Fama immerescuda dels ratpenats

"Són uns animals vilipendiats per la majoria de la població, sobretot després de la covid, però malgrat la seva injusta mala reputació, els ratpenats són uns semàfors ecològics imprescindibles que alerten sobre el mal estat dels rius o els boscos", sentencia Carles Flaquer, un dels organitzadors de l’important congrés sobre quiròpters que Tarragona acull aquesta setmana. Centenars d’experts mundials han acudit a la ciutat per compartir descobriments sobre aquests mamífers encara massa desconeguts.

El paper dels ratpenats com a bioindicadors es pot comparar amb el de les papallones i els ocells, uns animalons clau per radiografiar la crisi de biodiversitat. La seva situació és només la punta de l’iceberg, però ajuda a comprendre el declivi generalitzat de la majoria d’espècies. El problema és que els ratpenats no són tan vistosos i estimats com els ocells i els lepidòpters: "Tenen hàbits nocturns i la gent els té una por infundada, perquè creu que són portadors de malalties i xuclen la sang". Es pot dir que els ratpenats vampir, que es troben a Sud-amèrica, sí que s’alimenten de sang.

Segons Flaquer, que lidera el grup d’investigació BioBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers, la percepció de la ciutadania canvia radicalment quan coneixen les seves característiques. La trobada continental celebrada a Tarragona, a més de ser útil per als experts, també contribueix que curiosos i profans s’interessin per aquests misteriosos ratolins voladors. "Poques persones saben que les femelles, que donen a llum només set o vuit vegades al llarg de la seva vida, s’organitzen en una espècie d’escoles bressol", explica Flaquer. "Les ties, per dir-lo d’alguna forma, cuiden les cries quan les mares lactants surten a alimentar-se", remarca.

Fins als 50 anys

El seu cor resisteix les 800 pulsacions per minut i poden arribar a viure fins a 50 anys. "Com que el seu metabolisme és ràpid, mengen sense parar, cosa que és eficaç per combatre plagues d’insectes que envaeixen camps de conreu", afirma l’especialista. Amb tot, la intensificació de l’agricultura i l’augment de productes químics dificulten la supervivència dels que haurien de ser els "amics nocturns" dels pagesos.

A Catalunya existeixen 29 espècies de ratpenat (fins fa poc eren 30, però el ratpenat mitjà de ferradura s’ha extingit a la comunitat autònoma per la destrucció del seu hàbitat) de les 45 que habiten al continent. És difícil comptabilitzar-los, ja que s’amaguen en coves recòndites. A més, a l’orientar-se gràcies a un sistema d’ecolocalització, són gairebé impossibles de capturar. Tot i així, 400 voluntaris participen en censos científics i col·laboren en les anomenades "nits de ratpenats", uns esdeveniments organitzats per transmetre al gran públic la importància d’aquestes bèsties.

El congrés europeu ha servit per posar sobre la taula nous mètodes de càlcul: "Amb la intel·ligència artificial, n’hi haurà prou amb col·locar una càmera d’ones infraroges i un aparell d’ultrasons en una cova. Després, l’ordinador calcularà quants exemplars de cada espècie s’han detectat". "Aquestes eines acceleraran l’obtenció de dades que exigeix la Unió Europea per saber què fan els estats per protegir els ratpenats", aclareix.

Parcs eòlics

Una de les qüestions més rellevants que s’ha tractat en les conferències és la interacció d’aquests mamífers amb els parcs eòlics. Amb el moviment de les pales, els seus pulmons exploten i moren. Per aquesta raó, investigadors internacionals reclamen més estudis i mesures com parar els aerogeneradors a la nit, quan fa poc vent i les pèrdues per a la companyia són irrisòries.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El canvi climàtic també perjudica els ratpenats: "Quan els seus refugis arriben als 50ºC, les femelles es deshidraten i cauen a terra". De fet, el sud d’Europa continuarà veient com les poblacions es redueixen, a causa de l’estrès hídric i la desaparició d’espais naturals.

Una altra novetat presentada aquesta setmana són els emissors ultralleugers que es podran instal·lar sobre l’esquena dels ratpenats: "Gràcies a aquests aparells s’ha descobert que, en una sola setmana, un individu pot volar des de la Garrotxa fins a Hongria". Un altre cas ben sorprenent és un exemplar que, després d’hibernar en una cova del Pirineu, torna cada any als Ports de Beseit per criar a la fissura del tronc del mateix arbre. ¿Com aconsegueixen guiar-se? "És una de les milers de preguntes que ens queden per respondre sobre els ratpenats", admet Flaquer.