La glacera que va causar un tsunami

Fa un any, un despreniment de roques en un pendent de Groenlàndia, causat pel debilitament d’una glacera, va generar un enorme tsunami de 200 metres d’altura i un senyal sísmic que va durar nou dies, cosa que no havia passat mai però que probablement serà cada vegada més habitual. L’esdeveniment, registrat el setembre del 2023 a Groenlàndia oriental, ha sigut estudiat per un equip internacional i multidisciplinari liderat pel geofísic Kristian Svnnevig, de l’Institut d’Investigacions de Dinamarca i Groenlàndia (GEUS), i els detalls s’han publicat a la revista Science.

Els científics –entre ells, alguns de les universitats de Granada, Màlaga i Sevilla– van utilitzar dades i imatges del lloc preses per l’Exèrcit danès, amb diverses tècniques geofísiques i l’ajuda d’un model matemàtic. En conjunt, totes aquestes dades van permetre a l’equip esbrinar l’origen del misteriós senyal sísmic i descobrir que havia sigut provocat per la caiguda d’un pic muntanyós d’1,2 quilòmetres d’altura al fiord Dickson, a la part oriental de Groenlàndia, cosa que va generar una onada de 200 metres d’altura.

L’onada, que es va estendre al llarg de 10 quilòmetres del fiord, va perdre altura en pocs minuts i "es va estabilitzar en una ona de set metres que va fer que l’aigua del fiord es mogués de banda a banda, balancejant-se a una freqüència determinada que va durar nou dies", explica Manuel J. Castro-Díaz, matemàtic de la Universitat de Màlaga i coautor de l’estudi. Aquest llarg balanceig de l’aigua, que en geofísica es coneix amb el terme seiche i que pot ser causat per diferents fenòmens atmosfèrics, va produir el senyal sísmic global que va ressonar durant nou dies i que va ser detectat per sismògrafs de tot el planeta, des de l’Àrtic fins a l’Antàrtida.

L’allau de roques i gel que va desencadenar el fenomen va ser provocada per la pèrdua de gruix de la glacera: "A conseqüència del canvi climàtic, la glacera es va anar aprimant, i això va fer que les roques que hi havia a sota fossin més inestables, menys compactes", i s’acabessin desprenent fins a l’aigua del fiord, apunta Castro-Díaz. A causa del canvi climàtic, les zones amb pendents pronunciats són cada vegada més vulnerables als corriments de terres.

Canvi climàtic

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Aquests despreniments poden desencadenar tsunamis destructius de gran magnitud –sobretot quan es produeixen en masses d’aigua confinades com els fiords–; per això, estudis com aquest són importants per entendre com els fenòmens induïts pel canvi climàtic poden donar lloc a importants fenòmens geofísics que cada vegada seran més habituals.

Segons els càlculs de l’equip, en l’allau van caure al fiord uns 25 milions de metres cúbics de roca i gel (el contingut de 10.000 piscines olímpiques), cosa que va generar "un dels tsunamis més grans de la història recent" en un lloc situat en una ruta que utilitzen els creuers turístics que visiten els fiords de Groenlàndia. Afortunadament, no hi havia cap creuer a prop del fiord Dickson el dia del corriment de terres i el tsunami; però, si n’hi hagués hagut cap, les conseqüències podrien haver sigut devastadores.