La contaminació dispara el consum d’antibiòtics

La contaminació ambiental de l’aire condueix a un consum d’antibiòtics més elevat. Els malalts, quan hi ha episodis de contaminació, consulten més els metges de l’atenció primària. Al seu torn, aquests prescriuen més antibiòtics perquè la pol·lució irrita les vies respiratòries i provoca símptomes semblants als d’una infecció (tos, dolor al tòrax, inflamació de les vies respiratòries), a més de facilitar una infecció bacteriana secundària que es dona mentre el sistema immunitari està lluitant contra les partícules contaminants.

Així ho descriu una investigació portada a terme per l’Idibell, l’Hospital de Bellvitge i el Ciberinfec acabada de publicar a Jama Network Open. És la primera vegada que es relacionen els dos fenòmens, i els seus resultats no són superflus, ja que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) identifica la contaminació de l’aire i la resistència als antibiòtics com dos dels problemes de salut pública més importants.

La robustesa de l’estudi també avala les seves conclusions: els investigadors han fet un seguiment durant vuit anys (des de principis del 2012 fins a finals del 2019) a les 11 ciutats més poblades de Catalunya (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Reus i Girona). "Teníem els nivells de contaminació diaris a cada ciutat. I això ho vam relacionar amb la prescripció d’antibiòtics als centres de salut públics de Catalunya. No s’havia demostrat abans", explica a EL PERIÓDICO el doctor Jordi Carratalà, líder de l’estudi.

Milions de morts

La contaminació de l’aire i la resistència als antibiòtics causen cada any, en conjunt, més de 10 milions de morts prematures al món. La contaminació per partícules PM10, PM2.5 i diòxid de nitrogen (NO2) és un factor de risc per a malalties com la demència, certs càncers i afeccions respiratòries.

Però, a més, l’ús excessiu o incorrecte dels antibiòtics acaba provocant l’aparició de bacteris resistents que causen infeccions que no es poden tractar. Es calcula que el 2050 només aquest fenomen causarà 10 milions de morts a escala global. El principal motiu de la prescripció d’antibiòtics en l’atenció primària són les infeccions respiratòries agudes, tot i que en alguns casos el diagnòstic és erroni perquè es tracta d’infeccions víriques.

Notícies relacionades

El TSJC dicta que el castellà també ha de ser llengua vehicular i habitual a l’escola catalana

Educació manté els canvis a batxillerat: fusions en ciències i cau el pes del TR

"Quan tens símptomes com tos, dolor al tòrax o molèsties respiratòries, que causa la contaminació ambiental, és molt difícil distingir si són per la irritació, per un virus –que no requereix antibiòtics– o per una infecció bacteriana –que sí que en requereix–", explica Carratalà. És a dir, a vegades es fa una mala prescripció d’antibiòtics. "Els malalts acaben rebent antibiòtics malgrat que no sempre es necessitin", afegeix. Així, segons aquesta investigació, "la contaminació fa que augmentin les consultes per símptomes respiratoris aguts i es prescriguin més antibiòtics".

Aquest estudi se suma a la resta d’evidències sobre la necessitat d’implantar polítiques mediambientals més ambicioses destinades a millorar la qualitat de l’aire i reduir la càrrega de malalties respiratòries, així com l’ús excessiu d’antibiòtics.