors, la curació del VIH es va fer en pacients que també van necessitar una donació de cèl·lules mare però, per aconseguir-ho, llavors es van buscar donants amb aquesta mutació. "Crèiem que aquests pacients es curaven perquè, malgrat que després del trasplantament quedava una petita quantitat de virus, aquest no podia entrar a les cèl·lules gràcies a aquesta resistència procedent de la mutació", afegeix. El pacient de Ginebra demostra, així, que la remissió del VIH és fins i tot possible sense la mutació CCR5 Delta 32, cosa que obre noves vies d’investigació en la cura de la malaltia.

L’individu, que no ha fet pública la seva identitat, va ser diagnosticat amb el VIH el maig del 1990 i va començar immediatament el tractament antiretroviral. El gener del 2018, va ser diagnosticat amb un sarcoma mieloide i, el juliol del mateix any, es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare procedents d’un donant compatible. Un mes després del trasplantament, les proves ja mostraven que les cèl·lules sanguínies del pacient havien sigut totalment reemplaçades per les del donant, i això anava acompanyat d’una disminució de les cèl·lules portadores del VIH al seu cos.

Abans del trasplantament, malgrat l’optimització del tractament antiretroviral, el pacient de Ginebra encara presentava virus amb capacitat per replicar-se. En canvi, després de la intervenció, l’equip mèdic i científic va observar una dràstica reducció dels paràmetres relacionats amb el VIH: cap partícula del virus, un reservori indetectable i cap resposta immunitària que indiqués que el cos estava reconeixent la presència del virus. "Anteriorment, ja s’havien fet trasplantaments sense la mutació CCR5 Delta 32 en altres pacients amb el VIH. No obstant, si s’aturava el tractament, apareixia un rebrot viral, però més lent que el que s’observaria en una persona amb el VIH no trasplantada. El pacient de Ginebra ha sigut el primer a aconseguir una remissió prolongada en el temps", comenta Salgado.

Llum en el llarg camí

Segons aquesta investigadora, aquest cas ofereix més llum en el llarg camí de la cura del VIH. El pacient de Ginebra demostra que existeixen "altres factors" que podrien estar ajudant en la remissió del virus, més enllà d’aquesta mutació. "En el cas d’aquest pacient en distingim tres. El primer, que el trasplantament de cèl·lules mare per si sol és capaç de reduir el reservori viral en gran quantitat. El segon, que els immunosupressors són efectius. El tercer, el paper de les cèl·lules natural killer", explica.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

En el pacient de Ginebra els metges van optar per administrar ruxolitinib, un medicament immunosupressor que té per objectiu reduir el dany col·lateral causat per aquesta batalla immunitària, però que a més ha demostrat en estudis de laboratori la capacitat de bloquejar la replicació del VIH i evitar la seva reactivació. Quant a les cèl·lules natural killer que s’han demostrat "crucials" en aquest pacient, es tracta de cèl·lules que patrullen el cos amb l’objectiu de trobar cèl·lules perilloses, com les infectades pel VIH, i eliminar-les, així com mantenir el sistema immunitari alerta.

Aquest cas és "un pas més" en la cura del VIH que obre noves línies d’investigació per provar en els pacients. "Per exemple, estem veient que hauríem de treballar més a potenciar el sistema immunitari", assenyala Salgado, que creu que la investigació "encara està lluny" d’arribar a una cura completa del VIH.