"Ens sembla fatal que prohibeixin el mòbil del tot"

"Ara al pati ens avorrirem, no em sembla bé que no puguem utilitzar-lo", es queixa l’Alba, de 12 anys. Totes les seves amigues responen a l’uníson al preguntar-los què opinen del desterrament de l’smartphone: "Fatal". "No podré parlar amb ningú, ni comunicar-me amb la meva mare i es preocuparà", diu la seva companya, la Naia. "Em sembla injust que ens ho prohibeixin del tot".

Connectar-se a les xarxes

"A classe d’acord, ho entenc, però ¿per què no podem utilitzar-lo al pati?", reitera l’Alba. Ella solia connectar-se a les xarxes socials durant l’esbarjo, per parlar amb altres persones o pujar vídeos. "A mi m’agradaria utilitzar-lo –coincideix la Irene, que comença 2n de l’ESO. A classe et pot distreure, però el pati és el teu temps lliure". "Jo crec que el mòbil pot ser bo o pot ser dolent, depèn de per a què l’utilitzes", reflexiona la Brenda, de 13 anys. "Podria arribar a ser útil a classe, per buscar coses per a treballs, per exemple". De tota manera, la idea d’estar sense telèfon no la preocupa massa. "Ens passarem l’esbarjo parlant entre nosaltres".

"Sí, ara al pati parlarem", remarca l’Ona, de 3r de l’ESO. "És lògic que no puguem utilitzar-lo, jo a tot estirar l’utilitzava per avisar la meva mare si m’havia deixat alguna cosa", afegeix. "Bé, jugarem a futbol, a bàsquet o al que sigui", afirma el Dylan, de 13 anys. "És normal que no ens deixin utilitzar el mòbil, jo només l’utilitzava per jugar, ja ho faré a casa", afegeix. "¿No podrem utilitzar el telèfon?", pregunta, descol·locat, el Javier. "Doncs que espero que puguem jugar a bàsquet, hi ha dies que no tenim ni pilotes", es lamenta.

Jugar i parlar pel telèfon serà substituït per jugar i parlar en la vida real. Alguns alumnes fins i tot s’alegren de la notícia. "Els nois es passaven tots els dies, tot el pati, jugant i cridant amb el mòbil, era molest", diu la Balma, de 2n de l’ESO. A pocs metres d’elles, un grup de xavals juga precisament a Brawl Stars, un popular joc multijugador de batalles. "Haurem de connectar-nos abans o després del col·le", afirma el Daniel, que reconeix que solia jugar bastant a aquest videojoc durant l’esbarjo i fins i tot a classe. Ara, l’amenaça que, en cas de ser enxampat, li trauran el telèfon i hauran de venir els seus pares a buscar-lo és suficient perquè prefereixi entretenir-se amb una altra cosa: "Al pati jugarem a bàsquet, per exemple".

Castigats sense ‘smartphones’

Per a alguns dels alumnes que començaran segon en aquest centre no poder utilitzar el telèfon no és novetat. A meitat del curs passat se’ls va prohibir utilitzar-lo, fins i tot al pati, després que –com expliquen professors de tantes altres escoles— diversos xavals difonguessin per les xarxes vídeos en els quals es veia fer bullying a companys. "El van gravar i el van pujar a les xarxes", expliquen un grup d’alumnes. També triguen poc a fer un breu inventari de mals usos del telèfon a classe. "Alguns nois es passen el dia a classe mirant el mòbil, sense estudiar, sense fer res, i si els profes els deien alguna cosa s’hi encaraven", explica, indignada, la Malak, de 12 anys. "Suposo que depèn de l’educació que hagis tingut, però crec que abans hi havia més respecte envers els professors".

Episodis d’aquest tipus, generalitzats en els instituts, fan que docents i famílies estiguin més que d’acord amb la mesura. "El telèfon és una distracció per a ells, em sembla genial que ja no el puguin utilitzar", explica Mari Carmen Risco, que ahir acompanyava el seu fill de 12 anys. Molts alumnes de primer arribaven amb els seus pares, nerviosos per començar en un centre nou i desconegut. En aquest institut, almenys, no s’ha escampat la iniciativa d’Adolescència sense Mòbil, que proposa retardar l’entrega del primer dispositiu més enllà dels 12 anys, edat en la qual se sol rebre. La gran majoria dels xavals ja disposaven de telèfon des de primària. "El tenia però no el portava al col·le", explica l’Elisa, d’11 anys. "Ara el porto a sobre, però tampoc l’utilitzaré", assegura.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Els adolescents que van començar ahir el nou curs escolar no eren els primers a portar el mòbil a l’escola, una cosa que ja passava fa una dècada, però sí que s’estrenaven en el desterrament de l’aparell. La mesura busca rebaixar la conflictivitat i millorar els aprenentatges, un mantra que també arriba als xavals de manera insistent, sobretot després dels catastròfics resultats de l’alumnat català en les proves PISA. "Diuen que som la pitjor generació d’adolescents", afirmen un grup d’alumnes, que diuen sentir la pressió de saber-se sota el focus. I també un cert estigma.

"Ens ho diuen molt, però no crec que siguem els pitjors", diu l’Alba. "Hi ha companys que van de xulos, de superiors, però no tots som així". L’Iker hi està d’acord. "La generació que ve darrere nostre és molt pitjor". D’altres, en canvi, reconeixen que l’ambient a classe podria ser molt millor. "No paren de fer-la grossa, no fan cas, no estudien –reconeixia la Claudia, de 15 anys– Potser sí que anem a pitjor". "Jo no crec que siguem els pitjors, els adults diuen que abans tot anava superbé, però no crec que sigui veritat", va afirmar l’Emma, de 15 anys.