Jordi Cotrina: "Quasi dos de cada tres càncers es podrien prevenir amb hàbits i polítiques saludables"

Als EUA i Europa es tenia la idea que el risc de càncer anava en paral·lel a l’edat: com més edat, més risc. I això és veritat. Malgrat tot, els últims 10 anys es va observant que hi ha un increment de càncer en persones de menys de 50 anys, però encara hem d’entendre ben bé què està passant.

¿I què està passant?

Bona pregunta. Per exemple, les pautes d’alimentació entre joves són molt heterogènies, però no sempre satisfactòries. El consum d’ultraprocessats és més alt en persones molt joves. Tot i així, no crec que estiguem preparats encara per definir les causes [d’aquest fenomen] i poder abordar-les totalment. Hi ha algunes propostes, com que els programes de diagnòstic primerenc del càncer de còlon, en comptes de començar als 55 anys, ho facin als 50.

¿Què cal fer mentre no es prenen aquestes mesures?

Reforçar entre la població els hàbits saludables. Sabem que gairebé dos de cada tres de tots els càncers es poden evitar. I hem avançat molt. Fixa’t: l’any 1980, la taxa de fumadors de més de 14 anys a Espanya era del 80%; ara, en canvi, és del 23%, encara tres punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea, però això vol dir que hi ha hagut una millora. No obstant, estem observant, sobretot en dones no fumadores, un increment en la taxa de càncer de pulmó que pot estar relacionat amb l’exposició a la pol·lució atmosfèrica.

¿I això afecta més les dones que els homes?

S’estan desenvolupant estudis per entendre-ho. Aparentment, la manera en què algunes cèl·lules del sistema immune capturen i eliminen aquestes partícules de microplàstics pot ser diferent en funció dels sexes. I aquesta seria l’explicació. Ja hi ha grups [d’investigadors] que estan treballant molt intensament per entendre-ho perquè la conseqüència podria ser que les autoritats hagin de prendre accions tals com àrees sense fum o la protecció de l’exposició a la contaminació a determinats treballadors.

O sigui, que tot això passa per la implementació de polítiques sanitàries.

Nosaltres creiem que les causes del càncer s’han d’abordar amb polítiques sanitàries. Les normes contra el tabac van aparèixer al final dels anys 80 i, sense aquestes, no hauríem pogut capgirar aquest fenomen. Insistir en l’alimentació saludable comença a les escoles, comença en com es menja als menjadors escolars.

¿Quina hauria de ser la següent mesura contra el tabac?

En la pandèmia es va fer un pas endavant molt positiu: prohibir fumar a les terrasses de les cafeteries i dels bars. Després de la covid s’ha tornat a recuperar aquest mal hàbit probablement perquè l’excepcionalitat de la pandèmia va facilitar aquesta decisió.

Treure el fum de les terrasses seria una mesura. ¿Quina altra?

La protecció dels adolescents. Països com Austràlia o Nova Zelanda estan generant unes polítiques de generacions sense fum, on, per exemple, la venda de tabac està prohibida a persones que hagin nascut després de l’any 2005, tinguin l’edat que tinguin. El tabac té implicacions en la salut individual i en la sostenibilitat del sistema sanitari, al qual hem de protegir.

¿I amb l’alcohol què hi podríem fer?

L’alcohol en la cultura mediterrània és una cosa que està molt... molt ben vista. He de dir que les taxes de consum d’alcohol a Espanya són moltíssim més baixes que en molts països de la Unió Europea –les xifres dels països bàltics són realment esgarrifoses–. Però és clar, no hi ha una quantitat bona d’alcohol, igual que no hi ha un nombre bo de cigarrets. La quantitat segura d’ingerir alcohol és zero. Tot el que sigui per excés és de risc.

¿Cal prohibir el tabac i l’alcohol?

Miri, jo soc metge, no científic social. Això [els bons hàbits] és una acció que ha de ser compartida per la societat, hem d’aprendre a cultivar els hàbits saludables i evitar els perjudicials. Jo veig inviable prohibir el tabac, perquè no és el més lògic en una societat lliure i civilitzada. Però sí que hi ha maneres [de dissuasió]. Quan un agafa un paquet de tabac veu missatges molt clars i molt informatius, i no és així quan un agafa una ampolla de ginebra o de vi. Penso que és important informar la societat.

S’està avançant moltíssim als fàrmacs oncològics, però els preus de les farmacèutiques posen en risc la sostenibilitat del sistema. ¿Què hi podrien fer les farmacèutiques?

ESMO està donant als professionals eines per interpretar millor el valor dels medicaments nous. Li ho explico. Nosaltres interpretem quin és el benefici que un medicament dona. Per exemple, si jo dic que un medicament augmenta la supervivència en dues setmanes, el que no és natural és que el preu d’aquest medicament sigui el mateix que el d’un altre que cura un 20% més de pacients o augmenta la supervivència en un any. Hi ha d’haver una proporcionalitat entre l’efecte, el benefici que produeix i el preu que té. Per a això ESMO ha elaborat una escala de magnitud del benefici clínic: quan les autoritats sanitàries aproven un medicament per al seu ús, nosaltres li donem [al fàrmac] una puntuació segons el seu benefici.

Notícies relacionades

Gisèle Pelicot: "Són degenerats. No hi ha perdó"

El jutge processa un exinfermer dels jesuïtes de Casp per agressió sexual

La immunoteràpia ha estat un abans i un després en el tractament oncològic. ¿Quins altres fàrmacs ho seran també?

En tenim alguns. Primer, els ADC [la quimioteràpia intel·ligent], que són com cavalls de Troia: només entren a les cèl·lules que tenen càncer i la quimioteràpia que porten lligada només s’allibera quan estan dins de la cèl·lula. Són més eficaços i tenen menys efectes tòxics. Alguns ja estan aprovats per al seu ús, però n’hi ha moltíssims en desenvolupament. Segon, els anticossos biespecífics, desenvolupats a través d’un sistema d’enginyeria molecular i que actuen en dues dianes cel·lulars alhora. Tercer, els CAR-T, que ja s’utilitzen en les neoplàsies hematològiques, com leucèmies o limfomes. Però fa uns mesos s’han aprovat per a tumors sòlids, per a un tipus poc freqüent de sarcoma. Ja estan aquí.