El Govern instal·larà aerogeneradors al golf de Roses el 2025

Aigua i energia. Són dues de les prioritats del Govern en l’àmbit mediambiental, juntament amb la futura posada en marxa de l’Agència de la Natura, que es va anunciar dies enrere. Primer es va llançar un pla de resiliència hídrica, una àrea que disposarà de direcció general específica. Ara, l’Executiu català ha aprovat donar un impuls a les renovables perquè els aerogeneradors del Plemcat, una plataforma de proves, siguin una realitat al golf de Roses el 2025. Aquesta serà l’avantsala del que ha de ser, així ho defensa el Govern de Salvador Illa, el primer parc eòlic marí de Catalunya.

El document presentat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Hídrica, un informe encarregat pel president, també preveu accelerar tràmits perquè els projectes de parcs renovables, eòlics i solars es puguin tramitar de forma més àgil. En concret, l’objectiu és escurçar un any els terminis i sortir de l’actual embut que encalla desenes de plans. ¿I com s’aconseguirà? La conselleria pretén incloure en els pressupostos una modificació que redueixi càrrega burocràtica, a més de canviar l’actual sistema. L’avaluació ambiental i urbanística es faran en paral·lel, va explicar la consellera i portaveu, Sílvia Paneque. "Això ens ha de permetre escurçar entre 10 i 14 mesos el procés d’autorització", va defensar.

Paneque admet que Catalunya pateix un desavantatge competitiu, a l’anar a la cua de les renovables: "Sense energies verdes ni aigua no hi haurà inversions ni progrés sostenible". La intenció del Govern amb el desenvolupament de les renovables, a part d’atraure companyies perquè els seus projectes industrials s’estableixin a Catalunya, és aconseguir cobrir més de la meitat (un 54%) de la demanda elèctrica amb energies renovables el 2030. En aquests moments, no s’arriba al 20%.

Electrificar

Per aconseguir-ho, també es fomentarà l’autoconsum fotovoltaic a les teulades, el biogàs i la hidràulica reversible (es tracta d’unes centrals en les quals l’aigua es reutilitza i es bomba utilitzant l’energia sobrant per produir més electricitat). "En aquests moments, hi ha dues infraestructures hidràuliques d’aquest tipus planejades que s’han de completar", va explicar Paneque, amb referència a dos projectes d’empreses que aportarien una potència de 2.000 MW i que convertirien aquests espais en una espècie de grans bateries per emmagatzemar energia renovable.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Una altra assignatura clau serà la descarbonització i la consegüent electrificació, que ha de créixer. Si hi ha més demanda elèctrica, encara serà més complicat assolir aquest 54%. Una altra de les vies per fer realitat aquesta acceleració serà dotar L’Energètica, l’empresa energètica pública, de recursos suficients perquè cada vegada més energia consumida per edificis públics sigui d’origen renovable.

Les negociacions per tirar endavant certs projectes no seran fàcils. Un dels esculls serà la reticència d’alguns territoris a allotjar parcs eòlics o fotovoltaics. El Govern encara no ha aclarit com convencerà veïns i opositors. Però fonts de la conselleria asseguren que es treballarà per aconseguir-ho.