Enric Aragonès Jové: "Sense extraescolars per a tothom no hi haurà resultats"

El curs passat calculaven que hi havia 140.000 nens i adolescents que no feien cap extraescolar. ¿Som a temps de revertir aquesta situació?

D’entrada, aquest curs no hi ha una nova política, unes noves mesures de gran abast que puguin canviar aquesta situació, així que hem de suposar que les dades seran similars. És veritat que els municipis han sigut els que s’han estat movent fins ara per assegurar l’accés a les extraescolars en un sentit molt ampli.

¿Què suposa això?

Que depèn de la iniciativa i recursos que tingui cada municipi. Sabem el que hi estan fent alguns, però no la fotografia completa de la realitat del món local.

La xifra dels 140.000 surt d’una enquesta...

No tenim nombres absoluts. Una de les conseqüències que hi hagi una part de l’educació que quedi desregulada, desarticulada i atomitzada és, d’una banda, que no s’estan establint mecanismes universalitzadors contra les desigualtats, i de l’altra, que no sabem què està passant. No sabem què fa cada municipi ni tampoc què fa cada un dels nens i adolescents.

¿No ho sabem perquè, com a societat, no som conscients de la seva importància?

Sí que ho som i cada vegada més. El curs passat va entrar en el debat públic l’educació. A l’enquesta, el que les famílies més valoraven és l’oportunitat de relacionar-se amb altres nens, aquest component d’ampliar xarxes, i aquesta opinió es trasllada al Parlament. La legislatura passada va aprovar una resolució per garantir un accés universal a les extraescolars i després d’aquestes eleccions hi torna a haver una àmplia majoria de partits que en els seus programes electorals portaven mesures per fer això possible.

Més enllà de la barrera econòmica, n’hi ha altres que fan que moltes famílies no se sentin convidades. En el seu imaginari no està que la seva filla pugui tocar la trompeta.

La nostra enquesta ens deia que en les famílies que tenien menys recursos, el 77% dels que no participaven era pel preu. Per tant, és un factor molt rellevant. Però és evident que el preu no és l’única barrera. El repte està també a elevar les expectatives, que ningú senti que hi ha espais que no són per a ells.

Arriba una edat, segurament quan més les necessiten perquè l’alternativa són les tardes eternes que estan enganxats al mòbil, en què els adolescents es desvinculen de les extraescolars. ¿Què fem amb això?

En els adolescents és veritat que la participació és més baixa, però també veiem que en aquesta edat augmenta la proporció de xavals que fan reforç educatiu. Hi ha unes necessitats que els porten a un determinat tipus d’activitat. D’altra banda, no podem entendre les extraescolars dels adolescents com una continuïtat de les quals feien a la primària, sinó oferir activitats orientades a ells perquè s’enganxin. Formats diferents, més autogestionats, d’una participació més lliure...

¿Això està passant?

En el cas de l’estiu, hem vist que els municipis que han tingut les propostes que més han funcionat amb els adolescents són els que no han replicat el format que farien amb els nens, sinó que potser han tingut activitats d’accés obert, patis dinamitzats o altres experiències també autogestionades. Penso en l’Hospitalet o Granollers; municipis que decideixen conjuntament amb els adolescents quines són les propostes que ompliran l’estiu. Aquests elements de decisió, d’autogestió, d’empoderament, faciliten la participació.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿L’Hospitalet i Granollers són exemples a seguir?

Hi ha diversos models que tenen potencialitat. Martorell ha assegurat extraescolars gratuïtes a primària amb prou qualitat perquè les famílies que es poden permetre activitats pagant no fugin i acabem oferint un servei gratuït per a pobres, cosa que volem evitar. No podem reproduir lògiques segregadores que ja tenim a l’escola. Una cosa bàsica per a nosaltres són els ecosistemes educatius. Sense extraescolars per a tothom, no aconseguim remuntar els resultats acadèmics ni aconseguim societats més cohesionades.