Necessària respiració assistida

Avui l’aiguamoll insalubre ha quedat enrere. Al llarg de la superfície deltaica s’estenen ciutats, camps agrícoles, indústries i infraestructures clau com l’aeroport. "El problema és que tot aquest desenvolupament es va aprovar sense tenir en compte l’ecosistema natural, que es va degradar greument", avisa Joan Pino, ecòleg i director del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals).

Difícil intervenció

Una part del delta s’ha mirat de recuperar amb mecanismes artificials per generar llacunes com la de Cal Tet. El problema és que s’hi va deixar d’intervenir. I com que els mecanismes naturals de l’hàbitat ja no són funcionals, cal tornar a intervenir-hi. "Els plans de restauració que proposa l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) van en la bona direcció, però els règims hidrològics no són fàcils de recuperar", apunta Pino. És com una espècie de mecanisme de "respiració assistida". "Si no mantens les dinàmiques de renovació d’aigua en el temps, i això requereix inversió, les llacunes es degradaran una altra vegada".

Narcís Prat, ecòleg i investigador especialitzat en aigua dolça, defensa la mateixa idea: "El que va passar amb Cal Tet és la demostració que, si no restaures els processos ecològics originals, els mecanismes de restauració artificials no es poden abandonar". En el cas d’aquest estany, hi havia unes estructures per depurar l’aigua. Però el canyís s’ha expandit i impedeix la seva funcionalitat. Pino posa sobre la taula un altre exemple, el del riu Besòs: "Ha millorat, sí, però moltes dinàmiques naturals no s’han recuperat i les espècies exòtiques són protagonistes, és un cas que demostra la dificultat per recuperar ecosistemes fets malbé".

Els dos experts es mostren partidaris de posar en marxa plans de recuperació. Però avisen que és imprescindible no caure en errors ja coneguts. "Els processos naturals no es poden recuperar. Al delta del Llobregat viuen milers de persones i no podem tornar a tenir un delta inundat ple de llot", afirma Pino. Per tant, és necessari aplicar mesures que no siguin puntuals. "Hi ha d’haver el compromís d’un manteniment", planteja Pino. "Si no, no té sentit".

Malgrat que els plans de restauració puguin facilitar l’arribada de millor aigua per als aiguamolls, Prat adverteix que llacunes com la Ricarda són irreproduïbles en un altre lloc: "Les característiques de la terra i els substrats no es poden crear artificialment".

El desafiament

Notícies relacionades

És possible fidelitzar clients en marketplaces? Les claus per aconseguir-ho en un entorn digital competitiu

El món del papa Francesc

L’ACA encara un desafiament clau per complir les obligacions europees que insten a millorar l’estat de l’aigua. "Hi ha tant ciment que l’aigua ja no entra i surt de manera natural", constata Pino. "Si s’assumeix que no restablirem l’esdevenir original del riu i que tindrem uns aiguamolls assistits, almenys s’ha de garantir que ningú s’oblidarà de continuar oferint aquesta assistència".

En paral·lel als plans per millorar la qualitat de les masses de l’aigua, discorrerà el debat sobre l’ampliació del Prat i la gestió d’espais naturals, inclosa l’ampliació de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus que la consellera Paneque demana deslligar del diàleg sobre l’ampliació.