Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

Un total d’11.883 espanyols van morir a Espanya entre l’1 de juny i el 31 d’agost per causes atribuïbles a la calor, un assassí silenciós els efectes del qual en la salut humana preocupen cada vegada més metges i científics. Segons les estimacions de l’aplicació MACE del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) –creada l’octubre passat–, durant aquests mesos de juny, juliol i agost van morir arreu del país 9.163 persones per calor moderada i unes altres 2.720 per calor extrema. D’aquestes últimes, unes 627 van morir per calor excessiva. L’impacte de la considerat extrema i en especial de l’excessiva ha sigut similar al del 2020 i substancialment menor al de l’estiu anterior.

Per la seva banda, Catalunya va registrar uns 1.625 morts per calor a l’estiu. En concret, 1.191 catalans van morir per calor moderada i uns altres 434, per extrema. D’aquests últims, uns 116 van morir per calor excessiva. La crisi climàtica està fent que la calor ja sigui un problema més gran que el fred a Europa, com va alertar un estudi de The Lancet publicat l’agost passat. "La gent ja mor més a l’estiu que a l’hivern", assegura la pneumòloga María Jesús Cruz, membre de la Comissió de Medi Ambient i Salut de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

La calor és ja una epidèmia, a l’estar a més relacionat amb múltiples malalties. L’augment de les temperatures, any rere any, a causa de la crisi climàtica empeny cada vegada més pacients a les urgències dels hospitals i dels centres d’atenció primària (CAP). El Mediterrani és una de les zones més colpejades pel desastre mediambiental. "Ciutats com Barcelona viuen en asfalt, que s’escalfa més. No és el mateix una temperatura de 35 ºC al camp que a Barcelona", adverteix la doctora Cruz.

La primera quinzena d’agost del 2024 se situa entre les tres més càlides des de 1997, segons el Meteocat. La sobreexposició a les altes temperatures encara està molt infradiagnosticada, però els metges relacionen amb la calor l’augment de pacients a urgències i centres de primària amb cefalees, irritabilitat, empitjorament de patologies prèvies, descompensacions i fins i tot agreujament de trastorns mentals. I, en concret, el pacient crònic complex és especialment sensible als valors extrems. Una dada: el 28% de les persones que arriben a Urgències de l’Hospital de Sant Pau tenen més de 75 anys.

"No s’ha de parlar només de cops de calor o morts per calor. La calor també té altres efectes: augmenta l’agressivitat, estem més irritables i fins i tot hi ha estudis que demostren que, als pics d’altes temperatures, augmenten els accidents de trànsit. Ens costa més concentrar-nos", assenyala la doctora Cruz. La calor extrema, a més, actua com a disparador dels trastorns mentals, i les altes temperatures augmenten el risc de suïcidi i provoquen més descompensacions i canvis conductuals.

"L’asma, per exemple, és una cosa s’agreuja amb la calor. I això és el que es veu cada estiu a les urgències dels hospitals i als CAP. Augmenten les visites de persones vulnerables quan hi ha pics de calor", assegura. A més, també es donen molts casos de persones grans que es deshidraten. "Deshidratar-se és molt fàcil: no s’ha de beure només quan es té set", apunta. Els grups més vulnerables, recorda aquesta pneumòloga, són els nens i els avis. Tot i que els que més preocupen els metges són les "persones amb patologies", com problemes cardiovasculars i respiratoris.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Efectes "indirectes"

La calor, assenyala Cruz, té també efectes "indirectes", entre els quals destaca, per exemple, que la primavera dura ara més de tres mesos a l’any. "El canvi climàtic fa que les plantes estiguin més mesos pol·linitzant, fet que provoca que els al·lèrgics en pateixin els efectes durant més temps".