Els punts dèbils de la lectoescriptura

El problema amb la lectura i l’escriptura, amb la llengua, és profund i recorre totes les etapes educatives, inclòs l’ensenyament superior. No només ho diuen el PIRLS (termòmetre que avalua la comprensió lectora a quart de primària) i el PISA (prova que fa l’alumnat a quart d’ESO). El curs 2023-2024, per exemple, van suspendre l’assignatura de català de primer del grau d’Educació Primària de la Universitat de Barcelona (UB) pràcticament la meitat dels matriculats. I això malgrat ser un alumnat que havia superat la selectivitat i les proves d’actitud personal (PAP), suspeses, aquell any, per gairebé la meitat dels aspirants.

¿Quina peça o peces del sistema fallen perquè una part tan significativa de l’alumnat català tingui serioses dificultats amb la llengua? El neurobiòleg Héctor Ruiz i la doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació Montserrat Fons –professora de Didàctica de la Llengua de la UB– coincideixen en la necessitat d’ensenyar els nens a llegir (una cosa que sona evident, però que no ho és tant). «Una de les idees més perjudicials per a la missió educativa és la creença que l’aprenentatge de la lectura es produeix de manera natural i espontània, igual que l’adquisició del llenguatge oral», apunta Ruiz, que insisteix, igual que Fons, que «la conclusió que aprendre a llegir és igual que aprendre a parlar no té cap fonament».

«La ciència assenyala que el 70% dels nens aprendrà a llegir facis el que facis, però un 30% requerirà un ensenyament més metòdic. Entre un 5% i un 10% pot ser per dislèxia, però queda un 20% o més sense aquesta dificultat que només requeririen que els ho ensenyessin bé», prossegueix el neurobiòleg, que insisteix que «com fer-ho és l’aspecte de l’educació sobre el qual hi ha feta i publicada més investigació acadèmica».

No perdre el focus

Ruiz i Fons remarquen que no n’hi ha prou amb envoltar els nens de llibres. Cal dedicar temps a ensenyar a llegir i a escriure. «Un dels problemes és que cada vegada es demana més a l’escola: educar en la pau, en la higiene dental... i això pot fer perdre el focus de la base, que és ensenyar a llegir i escriure», afirma Fons. La professora de la UB afegeix que és important acompanyar aquest ensenyament durant totes les etapes. «Mai es deixa d’aprendre a llegir», assegura.

La part mecànica de la lectura i l’escriptura es treballa en l’etapa final d’infantil (I5) i en cicle inicial (primer i segon de primària), però «llegir i escriure va molt més enllà», prossegueix la professora, que posa una altra qüestió important sobre la taula: els resultats de PISA ens diuen que el problema dels nostres estudiants no radica tant en entendre la literalitat del que llegeixen –la part mecànica–, sinó en la capacitat per fer inferències (deduir allò que el text no diu) i en l’apartat de preguntes crítiques, aspectes que s’han de continuar aprenent durant tota la primària i l’ESO.

«És important donar importància a les inferències des de molt petits, fins i tot abans que aprenguin a llegir. De vegades estem tan centrats que aprenguin les lletres que perdem aquests matisos que són importantíssims. Si estem explicant el conte de Caputxeta, els podem preguntar a quins altres contes apareix un llop i van aprenent a relacionar», exemplifica Fons.

En aquesta mateixa línia d’ensenyar a llegir més enllà de la part mecànica, Ruiz apunta al problema de la falta de vocabulari i dels coneixements que et permeten fer aquestes inferències. «Si tens un vocabulari tan pobre que no entens el que llegeixes, és molt difícil que gaudeixis de la lectura», reflexiona Ruiz, que afegeix que la millor manera d’aprendre vocabulari és llegint.

Una altra qüestió sobre la taula per millorar la comprensió lectora és la necessitat de reforçar l’oralitat, una de les línies de treball de la Xarxa de Comprensió Lectora que s’implantarà aquest curs en 342 centres, l’objectiu de la qual és «identificar els components de la competència lectora i establir estratègies de millora». Aquesta és, de fet, la gran aposta del Departament [impulsada pel Govern anterior, però que arribarà a les aules aquest curs] per remuntar en llengua, juntament amb la posada en marxa, per fi, del poc ambiciós Pla de millora de les biblioteques escolars.

La falta de biblioteques escolars a les escoles (més del 40% no en tenen malgrat estar-hi obligades per llei) és una altra de les qüestions que assenyalen molts experts com una de les moltes causes del baix nivell de comprensió lectora de l’alumnat.

La llista de reptes és llarga: des de la millora de la formació inicial i la permanent (dels docents ja en actiu) fins a parlar més a les criatures. Algunes veus apunten que la nova concepció de l’escola, amb àmbits i projectes, fa que els mateixos docents parlin menys als nens del que ho feien a la vella escola, basada en escoltar el mestre durant tota la jornada (i escoltar algú parlant, i parlant bé, és una de les vies per aprendre vocabulari, bàsic després per millorar la comprensió).

Notícies relacionades

Rubén Viñuales: "Exigiré a la Generalitat un estudi de l’aire per la proximitat de la petroquímica"

El fiscal acusa l’exalcalde de Sitges per un pàrquing en zona protegida

Llavors... ¿on queda el paper de les pantalles en la caiguda de la comprensió lectora? Depèn de qui ho preguntis. Encarnación Carrasco, cap d’estudis del grau d’Educació Primària de la UB, té molt clara la relació entre les pantalles i la disminució de la capacitat de concentració i atenció. «La lectura és un esforç i les pantalles suposen una competència deslleial», fa broma.

Nombrosos docents d’ESO a peu d’aula coincideixen en el diagnòstic: l’abús del mòbil fa que els alumnes no aconsegueixin concentrar-se en res i la lectura requereix concentració. Ruiz, en canvi, no opina el mateix. «El tema del mòbil és més una qüestió de pànic moral i social; de totes les causes possibles, el mòbil deu ser de les últimes», conclou.