La quimioteràpia intel·ligent obre un nou futur per tractar el càncer

"Els ADC són una barreja de quimioteràpia que va ‘lligada’ a un anticòs. És una tècnica molt nova –igual que la intel·ligència artificial– que canviarà el futur dels nostres pacients", explica Ángela Lamarca, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz (Madrid) i membre de l’ESMO. En aquests moments hi ha en marxa diversos assajos clínics de quimioteràpies intel·ligents per a diferents tumors. Segons la investigadora, la "part més bona dels ADC" és que no se cenyiran als càncers més estudiats, sinó que s’obriran a tractar un ampli ventall de tumors.

La majoria d’assajos sobre aquests nous tractaments, segons Lamarca, estan encara en fase 1. "En càncer de mama hi ha algun assaig d’ADC en fase tres (quan es comprova la seva seguretat). Però, tot i que la majoria encara estan en fase inicial, hi ha hagut una explosió enorme d’assajos en aquesta mena de medicaments", assegura. A falta dels resultats definitius (alguns, de parcials, es presentaran al llarg del congrés de l’ESMO), els metges creuen que aquestes químios intel·ligents permetran que el pacient "toleri millor" el tractament. "La nostra teoria és que seran més eficaços, i això és realment molt prometedor. Són químios amb dosis més baixes i amb menor efecte perjudicial per a les cèl·lules sanes".

"Millorar-ne l’accés"

Tot i que molts d’aquests tractaments estan encara en fase embrionària, l’"agilitat" a l’hora de publicar resultats de nous estudis és un element que pot contribuir a "millorar l’accés als nous tractaments". "L’ESMO està publicant els resultats d’assajos clínics simultàniament a la seva presentació en el congrés", destaca en aquest sentit Rebecca Dent, presidenta del comitè científic d’ESMO 2024.

Com explica el doctor Andrés Cervantes, president de l’ESMO, els números del congrés d’aquest any són "rècord". "Hi ha 33.000 persones inscrites i hem rebut unes 5.000 comunicacions científiques, la xifra més alta de la nostra història. Però, a més, la Societat Europea d’Oncologia Mèdica ha arribat aquest any als 40.000 membres", afegeix Cervantes. "L’endemà que s’acabi aquest congrés, haurem de pensar com podem portar tots aquests tractaments als nostres pacients".

La doctora Lamarca també ressalta el gran nombre d’investigacions que es presentaran, en aquesta edició de l’ESMO, sobre tumors ginecològics, en els quals es comença a veure que la combinació de tractaments és "prometedora". A més, hi ha altres investigacions sobre els beneficis de fàrmacs que aporten supervivències fins ara inaudites en malalties com el melanoma avançat. "Abans, els pacients amb aquest càncer no vivien gaire temps, però ara ja tenim dades de fins a 10 anys. Això vol dir que estem començant a curar un càncer que pensàvem que era intractable", assenyala l’oncòloga. I, tot i que els pacients amb melanoma avançat són una "població petita", aquestes investigacions demostren "com de bé" molts malalts responen a la immunoteràpia. "Comencem a veure llargs supervivents en algunes patologies", afirma.

Augment de la incidència

Notícies relacionades

Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern

Jaume Serra, cofundador d'Addictive Spaces: «Es pot imprimir un habitatge unifamiliar de 110 m² en dues jornades laborals»

En paral·lel als avenços, cal dir que també creix la incidència del càncer. El 2022 els oncòlegs diagnosticaven uns 19 milions de casos anuals arreu del món. Les estadístiques apunten que el 2040 la xifra arribarà als 27 milions. "Hi continua havent factors de risc i existeixen tumors associats a l’obesitat, al tabac i als hàbits de vida. Però la realitat és que la incidència també augmenta perquè hem millorat el diagnòstic. Hi ha tumors que es diagnostiquen millor. Tots els programes de cribratges en càncer de mama i còlon, a més de salvar vides, augmenten el nombre de casos de càncer perquè se’n diagnostiquen més", assegura Lamarca.

Durant el congrés també es posarà de manifest com la vacuna del virus del papil·loma humà (VPH) ha canviat radicalment la situació dels càncers que té associats, com és el cas del càncer de coll uterí i el d’anus. "En 10 anys veurem com aquesta vacuna ha erradicat no només aquesta malaltia, sinó també els seus tumors associats. Tota la campanya de vacunació és molt important, i no només en nens. També la població adulta se l’hauria de posar. Una dona amb una vida sexual activa i diverses parelles sexuals hauria de valorar vacunar-se", assenyala Lamarca.