Desbocat a Europa

El xarampió va reemergir l’any passat amb força a la Regió Europea de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que inclou un total de 53 països (no només els pertanyents a la UE). Els contagis a aquesta regió van ser 61.077 el 2023, 65 vegades més que el 2022 (hi va haver 936 casos). I el 2024, fins al 6 de juny, s’han notificat oficialment 70.879 contagis, xifra que ja és superior a la de l’any passat.

El pediatre Fernando Moraga-Llop, portaveu de l’Associació Espanyola de Vacunologia, adverteix de la "disminució de la cobertura vacunal" del xarampió al món, entre els anys 2020 i 2021, a causa de la pandèmia. El 2022, les morts es van incrementar un 43% respecte al 2021 (en van passar de 95.000 a 136.200).

A Europa, exposa aquest pediatre a l’editorial Erradicació del xarampió: encara un llarg i difícil camí (publicat a dues mans juntament amb l’epidemiòloga Magda Campins a la revista Bovines), la cobertura de la primera dosi de la vacuna contra el xarampió va disminuir del 96% el 2019 al 93% el 2022, mentre que amb la segona dosi va ser del 92% i del 91% respectivament. Es necessita un 95% perquè hi hagi immunitat de grup, ja que és una infecció altament contagiosa.

Tot i que a Espanya les taxes vacunals són més elevades que a Europa, els lleugers descensos en aquestes cobertures en els últims dos anys, sumats a la possible importació de casos i als viatges a l’estranger, poden suposar una amenaça poblacional.

Els països de la UE van registrar, el 2023, un total de 2.361 contagis de xarampió a 23 països. Però el passat 14 de juny, l’agència de salut pública europea (l’ECDC, per les seves sigles en anglès) va informar dels casos notificats en el primer semestre de l’any: només a Romania ja s’acumulaven 15.341 casos, 446 a Àustria, 348 a Itàlia, 333 a Alemanya, 191 a Polònia, 165 a França, 88 a Bèlgica i 14 a Suècia. Si es comparen aquestes xifres amb tot l’any 2023, es constata que en menys de mig any ja s’ha superat l’anterior nombre de casos. A països com Romania, i en grau més baix Alemanya i Itàlia, amb increments importants.

Com assenyalen Moraga-Llop i Campins, la meitat dels països van tenir una taxa igual o superior al 95% per a la primera dosi, però només el 17% per a la segona. A Romania, el 90,5% dels més de 16.000 casos dels últims dos anys no estaven vacunats.

També és paradigmàtic el cas del Regne Unit, que en els primers mesos d’aquest any ha registrat 1.570 contagis (davant 332 casos el 2023), assenyala l’editorial. L’agència de salut pública britànica està fent des de l’any passat crides urgents tant als pares com tutors perquè actualitzin el carnet de vacunacions dels seus fills davant aquest increment, a causa de les baixes cobertures d’immunització davant el xarampió.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Reticència vacunal

Tot i així, la reticència vacunal és una de les 10 grans amenaces per a la salut pública que va assenyalar l’OMS el 2019. "Els dubtes i preocupacions sobre el vincle entre la vacuna triple vírica i l’autisme, que s’ha demostrat mancat d’evidència científica, encara perduren en alguns àmbits", escriuen aquests doctors. "Això passa 26 anys després de l’article de Wakefield publicat a The Lancet que va ser retirat per la seva falsedat. Un fet preocupant".