El Govern revisa el protocol antisuïcidis a les presons arran de la mort d’un pres

La Conselleria de Justícia va anunciar ahir que revisarà els procediments i protocols antisuïcidis de les presons catalanes, arran de la mort d’un reclús a la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), segons va dir el departament al finalitzar la reunió d’urgència amb el grup de seguiment de la prevenció d’aquestes morts als centres penitenciaris.

Un grup de treball format per personal de Justícia i de Salut i per professionals especialitzats en l’àmbit de la salut mental hauran d’aportar en un termini de 15 dies un pla de xoc amb estratègies i actuacions concretes a curt termini. La intenció, d’entrada, és poder millorar la connectivitat d’informació entre els treballadors de les dues conselleries, tant sobre la detecció de riscos, com l’abordatge coordinat dels serveis.

A part de la millora de la connectivitat per a la detecció de riscos, també s’estudiarà l’aplicació de mesures per avaluar de manera continuada els factors predictius i el seguiment i acompanyament de l’intern de forma periòdica. Així mateix, es pretén establir un període de control de les persones donades d’alta en els protocols de prevenció del suïcidi i de les altres unitats de salut mental.

Amb la mort dijous del reclús a la presó de Lledoners, ja són 10 els presos que s’han suïcidat durant aquest any a les presons catalanes, i se supera la xifra del 2023, quan hi va haver sis suïcidis. El 2022, però, 14 reclusos es van treure la vida, cosa que va suposar un augment del 27% en comparació amb els dos anys anteriors, quan es van registrar 11 morts. Es va erigir llavors en la principal causa de mort als centres penitenciaris.

Notícies relacionades

"L’educació ha de tornar a ser un ascensor social"

La Mercè i Santa Tecla posen a prova el control de les armes blanques

Salut mental

La taxa de suïcidis en la població reclusa és més elevada a la registrada entre la població en general. El règim tancat en el qual viuen els reclusos és complex a causa de la falta de llibertat i a la restricció de moviments. Un altre aspecte que influeix en aquesta radiografia és que aproximadament el 60% dels presos catalans tenen diagnosticada una patologia o malaltia de salut mental, segons les dades de la Conselleria de Salut. I prop de la meitat dels reclusos, fins a un 49%, pateixen trastorns relacionats amb l’abús de substàncies, principalment cocaïna, cànnabis, heroïna i alcohol.