MACROJUDICI A FRANÇA

«Vaig violar Gisèle Pelicot, però va ser una violació involuntària»

«No és excusa, però feia el que el senyor Pelicot em deia», afirma un dels acusats

Lionel R., un dels acusats, va indignar la sala on se celebra el judici contra Dominique Pelicot i 50 homes més amb el seu testimoni ple de contradiccions en què va intentar justificar les seves accions.

«Vaig violar Gisèle Pelicot, però va ser una violació involuntària»
3
Es llegeix en minuts

L’audiència es va centrar ahir en les declaracions del primer grup d’acusats i es van emetre els primers vídeos dels abusos que va patir Giséle, proves gràfiques dels delictes gràcies al fet que el seu marit s’encarregava de filmar-ho tot i guardar-ho meticulosament per carpetes. El primer a declarar, Lionel R., va ser clar i mirant Giséle li va demanar perdó: «Em sento culpable de violació però no en tenia la intenció (...). Mai vaig voler fer-li mal, li demano perdó». Gisèle ni tan sols es va immutar i la declaració va continuar fent-se cada vegada més difícil d’escoltar els detalls, i d’imaginar per tot el que va passar aquesta dona de 71 anys.

Lionel va ser l’únic, dels 51 homes asseguts al banc acusats de violació agreujada, que va abusar de Gisèle durant el dia. La resta ho feien a la nit, quan tothom dormia.

«Va ser una violació involuntària, la violació va ser culpa meva», va assenyalar Lionel R. en una explicació confusa davant el Tribunal Criminal de Vaucluse, al sud-est de França, el president del qual, Roger Arata, el va posar en diverses ocasions davant les seves pròpies contradiccions. Cada frase o explicació que va donar Lionel va despertar la indignació de la víctima. «Vaig veure que alguna cosa no anava bé. La vaig penetrar, es va moure i el senyor Pelicot em va fer sortir de l’habitació ràpidament. Vaig sortir a la sala i em vaig vestir, i Pelicot va insistir perquè tornés a entrar però m’hi vaig negar i me’n vaig anar. (...) Em sento culpable de violació però no hi havia la intenció. Quan estava al cotxe tornant, no em vaig preguntar, no vaig pensar que havia violat aquesta dona».

El seu lletrat va insistir: «Llavors, ¿parlem d’una violació involuntària?». «Podem dir que és una violació de la meva culpa, en tot cas», sentencia Lionel i la sala murmura: «¿això existeix?», pregunta amb ironia una periodista francesa asseguda entre el públic.

La declaració de l’acusat, que va durar tres hores, va ajudar a contradir les explicacions que va donar Dominique Pelicot el dia abans. «Va ser una irresponsabilitat per la meva banda, però ningú em va demanar que em posés preservatiu», negant Dominique, que va afirmar dimecres passat que demanava a tots els homes que anaven al domicili utilitzar preservatiu.

La sala escoltava atentament Lionel, que repetia constantment que no volia excusar-se al donar explicacions, ja que el seu cas no té perdó. Davant l’atenta mirada de Dominique Pelicot, que sembla estar en perfecte estat de salut després d’absentar-se durant una setmana del judici, Lionel va detallar les trobades amb Dominique, algunes fins i tot fora del domicili, a l’establiment on treballava l’acusat, on parlaven sobre les trobades ja realitzades o futures. «Feia el que ell em deia. No és excusa, però el senyor Pelicot era una persona molt directiva, no era la mateixa persona amb qui havia parlat per missatges. Ell dirigia i jo feia».

Notícies relacionades

Imatges explícites

En les imatges que ahir es van mostrar en el judici es veu com Dominique agafa el cap de Gisèle i li introdueix el penis a la boca, i algú –sense determinar–, filma l’escena. El visionament va durar un parell de minuts, prou per commocionar la sala. A diferència dels acusats, Giséle mirava fixament la pantalla, sense cap expressió facial, bevent aigua, i acompanyada de dues psicòlogues. Sense la seva filla. Aquesta era la principal condició per mostrar les imatges públicament.