"L'Eixample és una joia urbanística poc reconeguda de Barcelona"
Ignacio Sanfeliu Arboix, doctor en Arquitectura i amb una àmplia trajectòria professional, ofereix una visió panoràmica de la seva disciplina, que considera com a “social” i “creadora d'espais de convivència”
Projecte de centre esportiu dalt rendiment, a Líbia, dissenyat per Ignacio Sanfeliu.
Té un full de servei que no s'acaben. Ignacio Sanfeliu Arboix, doctor en Arquitectura, acumula una experiència i coneixements que val la pena conèixer. Actualment és professor associat del departament de Tecnologia ETSAB de la UPC i és fundador i responsable de l’estudi NSA Arquitectos. Durant 15 anys va treballar com a arquitecte a l'Ajuntament de Barcelona, i ha realitzat projectes en molts camps de l'arquitectura, des de la tradicional fins a l'esportiva, la residencial, el disseny d'espais públics i fins i tot l'urbanisme. És un arquitecte tan polifacètic com enamorat de la seva ciutat, Barcelona.
Reforma d'habitatge unifamiliar al Maresme, amb disseny sostenible. /
¿Què és l'arquitectura per a tu?
L'arquitectura és una disciplina eminentment social, que crea espais de convivència en el sentit més ampli de la paraula. I els arquitectes hem de conjugar molts factors alhora per aconseguir el resultat desitjat: el disseny, la funcionalitat, la història, l'art, l'economia, la tècnica… La millor arquitectura neix per resoldre adequadament aquest difícil equilibri.
¿L'arquitecte és un artista, un tècnic?
Sense una idea al darrere no hi ha arquitectura; l'únic que queda és la construcció d'un espai sense més ni més. I així es deixa el fet arquitectònic sense sentit, sense poesia. Com a arquitectes no podem deixar de banda allò metafòric, allò simbòlic, que, encara que sigui subtil ha d'estar present en el projecte, per conferir significat i dignitat a l'obra. L'espai es defineix i qualifica amb components materials i immaterials: la llum és el més rellevant, però també d'altres com el color, la vegetació, l'aigua… tot això influeix positivament en el nostre estat anímic, en la nostra percepció sensible. L'arquitectura ha d'aconseguir espais bonics i saludables.
¿Quan parles de simbòlic a què et refereixes?
Parlar d'arquitectura Simbòlica és dissenyar arquitectures que volen representar, reflectir, recordar, donant significat i forma a una idea, ja siguin centres de culte, memorials etc. La monumental i controvertida obra de Gaudí de la Basílica de la Sagrada Família és un exemple d'una obra dissenyada des del simbolisme, tot expressa un significat, un relat a explicar, sense entrar en discussions sobre el procés complex de continuar l'obra d'un geni, sense ell. Ja en la fase final, s'ha anat avançant bàsicament per la simbologia apuntada per Gaudí i també les pautes geomètriques que va imposar perquè es pogués acabar sense la seva presència.
Estic segur que l'actual director de l'obra, Jordi Fauli, que hi ha dedicat tant esforç i passió, i també els seus predecessors, configurant entre d'altres, aquest magnífic espai interior tan “Gaudinià” que aconsegueix emocionar, sabrà trobar els col·laboradors i/o artistes que puguin interpretar i valorar-la més encara. Per a la darrera fase pendent, que és la porta principal, la denominada de la Glòria, es podria plantejar un concurs internacional que ajudés a escollir l'opció més interessant, sempre tutelada per l'arquitecte responsable.
Plaça de Narcís Oller, amb una font tubular i il·luminació nocturna. /
¿Com s'afronten en arquitectura reptes actuals com ara el canvi climàtic?
La veritable sostenibilitat consisteix a dissenyar edificis que es puguin reconvertir, reutilitzar, que siguin duradors. Aprofitar per a la seva execució la proximitat dels materials de construcció i rebaixar al mínim la petjada de carboni en tot el cicle vital són altres aspectes vitals. Tot i que la industrialització de la construcció és cada cop més important, no hem d'oblidar que l'arquitectura tradicional continua sent un referent excel·lent de sensatesa constructiva i adaptació al medi.
¿Com veus Barcelona, la teva ciutat?
Com a enamorat d'aquesta ciutat, on sempre he exercit i viscut, crec que cal atorgar el valor que mereixen joies urbanístiques poc reconegudes com l'Eixample, que, malgrat l'excessiva densificació, és un model urbà considerat exemplar. Estudis de la universitat de Harvard assenyalen que l'Eixample, fins i tot avui dia, segueix sent un nucli urbà de referència i proper al concepte de ciutat ideal, on tot el que el ciutadà necessita és a una distància màxima de 15 minuts a peu.
L'estructura del camp de softbol de la zona olímpica de Montjuïc, un altre treball de Sanfeliu. /
¿En què treballes ara?
Notícies relacionadesA NSA Arquitectos hem desenvolupat més de 250 projectes, i he estat afortunat de poder treballar a la meva ciutat. És un honor haver estudiat i col·laborar en una Escola d'Arquitectura de grans professionals ETSAB (UPC) i haver participat, com a arquitecte de l'Ajuntament de Barcelona, en el disseny d'espai públic, durant 15 anys fins al 2002. Si bé la meva dedicació està actualment més orientada cap a l’àmbit residencial, hem pogut desenvolupar diferents tipus de projectes, com ara urbanístics, esportius, socials, religiosos i urbans. I sempre intentant fugir de l’especialització, un camí difícil.
Les professions tradicionals semblen entrar en un canvi sense retorn…
Els arquitectes som els artífexs de construir amb sensibilitat tota mena d'espais, on la gent pugui viure i conviure en un magnífic entorn de manera segura, saludable i feliç. Aprofito per reivindicar el respecte per la nostra professió, que entre altres coses assumeix serioses responsabilitats, i no com a mers tècnics o baules legals de la construcció, sinó com a creadors de benestar per a les persones.
Apartaments La Indiana, una de les últimes creacions d'Ignacio Sanfeliu. /
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia