Sis de cada deu oncòlegs europeus se senten cremats

Un 57% dels oncòlegs mèdics d’Europa tenen algun grau de burnout, terme anglès que es refereix al desgast professional. No només això: més del 40% està en risc de patir problemes de benestar psicològic i el 25% es planteja canviar la seva carrera per aquesta situació, amb les implicacions que això tindria per als seus pacients, ja que cada oncòleg està molt especialitzat en un tipus de tumor determinat. D’aquest 25% que es planteja canviar la seva carrera, un 38% contempla directament abandonar-la.

Són xifres d’unes enquestes els resultats de les quals van presentar ahir la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) i la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) en roda de premsa. Per a aquest treball, han entrevistat 1.269 professionals de més de 104 països d’arreu del món. El col·lectiu ha volgut posar el focus en aquesta realitat amb motiu de l’ESMO 2024, el congrés europeu anual d’oncologia mèdica que aquest any se celebrarà a Barcelona del divendres 13 al dimarts 17 de setembre i que té previst reunir més de 30.000 professionals.

La síndrome del desgast professional s’ha convertit en els últims anys, especialment arran de la pandèmia, en un problema creixent entre els sanitaris en general. En el cas dels oncòlegs, a més, s’hi suma la intensa demanda emocional que aquesta especialitat comporta. La falta de recursos i també de psicooncòlegs, així com l’infrafinançament de la sanitat, estan darrere d’aquesta realitat. L’ESMO ha fet una revisió de gairebé 4.000 enquestes, on ha constatat la magnitud del problema.

Pitjor des de la covid

El 2014, un estudi d’aquesta entitat ja revelava que més del 70% dels oncòlegs joves, sobretot després del primer any de residència, una vegada baixava l’"eufòria" inicial, mostraven signes d’esgotament professional. La situació es va agreujar amb la covid. "Els professionals amb burnout se senten sobrecarregats per la fena i no tenen la capacitat de prendre decisions. Aquest desgast està associat amb la desmotivació, però també pot provocar ansietat, depressió o insomni. I tot això és una amenaça a l’hora d’atendre els pacients", va advertir Andrés Cervantes, president de l’ESMO.

Segons el secretari de la SEOM, Cèsar Serrano, "la situació a Espanya és molt similar a la d’Europa" i totes les enquestes mostren "les mateixes tendències". "Fa temps, un estudi de l’Institut de Salut Carlos III ja apuntava que el 25% dels professionals mèdics de totes les especialitats tenien burnout. Són dades preocupants perquè això genera inquietud en el sistema sanitari i en com serà l’atenció al pacient", va assenyalar Serrano. En el burnout es barregen el "cansament emocional", la "despersonalització" i la "falta de motivació".

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

Per revertir aquesta situació, és important "facilitar el benestar professional", saber "detectar" el burnout en els seus inicis ("perquè el desgast professional comporta baixes laborals i trastorns psiquiàtrics durant tota la vida", va precisar aquest oncòleg) i "reforçar el missatge de cuidar qui et cuida". Però Serrano també va posar el focus en la sobrecàrrega laboral dels sanitaris, que en molts casos està darrere d’aquest malestar psicològic. "Hi ha gent que ha de treballar a casa seva, que fa horaris extralaborals. Cada vegada vivim més en un entorn laboral en què som mers números i això comporta la deshumanització del professional", va denunciar. Segons Lara Iglesias, coordinadora del Grup de Tutors Residents de la SEOM, més del 80% d’aquests tutors dels MIR treballen fora de l’horari laboral.

A més, també falten oncòlegs. Serrano hi ha posat números. Espanya va oferir, del 2014 al 2020, unes 127 places MIR d’oncologia mèdica, però finalment només es van incorporar uns 66 oncòlegs a l’assistència final.