García del Cid, el vaixell de dol i còlera

El vaixell oceanogràfic García del Cid es va construir a Tarragona i no a Vigo per culpa d’un pesquer de nom Peret. L’Institut d’Investigacions Pesqueres, i amb un disseny de Ramón Robles Zaragoza, l’havia clissat a Construccions Navales Paulino Freire per acoblar-lo. Però el llavors president de la institució, Carles Bas va saber que a Catalunya també es podien fer vaixells d’acer d’aquestes dimensions, i li quedava més a prop de la seva oficina a Barcelona. Va comprovar la traça de Astilleros de Tarragona amb el muntatge d’aquell vaixell de pesca per a uns germans armadors de Blanes.

Així va ser que el Peret va propiciar que el García del Cid es fes lluny de les Rías Baixas, a on ha sigut virtualment tornat 47 anys després. Endolat. Lligat per a a la desaparició d’una dona de Cangas, Mari Carmen Fernández, que El Faro de Vigo, diari del grup Prensa Ibérica, ha investigat. Un a feina que ha aflorat denúncies d’assetjament i agressions sexuals i una gestió durament reprovada a càrrec del totpoderós Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

El CSIC va convocar, l’agost del 2018, un procés selectiu per cobrir tres vacants al vaixell oceanogràfic. Es va elegir llavors un contramestre, un cuiner i una cambrera. Era Carmen Fernández, nascuda a Cangas do Morrazo el 1980, assentada a la localitat de Bueu. Estava casada i tenia tres fills. La seva plaça va ser assignada el 4 d’abril del 2019.

D’aquell mateix any, és l’expedient disciplinari obert pel CSIC contra un altre tripulant del mateix vaixell arran d’una demanda per "agressions sexuals" a bord. Carmen era la presumpta víctima. Va ser la mateixa entitat pública, després d’un avís del capità del vaixell, la qual va iniciar el procés.

L’acord per l’agressió

El cas va passar al Jutjat d’Instrucció número 2 de Marín. Però l’1 de juny de l’any següent els advocats de les dues parts -Carmen tenia una lletrada de torn d’ofici de violència de gènere– van firmar un acord amb què la demanda per agressió sexual seria retirada. "Les dues parts consideren que s’ha produït un malentès [...] (l’home) procedirà a demanar disculpes per escrit [a Carmen] comprometent-se a no comunicar-se i mirar d’evitar tot contacte voluntari". Per sentència, aquell acord va esdevenir en ferm. El denunciat no va deixar de treballar a bord del García del Cid.

No va passar el mateix amb Carmen, que va rebre la baixa mèdica per greus problemes psicològics derivats d’aquell procés. Va ser tractada amb medicació, amb severs atacs d’angoixa i símptomes d’estrès posttraumàtic. A l’estiu del 2022 es va sotmetre a un examen psicotècnic, que la va considerar apta per tornar a treballar. No per tornar al vaixell on es mantenia l’home denunciat.

És el juliol de l’any passat, mateix mes en el qual –sempre segons el CSIC- la institució pren la decisió que desballestarà el vaixell, quan Carmen torna a ser cridada per tornar a bord. Aquesta vegada sí que va superar les proves mèdiques, però va demanar al Consell Superior "no coincidir amb aquesta persona". "No van contestar", ha indicat el seu advocat, Diego Leis. També va demanar un canvi de destí i, aquesta vegada, des del CSIC "li van dir que no existia aquesta possibilitat".

A bord de la nau

Carmen estava a Barcelona el dia 3 de setembre. L’endemà el vaixell partia per a una campanya en el Mediterrani. Al despatx del vaixell figurava l’home denunciat, que finalment no va embarcar. Ningú ha explicat per què. Segons el capità, havia patit una "indisposició". Però va coincidir amb la cambrera "en algun moment entre el dia 3 i el dia 4", d’acord al seu advocat.

Notícies relacionades

L’impacte dels imputats, desafiadors, en el tribunal

Dominique Pelicot: "Soc un violador, com tots els altres acusats

Carmen era l’única dona a bord. "Tenia por de recaure" si tornava al García del Cid i, singularment, si topava amb ell. I així va passar. En una llibreta, gairebé a tall de diari, va relatar la seva "angoixa", fins i tot pel suposat mal ambient envers ella. Les seves quatre parets eren una carcassa de ferro, enmig del mar, de només 37,2 metres d’eslora. Entre les 23.45 hores del dissabte 9 de setembre i les 7.45 hores de diumenge dia 10, Carmen va desaparèixer del vaixell.

La Guàrdia Civil va treballar des de l’inici amb tres hipòtesis: suïcidi, caiguda accidental i homicidi. Al quadern va deixar escrit, al final: "Ningú fa res [...] Si no em trobeu, em vaig llançar per la borda. Us estimo". Va desaparèixer. La investigació judicial va ser arxivada "per no aparèixer degudament justificada la perpetració del delicte".