Una jove contra l’estigma: «No és fàcil que t’acceptin»

«He nascut a Guissona, soc de Guissona, però la gent sempre em veu com si no ho fos, com si fos immigrant. No és fàcil que t’acceptin», es presenta Khady Fall Sarr, una jove de 18 anys, filla dels primers senegalesos que van habitar el motor econòmic de la Segarra. Des del saló de casa seva explica que moltes noies com ella somien aclarir-se la pell per estar «més integrades» a la societat. Ella aspira a un altre futur. «Aquí, si ets negra ja se suposa que el teu futur és l’escorxador. Però els meus pares sempre em diuen: ‘Si estudies, pots fins i tot dirigir gent blanca’», explica.

En ple mes de juliol, els carrers de Guissona són un desert. Especialment a primera hora de la tarda. Com la majoria de veïns del municipi, Khadi Fall Sarr es refugia a casa, amb el ventilador a tot drap. També hi ha la seva mare i la seva germana petita, de tot just 2 anys, envoltades de les fotos familiars que tenen penjades a la paret: la de joventut de la seva mare, d’una bellesa enlluernadora, i les de la trapella Fall abans d’arribar a l’edat adulta.

«Aquest és el meu pare. Va ser el que va venir primer a Espanya. D’entrada va treballar als camps d’Almeria i després es va estar a Lleida fins que va arribar a Guissona a treballar a l’escorxador de BonÁrea», explica assenyalant una de les fotos. La mare va venir el 2002, treballa netejant a l’empresa que mou el poble sencer. La dona, procedent d’Aissatou Lam, és d’empenta. Té una sanció a la feina per haver-se enfrontat a un company. «Ell li va dir ‘ets un animal’. Ella li va pegar i l’encarregada la va sancionar», diu la filla. La dona no en deixa passar ni una. I encara menys quan l’objectiu de la discriminació és la seva filla.

Discriminació a l’escola

«Jo sempre he sigut l’única nena negra de la classe i no he tingut gaires amics. Un dia, devia tenir 7 anys, estava asseguda amb una nena i van venir uns nens que li van dir que no s’estigués amb mi, que jo era tonta», recorda Fall. Ho va explicar, plorant, a la seva mare. El que no s’imaginava la petita és que la mare entraria a classe, demanaria explicacions a la mestra i pregaria a un dels nens que no ho tornés a fer. «La professora va dir que era cosa de nens, que jo era una d’exagerada, però ja sé de què va el racisme», es defensa la mare a l’escoltar com explica la història la seva filla.

Com tants fills de la immigració, la infància de Fall no va ser fàcil. «No he convidat mai ningú de la meva classe al meu aniversari. No perquè no volgués. És perquè no saps què pot passar, si poden fer una cosa que no t’agradi. No et veuran mai com ells», afirma la noia, acostumada a insults i bromes que no fan gràcia. «Sempre et recorden que els teus pares no són d’aquí».

Les mirades van anar a pitjor quan Fall es a voler posar el hijab. «No és fàcil, però amb els anys millora», resumeix la jove. ¿Com s’aconsegueix? «Primer, estimant-te i acceptant-te a tu mateixa. Conec moltes noies que deixen enrere els orígens de les seves famílies perquè volen ser acceptades. Volen fer veure que la seva família no procedeix de l’Àfrica. Es penedeixen de ser negres per encaixar amb la gent d’aquí i compren cremes per aclarir-se el color de la pell».

Falta de referents

No és fàcil suportar el xoc cultural a la pell sense cremar-se. Però Fall ho intenta, tot i que les marques i ferides encara supuren. Amb el seu vel i la seva samarreta de bàsquet, ara estudia un grau de formació professional. «El primer dia em vaig presentar com a catalana d’origen senegalès. I molta gent va riure. Són els mateixos de sempre, però ningú pot treure’m ser catalana. He nascut aquí, ho soc», reivindica la noia que, malgrat ser tan jove, té les idees clares.

Notícies relacionades

Mar España: "Les famílies haurien de poder triar si els deures es fan en paper o en digital"

Un temporal causa inundacions al sud de Catalunya

A Fall la molesta no veure més dones com ella a les administracions, fent la feina per al qual ella estudia. «No veus gent negra en llocs importants, però jo espero aconseguir una bona ocupació. Els meus pares ho diuen: ‘Si estudies pots dirigir gent blanca que es pensen que són millors que tu’», assenyala. No és fàcil. I menys a Guissona. «Aquí se suposa que si ets immigrant el teu futur és a la cinta d’especejament de l’escorxador».

El responsable de recursos humans de Guissona, Xavier Moreno, trenca una llança a favor dels seus empleats. «Tenim 300 persones nascudes fora d’Espanya que ocupen càrrecs tècnics de gestió. Alguns són fills dels treballadors de les fàbriques que se n’han anat a Lleida o a Barcelona a estudiar i després han tornat», detalla Moreno. Una esperança per a Fall, que, encara amb les seqüeles del rebuig viscut, demana els mateixos drets i oportunitats que la resta de nens de la seva classe.