"L’educació ha de tornar a ser un ascensor social"

Les imatges de l’inici del curs escolar van reflectir una barreja d’il·lusió i nervis, de somriures i alguna llàgrima. Però no totes les tornades a l’escola són iguals, especialment per a aquelles famílies que no poden assumir la despesa que implica, que l’OCU xifra en uns 500 euros. Per això, coincidint amb el retorn a les aules, el programa CaixaProinfancia de la Fundació La Caixa ofereix un suport socioeducatiu i entrega kits escolars amb l’equipament bàsic, com motxilla, estoig, llibretes... En aquesta edició han arribat a més de 65.000 nens, nenes i adolescents gràcies a la col·laboració amb entitats com la Fundació Idea, de Sabadell.

¿Hi ha diferències en com les famílies afronten el primer dia d’escola?

Hi ha una cosa que és igual: la majoria de nens tenen ganes de tornar, i les seves famílies també. Però, a partir d’aquí, sorgeixen diferències que fan que alguns alumnes no comencin des del mateix punt de sortida. La falta d’equipament, de connexió a internet a casa, de dispositius, de les possibilitats dels seus pares de mantenir una relació normalitzada amb l’escola... Aquestes famílies necessiten una petita empenta i una connexió. Perquè, al final, les entitats actuem de pont amb el seu entorn.

¿L’escola pública ha deixat de ser un element igualador?

Existeixen diferències socioeconòmiques que l’escola per si sola no pot resoldre. Dificultats de tipus material, però també cultural, perquè falten recursos per fer front a les diverses realitats a l’aula. La societat avança, però, com més ràpid ho fa, més s’accentua la bretxa de la desigualtat. Espanya se situa la segona en la cua europea en pobresa infantil, només per darrere de Romania.

¿Com es pot afrontar?

El nostre sistema econòmic genera desigualtat per se, però hi ha formes de contrarestar-lo, només fa falta voluntat política. Existeix consens sobre l’eficàcia de les ajudes econòmiques a totes les famílies que tenen fills en edat escolar, no només a les que més ho necessiten. Els estudis demostren que una prestació universal ajuda a reduir la bretxa de la desigualtat.

Mentrestant, les entitats intenten tapar aquesta bretxa.

Sí, per això són tan importants els programes que portem a terme, tant amb els ajuntaments com amb la Fundació La Caixa, com és l’entrega del kit escolar. En aquest cas, a més, l’ajuda es pot oferir en forma de targeta perquè puguin comprar el material en una botiga, com qualsevol altra família. Això és vital perquè no se sentin assenyalades, i els aporta dignitat.

¿Com afecta els fills la situació vulnerable de les seves famílies?

Quan els preguntes quins serien per a ells les situacions més importants que s’haurien de resoldre, demostren que són perfectament conscients de la seva situació. Per això responen que les seves prioritats són una vivenda en condicions, que els pares tinguin feina i un accés a equipaments bàsics. Els hauríem d’escoltar més.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿Manté, però, l’esperança en l’educació?

Tenim exemples de nens i nenes amb famílies que van ser beneficiàries dels nostres programes i que han aconseguit acabar els estudis universitaris. Alguns fins i tot treballen ara amb nosaltres. El gran canvi es produirà quan l’educació torni a ser l’ascensor social que havia sigut durant tants anys. El repte és enorme i de vegades pot ser frustrant, però el feedback positiu que rebem és el combustible per seguir endavant.