María Luisa Ferrerós: "Una llauna de sardines és un sopar formidable per al cervell del teu fill"

Rebequeries, canvis bruscos d’humor, enutjos sobtats, conflictes diaris... Tot sense una explicació ni una causa concreta que ho justifiqui. Fa anys que la neuropsicòloga infantojuvenil María Luisa Ferrerós veu en consulta moltes famílies que acudeixen a ella desesperades sense saber per què les seves filles i fills petits pateixen problemes greus de comportament. La seva investigació clínica, en col·laboració amb la doctora Victoria Revilla, va concloure que, en molts casos, modificar l’alimentació cap a una dieta més saludable canvia el comportament infantil.

Un esmorzar amb brioixeria industrial provoca que, al cap de poc temps, el nen pateixi una baixada de glucosa, que deriva en un canvi brusc d’humor. L’assaig Dime qué come y te diré com se porta (editorial Planeta) és una guia en què les dues especialistes ofereixen algunes pistes a les famílies per modificar hàbits alimentaris. Sense fórmules màgiques ni aliments miraculosos.

Posa l’accent en els esmorzars i berenars. ¿Per què?

En els àpats com el dinar i el sopar som més conscients de la importància d’una dieta saludable, però en els esmorzars i berenars, moltes vegades, els donem el primer que agafem. En consulta he observat problemes a causa de rebequeries, enrabiades inexplicables i bucles emocionals per part de nens i nenes que no tenien un detonant concret.

¿Què li passa al cervell d’un nen que menja per berenar cada dia brioixeria industrial?

És un producte processat, amb molt sucre afegit i química pura. Els fa una pujada d’energia, però l’assimilen en 20 minuts i els baixa en picat. Això els provoca ansietat, una muntanya russa emocional que els demana menjar més. La toxicitat d’aquests productes exerceix de disruptor endocrí, una cosa molt important perquè les hormones són responsables del benestar emocional.

Entre un pa de pessic fet a casa amb farina integral i poma o un d’envasat del súper, els nens van de cap a buscar el segon. ¿Per què?

Instint de supervivència, el dolç és atractiu i addictiu. Passa el mateix que amb les patates fregides o els gusanitos, porten tants saboritzants que no te’n pots menjar només un, arrases amb tots.

¿I això com ho podem combatre?

Si el 80% de l’alimentació del teu fill és sana i saludable, li estàs donant una assegurança de vida. L’estàs ajudant a formar les seves connexions neuronals. És important transmetre-li per què li ofereixes una de determinada alimentació. No s’ha d’obligar a menjar, s’ha de seduir. El menjar no pot ser mai un càstig. Tampoc és bo prohibir res perquè llavors es convertirà en objecte de desig. Es pot començar per petits canvis. Quan t’acostumes al iogurt natural sense sucre un d’ensucrat no t’agrada gens. El que és bo és acostumar-se al gust real de les coses. I l’important és explicar-li que això és el gust real de les coses.

Un grapat de nous, molt millor que una pasta industrial.

Amb un plàtan, perfecte. Les nous porten magnesi, zinc i omega-3. És un aliment completíssim que els ajuda a nivell cerebral i emocional. Costa donar aquest tipus d’esmorzars o berenars si no s’entén per què es fa. Quan tu, com a mare, estàs convençuda del que fas i per què ho fas, és més fàcil que l’hi transmetis al teu fill. És clar, si li dones crema d’avellana i cacau del súper, ell estarà encantat. Però és porqueria pura perquè porta quilos d’oli de palma i quilos de sucre. De tot menys avellanes i cacau.

El cacau és l’aliment amb més magnesi. Però cacau pur i sense sucre.

Amarg, sí. És cacau, no xocolata. Però el barreges al pa de pessic casolà amb plàtan i queda un dolç molt agradable. O, per exemple, també pots fer gominoles saludables.

¿Com?

Tritures fruita fresca, kiwi o maduixa, per exemple. Hi afegeixes gelatina i ho portes a ebullició i, després, ho deixes refredar als motllos de glaçons. Si el nen abusa de les gominoles industrials al matí no té gana i ja comencem malament. El mateix amb el sopar, arriben sense gana. El seu cos no ingereix greixos saludables ni proteïnes. Això no és alimentar-se sinó intoxicar-se. Menjar gominoles cada dia és una barbaritat. L’impacte en els nens és tan gran perquè, a més, estan en construcció. Després veiem adolescents impulsius perquè els falten nutrients.

Explica al seu llibre que l’aliment amb més ferro són les llavors de sèsam. Més que els famosos espinacs.

S’assimila millor, sí. Hi ha famílies que passen de tot això i opten per pastilles multivitamina. El problema no és el que porten aquestes pastilles sinó el que absorbeix el nostre cos. Si prens una pastilla de ferro l’elimines gairebé tot, tret que el combinis amb vitamina C.

Notícies relacionades

"L'Eixample és una joia urbanística poc reconeguda de Barcelona"

Catalunya impulsa un pla per remuntar el baix nivell d’anglès

Ens diu que entre una hamburguesa vegana del súper i un bistec a la planxa, la millor opció és la segona.

És clar, perquè no és menjar processat. Les hamburgueses veganes s’han de fer a casa, triturant llegums. Entre una hamburguesa prefabricada de bou i una prefabricada vegana, les dues són igual de dolentes. Però la gent associa el menjar vegà amb saludable. En realitat, la qüestió és menjar real versus menjar processat. Moltes vegades les famílies addueixen falta de temps, però una llauna de sardines és un sopar formidable per al teu fill, molt ric en vitamina B12, essencial per al desenvolupament cerebral.