"Els alumnes no et veuen com una autoritat"

En una recent entrevista amb EL PERIÓDICO, el pedagog i filòsof Gregorio Luri alertava que els docents han perdut autoritat. El motiu, segons la seva opinió, és que s’han convertit en "mers acompanyants" de l’alumnat, una cosa que també està passant amb la comunitat mèdica. "Un doctor em deia fa poc que els seus pacients arriben a la consulta amb el diagnòstic fet i el tractament que necessiten perquè ho han vist a internet. El mateix passa a les aules. Per als nens que té davant, un professor ha de ser representant de poetes, filòsofs i científics, però els mestres hem jugat, amb frivolitat, a deixar de ser dignes representants de l’alta cultura", critica Luri, que culpa de la crisi d’autoritat a l’auge de l’educació emocional. "Els mestres ja no han de posar tant el focus en ensenyar matèries, sinó a ensenyar a com ser feliç", es queixa l’autor de Prohibido repetir.

Vincle i límits

¿Estan, de veritat, els professors i les professores perdent autoritat? El jove professor López Mellado respon afirmativament. "Els alumnes no et veuen tant com una autoritat, sinó com un col·lega", assegura. El docent es va obrir perfils a les xarxes socials, en què és conegut com a Fran el de Mates, per guanyar-se una mica els estudiants i emportar-se’ls al seu terreny. "El vincle socioemocional amb l’alumnat és molt important", acaba al mateix temps que insisteix en la necessitat de "marcar límits".

López Mellado afegeix que la pèrdua d’autoritat docent té una explicació: la falta de recursos per atendre la diversitat, alumnes amb dificultats d’aprenentatge o amb problemes de conducta o socioemocionals. "He estudiat física i soc professor de matemàtiques. Hi ha coses que no sé fer, coses que són més aviat responsabilitat d’un altre tipus de professionals, que no tenim a classe. Per a nosaltres, és molt complicat gestionar una aula", es lamenta.

Professor de secundària, investigador i divulgador, Juan Fernández deixa clar que no estem davant una crisi d’autoritat dels docents, però puntualitza que el concepte d’autoritat és ampli. "L’autoritat institucional segueix valent, igual que l’acadèmica. Una altra cosa és l’autoritat que té a veure amb la professionalitat del docent. Aquí sí que hi ha més dificultats", explica amb referència a la formació del professorat i els recursos que es dediquen al dia a dia a les aules, aspectes que, segons la seva opinió, deixen molt a desitjar.

Autor d’En blanco, un assaig per aprendre a focalitzar l’atenció, la memòria i la motivació per aprendre, Fernández recorda que en la formació universitària dels futurs docents està inclosa l’assignatura de psicologia del desenvolupament, però brilla per la seva absència la de gestió del comportament. Segons la seva opinió, resulta bàsic que un docent sàpiga, per exemple, com gestionar conflictes.

Lourdes Guxens, directora acadèmica de secundària de l’Escola Pia Balmes, deixa clar que gestionar una aula implica que els professionals de l’ensenyament estiguin dotats amb una motivació altíssima i disposin de coneixements més enllà de la seva matèria. "Has de saber de psicologia i psiquiatria. De vegades també has de ser policia i fins i tot metge. Quan hi ha conflictes, és important no renyir de manera jeràrquica, però tampoc de tu a tu. Hem de treballar valors i realitzar un seguiment individualitzat tant amb l’alumne com amb la seva família. Eduquem no només en les assignatures, sinó perquè siguin bones persones".

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’autor d’En blanco afirma que un problema afegit és la falta de planificació que comporta l’adjudicació de places docents. "Els criteris no tenen en compte la composició de les aules. Així que ens trobem amb professors novells a centres d’alta complexitat, que necessitarien professionals de la docència més experts a lidiar amb situacions difícils".

Dels 2.000 docents de tot Espanya que el curs 2022-23 van acudir al Defensor del Professor del sindicat independent d’ensenyament Anpe, el 25% van ser per falses acusacions per part de mares i pares, el 22% per faltes de respecte dels estudiants i el 21% per problemes per fer classe. Tot i així, es tracta d’un retrat molt parcial. Per fer un diagnòstic rigorós sobre la disciplina a les aules, Fernández demana que Espanya tingui estadístiques oficials, com es fa al Regne Unit. "Hem de saber el nombre concret de conflictes generats, les sancions i les expulsions. I arran de les dades, prendre decisions a nivell polític per dedicar més recursos econòmics i humans als centres d’alta complexitat i en què hi hagi necessitats educatives especials i alumnes més disruptius. Aquestes escoles i instituts necessiten professionals molt especialitzats", insisteix Fernández, en línia amb els arguments de López Mellado. Els dos docents coincideixen en la importància d’establir un vincle afectiu amb l’alumnat. "Això et serveix fins i tot amb els macarres", somriu.