Radiografia del professorat

¿Quants professors aixequen l’escola pública catalana?

Segons les dades ofertes divendres pel Departament d’Educació, aquest curs 2024-2025 hi ha 82.277 "dotacions" (942 més que el curs passat, 301 a FP i 218 en educació inclusiva). ¿82.277 dotacions són 82.277 professors? No. Una dotació és una plaça, que pot ocupar-se per dos docents –les mitges jornades són habituals– i fins i tot per tres (existeixen també els terços de jornada).

¿Tots els professors que treballen en la pública són funcionaris?

Sí, tots els docents que treballen en el servei públic tenen la categoria laboral de funcionari. D’aquests, hi ha funcionaris interins, funcionaris substituts i, els que aproven les oposicions, primer són funcionaris en pràctiques i, després d’haver-les superat, ja es converteixen enfuncionaris de carrera.

¿Com han quedat les plantilles després del macroprocés d’estabilització?

El procés d’estabilització docent s’ha fet en tres fases. Primer es va fer el concurs de mèrits, en què només calia presentar papers (no hi havia exàmens), i al qual es van presentar els funcionaris interins o substituts que portaven més anys a les aules. Després d’aquest procés, 12.858 docents van passar de ser interins a ser funcionaris de carrera el setembre del 2023. També el 2023 es van fer unes oposicions extraordinàries –que van anomenar opos light, per tenir menys temari–, que van aprovar 13.393 docents. I el 2024 es van obrir altres oposicions, en aquest cas ordinàries, per les quals van entrar 4.902 docents.

Es pot destacar que, segons calculen els sindicats, d’aquests docents, el 90% ja estaven en el sistema, no són nous, només canvien (i milloren) la seva condició laboral.

¿Com funciona el nou Grup de Substituts Estables (GES)?

Una de les novetats d’aquest curs ha sigut la creació d’un "grup estable de personal docent interí", GES, procedent de la borsa de treball, que té l’objectiu de "garantir la cobertura de les substitucions de manera immediata" en els centres educatius catalans. Agilitzar els processos de substitució era una de les grans demandes d’escoles i instituts públics, on en els últims anys s’han viscut situacions molt complexes de gestionar, especialment delicades quan aquestes baixes no cobertes es viuen en cursos com segon de Batxillerat, moment en què l’alumnat s’ha de preparar per a la selectivitat.

El Departament ha ofert 2.140 places perquè els docents sense plaça fixa en un centre s’apuntin al GES i assegurar-se així un contracte de treball per a tot curs sencer. Entre substitució i substitució –sempre delimitades per serveis territorials–, el docent es quedarà fent tasques de suport en l’últim centre on hagi treballat.

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿Quantes substitucions es cobreixen cada curs?

Segons les dades publicades pel sindicat USTEC, el curs 2023-2024 es van fer 52.000 adjudicacions per cobrir baixes del professorat. Aquests nomenaments poden ser des de per cobrir baixes curtes –com una grip– fins a més llargues –com una cama trencada o una operació greu–, i moltes, segons el sector, es deuen a problemes de salut mental, ja que es tracta d’un ofici que rep molta pressió. No obstant, se’n desconeixen oficialment tots els motius perquè per llei aquesta informació és confidencial. Els sindicats Ustec, CCOO i la UGT no tenen constància del percentatge de docents que solen estar de baixa respecte a la plantilla general. Fins ara, del gruix de 80.000 places docents, una quarta part era ocupada per interins, que poden cobrir baixes o, el més comú, places vacants de professors que demanen canvis de centre. Després del procés d’estabilització, el percentatge d’interins ha baixat.