El mal exemple d’Elle McPherson amb el càncer

La model australiana Elle McPherson celebra que aquest 2024 va complir, al març, 60 anys publicant les seves memòries sota el nom d’Elle i, entre altres secrets, explica que fa set anys li van diagnosticar un càncer de mama. També deixa ben clara la seva negativa a rebre quimioteràpia, assegurant que s’ha decantat per un "enfocament holístic". En una entrevista a la revista The Weekly justifica que de cara al seu tractament necessitava "ser fidel" a si mateixa i "confiar en la naturalesa" del seu cos, per la qual cosa, després de moltes setmanes buscant consell (en concret, parla de 32 metges i experts), va optar per posar-se en mans del seu metge de capçalera, especialitzat en "medicina integrativa".

"Vull ajudar i animar d’altres a seguir el seu cor i a intentar-ho", assegura la model i actriu, anomenada al seu dia El Cos, que admet que agafar un camí no farmacèutic "no és per a tothom. Vaig arribar a la conclusió que no hi havia res segur ni garanties. No hi havia un camí correcte, només el camí correcte per a mi".

Aquestes i altres accions similars de personatges famosos en la seva lluita contra el càncer són un mal exemple, segons els experts. Les reaccions a la postura de la model australiana no s’han fet esperar, sobretot quan en països com Espanya aquesta patologia suposa el 28,9% del total de malalties oncològiques en les dones i la primera causa de mort per càncer, segons reflecteix l’informe Càncer de mama a Espanya, elaborat per la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (Redecan) i la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).

Sense pla b

Si se li pregunta a Verónica Amil (un nom figurat, per desig de la pacient) s’encén amb el tema. Diagnosticada d’un agressiu càncer de mama el 2021, en plena pandèmia, està llegint la polèmica desencadenada a les xarxes pel confús missatge llançat per la model americana. "Perillosíssim", exclama. Es remunta al pitjor moment de la seva vida, el que va marcar un abans i un després, el que, amb 50 anys, la va deixar del tot noquejada.

"Quan me’l van diagnosticar, era molt agressiu. No hi havia pla b, o químio o me n’anava a l’altre barri. No podia elegir. Vaig començar la setmana següent. Afortunadament, no hi havia metàstasi", recorda. Van ser sis mesos de químio, quatre hores a la setmana. Després, una operació i l’extirpació i reconstrucció del pit afectat. Revisions cada tres mesos amb els especialistes –sempre amb el cor encongit–; pastilles i un present ple d’esperança.

La Verónica està bé. "No em considero una campiona per superar-lo", aclareix. Però demana, sisplau, que no s’atenguin "missatges nocius" i per això es presta a parlar: "És com si a una li diuen: ‘O et sotmets a un trasplantament de cor, o et mors’. Ser negacionista en un cas així és una bogeria. Depèn de les ganes que tinguis de viure. No és el més agradable passar per una químio, però tampoc fer-ho per una operació a vida a mort. No hi ha cap altra opció", insisteix.

Li fa mal, especialment, que aquest missatge arribi a través d’algú tan notori "perquè hauria de tenir més sentit comú. Cal creure en la ciència, en els científics que es deixen la pell investigant, en els metges en què s’ha de confiar, com jo vaig fer, amb els ulls tancats. Gràcies a ells i a la químio, jo soc aquí", assenyala.

En el cas puntual de la confessió d’Elle McPherson, el doctor Elías López Jiménez, oncòleg radioterapèutic d’atenció al pacient de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), assenyala que no compten amb massa informació, però entén que li van diagnosticar càncer de mama localitzat i que l’oncòleg li va proposar un tractament de radioteràpia que ella va rebutjar. "És una decisió personal que pren la pacient. Però és important dir que, quan l’oncòleg proposa aquest tractament, es té en compte l’equilibri eficàcia/tolerància. És a dir, considera que serà eficaç i, sobretot, que el benefici és més gran que el risc", indica. Cal veure cada context, incideix. "No és el mateix rebutjar la químio com a proposta preventiva a fer-ho com a tractament amb malaltia avançada. Però qualssevol de les dues coses poden ser perilloses".

Pseudoteràpies a l’alça

"Els perills que tenen les teràpies alternatives és que no són eficaces, no tenen aval científic, i la malaltia pot progressar. A més, algunes poden ser nocives. Aquest és el perill de divulgar això", assenyala el metge, que, admet, de vegades aquest tipus de pseudoteràpies –més ara amb les xarxes socials– desapareixen o tornen a posar-se de moda. Davant qualsevol dubte, el doctor López Jiménez demana als pacients que acudeixin a recursos com el telèfon d’atenció continuada, el 900.100.036, amb el qual compta l’AECC. Un servei –únic a Europa i el segon al món que ofereix aquesta disponibilitat per a les persones amb càncer i els seus familiars– que està operatiu les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any i de forma gratuïta.

Notícies relacionades

Daniel Turienzo: "La formació dels pares influeix en el recorregut escolar"

García del Cid, el vaixell de dol i còlera

El doctor parla del posicionament oficial sobre les pseudoteràpies de l’AECC perquè, admet, solen rebre "moltes consultes" sobre aquest tipus de teràpies alternatives. Segons el Ministeri de Sanitat, a Espanya hi ha 139 pseudoteràpies que ja es coneixien des del 2011. Setanta-tres d’aquestes no tenen cap suport en el coneixement científic que pugui acreditar la seva eficàcia i seguretat.

Especialment significatives són les dades aportades el 2019 per un informe del Col·legi de Metges de Barcelona i del Departament de Salut i el Consell Audiovisual de Catalunya, tal com recull l’AECC, es va denunciar que al fer la recerca "cura i càncer" a Youtube, el 74% dels 50 primers resultats podien "considerar-se desinformació en relació amb la malaltia, ja que es tracta de vídeos que defensen el seu tractament mitjançant teràpies sense base científica reconeguda, susceptibles de ser qualificades de falses, errònies o enganyoses".