Guissona, la convivència és possible

El creixement demogràfic de Guissona és conseqüència del creixement empresarial de BonÀrea. «Som més que una indústria càrnia. Transformem i venem directament tota mena de productes alimentaris», reivindica Xavier Moreno, responsable de recursos humans d’aquesta empresa. El primer gran canvi que van viure tant l’empresa com la ciutat es va produir als anys 70 i 80, quan van arribar ciutadans de la resta d’Espanya a treballar en la llavors cooperativa. Ells i els veïns de la província de Lleida ocupaven els llocs de treball.

«Però el 2000 només ens arribaven unes 50 persones a l’any. No n’hi havia prou. El territori no aportava més persones i la gent ja no es volia moure del lloc de residència per una feina. I comencem a contractar en altres països», segueix Moreno. Els primers cinc anys van arrasar en dos pobles d’Ucraïna. El 2008 van anar a Romania a buscar personal que ja treballés en escorxadors. Després van fitxar a Bulgària i el Senegal. Avui BonÀrea té més de 5.300 empleats, la meitat d’origen estranger. Romania i Ucraïna són les dues principals nacionalitats, seguides del Senegal i el Marroc. «Ja tenim gent de Gàmbia que s’ha jubilat», apunta Moreno.

Xoc cultural

Fa anys que, assessorats per sociòlegs de la Universitat de Lleida, l’empresa va iniciar els primers plans d’acollida social. «Quan encara no hi havia tècnics de diversitat i acollida, nosaltres impartíem classes de català i castellà, informàtica, alfabetització i, fins i tot, sobre recollida selectiva», explica Moreno. Una tasca que ara assumeixen l’ajuntament i el Consell Comarcal de la Segarra.

BonÀrea també ha construït pisos per als seus treballadors. Així, si no troben cap vivenda, sempre tindran l’opció d’un sostre digne. També van ser pioners en la formació professional dual. Han construït la residència per a la tercera edat del municipi i imparteixen formació digital a l’institut. «Intentem que el xoc cultural sigui tan baix com es pugui», assenyala Moreno a EL PERIÓDICO, abans d’atendre el cònsol del Senegal a Catalunya per celebrar la Teranga, festa nacional del país.

Veïns sense vot però amb veu

«Hem d’agrair a tota la gent que ha vingut i ens ha ajudat a fer la Guissona i la Catalunya forta que som avui», reivindica l’alcalde de la localitat, Jaume Ars. Va arribar al consistori el 2019 amb majoria absoluta. «Però dels 8.000 veïns em van votar 1.800. La majoria de ciutadans no poden votar perquè no tenen la nacionalitat», es lamenta. Per superar aquest escull ha impulsat un projecte que intenta donar veu a tots els veïns exclosos del dret a vot. «Havíem de fer el pas de la cohesió: que la gent se senti escoltada i pugui participar en la vida pública», explica.

Una vegada al mes l’ajuntament rep la Taula d’Interculturalitat i Cohesió. La integren líders de totes les comunitats migrants, que actuen com a coalcaldes del poble. En aquesta taula també hi ha la policia local, els Mossos d’Esquadra, el CAP, les escoles, l’institut, l’associació de comerciants, tots els centres de culte (la parròquia, els ortodoxos i la mesquita) i BonÀrea. En total, 25 persones que es dediquen a tractar els temes que afecten el poble. «És una veu importantíssima», segueix Ars.

S’hi tracten temes que afecten els diferents grups socials. Com els divorcis en la comunitat senegalesa, els virus després dels viatges que preocupen els sanitaris, les classes per als nens nouvinguts que no saben nedar però no ho diuen a l’aula, els conflictes sobre brutícia al carrer, els problemes amb els patinets o els enfrontaments dins de la mesquita. També es treballen temes com la violència de gènere o l’arribada de cent persones del Senegal sense papers per la ruta canària. «Ens anem marcant objectius, detectem problemes i busquem solucions entre tots», diu l’alcalde.

Visió dels grans

La gent gran del poble, els que han viscut en primera persona l’explosió cultural del poble, és la millor prova del cotó per veure si el pla de convivència funciona. L’Asunción, propietària d’una floristeria, se sap els noms de les flors i colors en tots els idiomes. «Som conscients que hem d’ajudar. D’aquí només quedem quatre gats», diu la dona, els fills de la qual viuen tots a l’àrea metropolitana de Barcelona.

«Ens estan salvant. Al CAP tots els metges són immigrants», apunta el Josep, jubilat i veí de la població. «Hi ha coses, però no tenim els problemes que hi ha a Barcelona: no hi ha ocupacions perquè BonÀrea els dona vivenda», explica l’home.

Notícies relacionades

Mar España: "Les famílies haurien de poder triar si els deures es fan en paper o en digital"

Un temporal causa inundacions al sud de Catalunya

«El xoc cultural existeix. Hi ha dones que em demanen que els entri el ram de flors a l’església perquè elles tenen la regla i és pecat», assenyala l’Asunción. Però la María, octogenària i veïna del poble, ho té ben clar: «Estem contents de ser tants. Catalunya és així i l’ajuntament es preocupa per tothom».

«Hi ha gent que em diu que ens estem equivocant. El discurs d’Aliança Catalana arriba, però la gent ho comenta més en la intimitat», explica Ars, preocupat per l’alça del discurs d’extrema dreta a Catalunya. A Guissona, el partit de Sílvia Orriols va aconseguir el 7% dels vots. «Em fa por que aquest discurs fàcil arreli. Catalunya és fruit de la gent de fora. Ens han revitalitzat el país», insisteix Ars, que considera que encara hi ha molts reptes pendents. Un d’aquests reptes, que els migrants, quan es jubilen, se’n van i, per tant, no envelleixen al poble.