Silenci i discreció en l’arribada de refugiats a Tossa
Dimarts a mitjanit, per evitar els focus i desactivar l’enrenou, els primers 100 subsaharians sol·licitants d’asil van arribar amb autobús a l’hotel d’aquesta localitat de la Costa Brava en el qual s’allotjaran fins que es tramitin les seves peticions d’asil.
Després de l’arribada del primer contingent, estava previst que n’arribés un segon, format per un altre centenar de refugiats. De fet, la jornada d’ahir, la primera que passaven a Tossa de Mar (la Selva), va estar marcada per la tranquil·litat, el silenci i la pluja. A primera hora del matí, un grup molt reduït de refugiats van sortir de l’hotel on es troben allotjats (el mateix tipus d’establiment on van ser ubicats els refugiats ucraïnesos) acompanyats per una treballadora de la fundació APIP-ACAM, entitat especialitzada en l’àmbit del dret d’asil que s’encarrega de gestionar els seus casos. Van evitar fer declaracions.
Baixa el suflé
De fet, aquella va ser l’única sortida dels refugiats des de la seva arribada, marcada per la discreció i la pluja que va caure a les comarques de Girona. A l’interior de l’hotel van mantenir una reunió en la qual se’ls va explicar com es gestionarà la seva situació.
Després de l’enrenou mediàtic i les polèmiques declaracions de l’alcalde de la localitat, Martí Pujals (Junts) –que dilluns va apuntar que es tractava d’un contingent "desproporcionat" per a una població petita i que podia afectar la temporada turística–, veïns de la localitat es van acostar per preguntar si els migrants ja havien arribat. El suflé també va baixar a peu de vorera. La majoria d’habitants van comentar que segurament s’havia sobredimensionat el cas i la polèmica.
Tots els estrangers desplaçats a Tossa de Mar són majors d’edat procedents de Mali, Níger i Nigèria que han sol·licitat asil per motius humanitaris. És a dir, es tracta de refugiats, protecció que no només assisteix persones que viuen en guerra o conflictes armats, sinó també víctimes de persecució per orientació sexual, activitat política o llibertat d’expressió. La majoria venen de Mali, país que pateix un conflicte bèl·lic i del qual s’accepten el 98% de les peticions d’asil.
El grup, per tant, no residirà de permanentment al municipi. La reserva és per un mes, però, segons el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, "el recurs és temporal i no se sap si es prorrogarà". Durant aquell temps, l’administració tramitarà les seves peticions i mirarà de posar-los en contacte amb familiars d’altres punts d’Espanya o d’Europa.
Notícies relacionadesEl silenci i la discreció dels migrants contrasta amb l’enrenou polític que s’ha generat sobre el cas, que ha arribat en plena crisi migratòria. Sílvia Paneque (PSC), consellera de Territori i portaveu del Govern, va explicar dimarts després de la reunió del Consell Executiu que s’ha de donar una resposta "humana i adequada" a la crisi migratòria. Amb més contundència es va expressar la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, que va qualificar l’alcalde de Tossa de "racista" per criticar l’acollida del municipi a 200 sol·licitants d’asil. "Junts no pot permetre’s aquest discurs", va afegir.
La resposta de Junts va arribar a través del seu secretari general, Jordi Turull. "L’alcalde només ha preguntat amb quin criteri arriben aquests migrants i quin és el repartiment general". "La solidaritat no pot implicar el col·lapse d’alguns serveis", va afirmar.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia