El mes de naixement marca l’esperança de vida d’una persona

El mes de naixement influeix en la longevitat d’una persona. "La majoria dels centenaris que hi ha hagut a Espanya –unes 113.000 persones, en les últimes dècades– han nascut el primer quadrimestre de l’any", assenyala Jaime García Moral, director del grup de treball de longevitat del Col·legi d’Actuaris de Catalunya. Segons l’anàlisi d’aquesta entitat, que va estudiar els 17,2 milions de morts que es van produir a Espanya entre el 1975 i el 2022, només el mes de gener inclou gairebé un 40% més de centenaris que el juliol. El gener és el mes amb més persones centenàries, i el juliol, el que menys. "No sabem per què passa, però les dades reflecteixen que passa", assegura García.

Maria Branyas, la catalana que va morir el 20 d’agost als 117 anys i 168 dies i que era la persona més gran del món, va néixer al març. La francesa Jeanne Louise Calment, que va morir el 1997 als 122 anys i que de moment ostenta el rècord històric de longevitat, va néixer al febrer. Pere Codorniu, veí de Sant Feliu de Llobregat, té 105 anys i va néixer al febrer. Carmen Miranda, "la centenària d’Alcorcón" (té 101 anys), va néixer al gener. Són només quatre exemples que venen a recolzar aquesta tesi, malgrat que no es tracta d’una norma inflexible, sinó que hi ha excepcions, com per exemple Esperanza Cortiñas, una dona de Lugo de 108 anys nascuda al desembre, o Virgilia de Diego, "l’àvia de Sòria", que, nascuda el novembre del 1912, va morir el 2023 als 110 anys.

El doctor Iván Ibáñez, expert en medicina nutricional, esportiva i metabolisme, confirma que el mes de naixement "pot influir" en la longevitat a causa de factors com l’"exposició prenatal a infeccions estacionals, la nutrició de la mare i l’entorn en els primers mesos de vida". També hi pot haver correlacions culturals o socioeconòmiques que influeixin en aquesta observació.

El mes de naixement marca també a l’escola i en l’esport. "En les Olimpíades o en el futbol d’elit, la majoria dels esportistes han nascut en els primers mesos de l’any. ¿Per què? Perquè quan són joves el fet d’haver nascut al gener i ser dels primers de la classe els fa tenir gairebé un 10% més de desenvolupament, cosa que és un avantatge comparatiu amb la resta. Això es dona en atletisme i en molts esports", apunta García, que creu que aquest "avantatge evolutiu" és també el que els fa viure més, si bé és una cosa que no està demostrada.

"Als EUA i al Regne Unit les escoles organitzen els nens per cursos de manera diferent. La segmentació per curs es fa al setembre i resulta que els nascuts aquest mes i a l’octubre són millors alumnes, tenen més desenvolupament perquè tenen un avantatge de vida", explica aquest actuari. I passa el mateix que a Espanya, però a la inversa: als països anglosaxons hi ha més centenaris nascuts al setembre, octubre i novembre.

Malgrat que els mesos d’hivern s’associen a més longevitat, també és cert que, en el cas d’Espanya, és quan més morts es produeixen. Com explica García, des del 1975 i fins a l’actualitat, hi ha més morts a l’hivern que a l’estiu. "Fa pitjor clima, hi ha virus, hi ha més grip... Hi estic d’acord, però em crida l’atenció que, malgrat els avenços mèdics i tecnològics, la gent es mor ara igual que fa 50 anys. No hem sigut capaços de poder evitar aquest efecte a l’hivern", reflexiona aquest actuari.

Al fer un cop d’ull a les xifres, els mesos de desembre i gener són els que registren més morts. "El mes amb menys morts és el setembre, i és una cosa que crida moltíssim l’atenció. I aquesta tendència es manté homogènia malgrat els avenços", opina. Segons l’anàlisi dels actuaris catalans, el gener és el mes amb més defuncions en el 73% dels anys dels quals es tenen dades; aquest mes i el desembre concentren més morts en el 90% dels anys. Per contra, el setembre és el mes amb menys morts en el 93,8% dels casos. "Excepte el 1988, el 2020 i el 2021 –assenyala García–. El 2020 i el 2021 s’explica per la covid, però el 1988 no ho sabem. És molt estrany".

Límit de la vellesa

Notícies relacionades

‘Boomer’ entre meduses

L’esperança de vida creix a Espanya dos anys per dècada

Segons assenyala el doctor Ibáñez, les morts tendeixen a augmentar a l’hivern a causa de diversos factors. "Les infeccions respiratòries, com la grip, són més comunes en climes freds, i el fred pot agreujar malalties cardiovasculars i respiratòries. A més, les condicions de vida poden empitjorar a l’hivern, especialment per a les persones grans", diu. No obstant, aquesta situació es podria revertir. "Amb el canvi climàtic, la mortalitat estacional podria canviar, però encara és incert si un augment en les temperatures reduiria significativament aquestes morts o si generaríem nous problemes relacionats amb la calor extrema i les malalties infeccioses", afegeix aquest metge.

Els experts no es posen d’acord sobre quina és l’edat en què una persona arriba a la vellesa. L’oficina estadística de la UE, l’Eurostat, estableix els 65 anys, "però no perquè biològicament passi res, sinó per una qüestió burocràtica i social: és l’edat de jubilació", explica Ramón Miralles, director de la Fundació Salut i Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). De fet, la societat, adverteix, està assistint al "sobreenvelliment", és a dir, a l’"envelliment de l’envelliment". "A una persona que té 65 anys li queden, de mitjana, 20anys", assenyala Miralles.