Per cada llibre, una peça de roba

«A canvi de llegir un llibre recomanat per mi, li compro una peça de roba», explica Marta Ros. Mare de dues filles, fa temps que batalla perquè la menor, de 12 anys, adquireixi un hàbit de lectura. Mentre que la germana gran devora llibres en el seu temps lliure, amb la petita no hi ha manera. Inspirada per la passió de la seva filla per comprar roba, Ros va idear un pla que fos un win-win. «Vaig decretar que faríem una espècie d’intercanvi, lectura per roba. Ara quan vol una peça de roba que realment no necessita, jo li recomano un llibre, i se l’ha d’acabar abans». Des que va començar aquesta negociació, fa dos mesos, ja s’ha llegit tres llibres.

«La idea va sorgir com una cosa espontània, instintiva», explica aquesta mare, que no sabia que el seu cas no és únic. Altres famílies han optat per mesures similars. «És com una negociació sobre la marxa. Si demana coses més cares, li dono llibres més gruixuts, i després si llegeix altres llibres, ho fa sense demanar-me res a canvi».

Tot i que la seva filla mai havia tingut un hàbit de lectura, aquest estiu s’ha enganxat a les novel·les juvenils romàntiques i ha començat a devorar-les. Tot i així, Ros segueix amb el pacte per poder enriquir la diversitat del que llegeix. «Les dues últimes lectures han sigut Relato de un náufrago, de Gabriel García Márquez, i La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol», assenyala. «Després parlem dels llibres que li recomano, m’explica les emocions que li provoquen, la sensació que té al llegir el llibre…».

Joan Fonts, pare de dos fills, de 13 i 15 anys, va intentar negociar amb ells un tracte similar. «Per cada pàgina que llegissin els donaria 0,06 euros. Si s’acaben un llibre de 300 pàgines, els suposaria emportar-se uns 20 euros», explica. Es va comprar una llibreta per anar apuntant les pàgines i els diners que els seus fills guanyaven. «La idea no era donar-los els diners en mà, sinó que es quedava a la llibreta de comptabilitat i després, si volien comprar-se una cosa que no fos imprescindible, ho trèiem d’allà».

En aquest cas, el pla no va funcionar. Tant ell com la seva dona són àvids lectors. Tots dos lamenten que l’hàbit no hagi passat als seus fills. «No hi ha manera», explica. «També és veritat que ara ells tenen molts més inputs dels que teníem nosaltres. I no és només cosa d’adolescents, sinó que ara tothom llegeix menys. Aquelles estones després de sopar, després del cafè… Ara, en comptes de llegir, miren les xarxes. Fins i tot a mi em passa», analitza.

«Vivim en una lògica del consum, de consumir contingut com si fos menjar ràpid. Llegir requereix un altre ritme», reflexiona Marta López, graduada en educació social i directora del programa Lecxit, una iniciativa que busca impulsar l’èxit educatiu a través de la millora de la comprensió lectora. López coincideix amb Fonts que no són només els joves els que llegeixen menys: «La desafecció per llegir és general. Estem en un món que va a gran velocitat, i fer una cosa que requereix atenció, pausa i calma és contracultural».

La comprensió, essencial

«Llegir és una cosa mecànica, llegir el que sigui, el diari, una revista, és un hàbit mecànic que has de desenvolupar», afirma Fonts. «Quan no et costi llegir, ja pots decidir si llegir un llibre o no, però tenir una bona comprensió lectora és essencial».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«És imprescindible educar els nens en el plaer de la lectura», explica Mireia Cabero, psicòloga infantil. «La millor motivació sempre és la intrínseca, la que ve de dins», assenyala. La psicòloga, no obstant, reconeix que en moltes ocasions els nens no creixen amb aquesta motivació interior. «En aquests casos, podem activar la motivació exterior, l’extrínseca, i aquesta podria ser perfectament premiar-los amb coses que els agradin». Pactar recompenses pels seus esforços pot fer que, amb el temps, aquesta motivació es torni interior i deixin de necessitar un premi per llegir. «El millor premi seria un sopar especial…».

«A mi em sembla contraproduent i gens eficient», sentencia Júlia Baena, bibliotecària escolar en un institut i professora de la Universitat de Barcelona. «A ningú se li acudiria fer això amb altres hàbits, com alimentar-se de manera saludable o fer esport», opina. Considera que donant diners per llegir, s’envien dos missatges als fills: «D’una banda, donem per fet que llegir és una activitat poc agradable i que mereix un premi per contrarestar el patiment i, d’altra banda, es corre el risc que la persona només vulgui llegir quan hi hagi premi».