L’ACA comença a restaurar les llacunes del delta del Llobregat

El delta del Llobregat, un espai natural únic a pocs quilòmetres de Barcelona, agonitza. La presència de l’aeroport, la urbanització i la intensificació agrícola han modificat els fluxos d’aigua, que ja no arriba als aiguamolls com ho feia dècades enrere. El funcionament natural del Delta està malmès. Per intentar recuperar-lo, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) treballa en un projecte de restauració que inclou els estanys de Cal Tet i la Murtra, les maresmes del Remolar-Filipines i la llacuna de la Ricarda.

Els ecosistemes s’han anat tancant i han deixat de rebre aigua "nova". Les algues han proliferat i l’oxigen s’ha reduït. En resum, l’aigua s’ha eutrofitzat i presenta una qualitat deficient. ¿Com es pot resoldre aquest problema? Amb aigua nova, ja sigui dolça o salada. En aquests sistemes aquàtics és habitual que l’aigua procedent del mar es barregi amb la que té origen al riu. Així es generen unes dinàmiques d’aigua salabrosa que representen una oportunitat única per a la biodiversitat de la zona.

Espècies invasores

La presència d’ocells a les basses del delta del Llobregat pot portar a pensar que l’entorn està en bones condicions. Però això no sempre és cert. "Les llacunes estan en mal estat, però sí que hi ha peixos, la majoria espècies invasores, i els ocells acudeixen a la zona per alimentar-se", detalla Narcís Prat, ecòleg i investigador especialitzat en la gestió de l’aigua dolça. "Com que es poden observar algunes aus interessants, sembla que tot està bé", indica. L’ACA té l’obligació d’actuar i de capgirar la situació abans del 2027, quan s’acaba l’actual cicle de planificació.

Les accions per renovar l’aigua ja s’han iniciat a la llacuna del Remolar i a les maresmes de la rodalia, al terme municipal de Viladecans. En aquest lloc hi ha dues qüestions preocupants: l’aigua de la llacuna està eutrofitzada i les aigües contaminades del canal de la Vidaleta sovint arriben al Remolar. A aquestes dificultats encara s’hi ha d’afegir un tercer inconvenient: l’absència d’aigua durant els mesos d’estiu, quan no plou, amb la consegüent pèrdua de qualitat per a l’ecosistema.

Les actuacions integraran diferents mesures. La primera consistirà a extreure aigua en bon estat des de dos punts diferents. "Construirem un nou pou que funcionarà amb una placa solar per bombar l’aigua i durem a terme canvis perquè aquesta aigua s’estengui per diverses zones", explica Antoni Munné, cap del departament de control i qualitat de l’aigua de l’ACA, en conversa amb EL PERIÓDICO.

En paral·lel, es modificaran els nivells d’algunes motes per mirar d’evitar que l’aigua contaminada (sobretot després dels episodis de pluja) inundi l’espai que està protegit. Més endavant, en una una segona fase de les operacions, es plantarà vegetació autòctona (vinca, aloc, tamariu gàl·lic) i s’instal·laran uns sensors per controlar en tot moment la situació de l’aqüífer superficial.

Una "sopa verda"

El cas de la Ricarda és paradigmàtic. Aquesta llacuna es va mediatitzar amb una de les múltiples propostes d’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas, segons la qual semblava que seria destruïda per allargar la pista. Un estudi en què van treballar Prat i Joan Pino, biòleg i ecòleg que dirigeix el CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals), va evidenciar la singularitat de la Ricarda. "És una de les àrees on menys s’ha intervingut; per tant, malgrat la poca presència d’aus, l’ecosistema terrestre és un dels més interessants", afirma Prat. Tot i això, si ens fixem en l’hàbitat aquàtic de la zona, veiem que s’ha convertit en una mena de "sopa verda" perquè no rep cap aportació d’aigua de qualitat.

L’especialista té ben clar quin és el remei: "S’ha de garantir aigua nova perquè la llacuna no es podreixi. D’aquesta manera, si arriba una quantitat d’aigua important, es trencarà la barrera que separa la Ricarda del mar". ¿I per què és important poder trencar aquesta barrera? "Perquè entri aigua salada i l’aigua dolça estancada se’n vagi cap al mar", respon Prat. Així, aquest aiguamoll es va renovant. Prat recorda que, abans que s’ampliés l’aeroport, aquesta barrera es trencava entre una i tres vegades a l’any.

Pous aeroportuaris

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

La solució que proposa l’ACA implica precisament l’aeroport, una infraestructura que disposa de grans pous per evitar que les pistes es neguin. Com que l’aeroport està impulsant l’ús de l’aigua regenerada i no necessitarà aquestes reserves d’aigua, la idea és arribar a un acord perquè una part s’enviï a la Ricarda. "Amb aquesta mesura, disposaria d’alimentació constant", defensa Munné. També s’utilitzarien unes rosques d’Arquimedes per evacuar aquesta aigua quan fes falta.

Uns altres projectes que també hi ha previstos tenen per objectiu millorar l’estany de la Murtra i el de Cal Tet. Així, per a la Murtra es portarà a terme un tractament extra, més avançat, a la depuradora de Gavà. Aquesta aigua es podrà traslladar fins a l’estany. El cas de Cal Tet és cridaner. Es tracta d’una llacuna artificial que es va idear com a compensació per l’ampliació de l’aeroport del Prat i el port de Barcelona. Després de les obres, es va abandonar i el seu estat va empitjorar greument. Ara s’està estudiant instal·lar-hi una canonada que traslladi aigua regenerada o aigua del riu cap a Cal Tet. En total, ara mateix, l’Agència Catalana de l’Aigua està treballant en una cinquantena de projectes de restauració.