Els rapanuís van arribar a Amèrica abans que Colom

Una investigació genètica encapçalada per Víctor Moreno-Mayar, de la Universitat de Copenhaguen, suggereix que els habitants polinesis de la remota illa de Rapa Nui o Pasqua, situada al Pacífic sud i actualment pertanyent a Xile, van tenir contacte amb indígenes americans abans que Cristòfor Colom arribés al continent el 1492. El nou estudi, basat en una anàlisi del genoma de 15 individus rapanuís que van viure entre 1670 i 1950 i les restes dels quals es troben al Museu de l’Home de París, indica a més que és poc probable que el declivi dels antics pobladors de Rapa Nui es degués a un col·lapse per la mala gestió de recursos i la superpoblació. L’estudi es va publicar ahir a la revista Nature.

Tot i que és probable que la navegació marítima de llarga distància amb embarcacions de fusta s’aturés després de la desaparició del bosc de Rapa Nui, les proves arqueològiques i genètiques apunten que sí que es van produir viatges a Amèrica. Les anàlisis del genoma antic indiquen que al voltant del 10% del patrimoni genètic rapanuí té un origen indígena americà i que les dues poblacions es van conèixer abans de l’arribada dels europeus a l’illa (el 1722) i a Amèrica. "Vam estudiar com es distribuïa l’ADN indígena americà en el fons genètic polinesi dels rapanuís. Aquesta distribució és coherent amb un contacte ocorregut entre els segles XIII i XV", va indicar Moreno-Mayar.

Notícies relacionades

Els forenses resolen que Dominique Pelicot ha de declarar en el procés

Salut vacunarà 65.000 nadons contra la bronquiolitis

Els investigadors calculen que és probable que aquesta barreja es produís entre els anys 1250 i 1430 després de Crist, cosa que, juntament amb les proves arqueològiques i els relats orals, suggereix que els polinesis podrien haver estat creuant el Pacífic abans que Colom arribés a Amèrica. Tot i que la investigació no pot dir on es va produir aquest contacte, "això podria significar que els ancestres rapanuí van arribar a Amèrica abans que Colom", segons la coautora Anna-Sapfo Malaspinas, de la Universitat de Lausana.

D’altra banda, la investigació contradiu la teoria molt estesa que el col·lapse de població viscut a l’illa de Pasqua el 1600 va ser resultat d’un suïcidi ecològic. Després que els polinesis poblessin l’illa, cap a 1250, el paisatge va canviar dràsticament, de manera que el seu bosc original de milions de palmeres va minvar i al segle XVII pràcticament havia desaparegut. No obstant, l’ADN examinat no ofereix proves de l’existència d’un coll d’ampolla genètic que correspondria a un col·lapse poblacional al segle XVII.