"La culpa i el passat no t’han de lligar"

La Mariela és una dona migrant procedent de l’Uruguai i fa més de 10 anys que pateix fibromiàlgia, malaltia tradicionalment silenciada i banalitzada. Sense saber què li estava passant, la Mariela acudia a metges a la recerca d’una resposta. Segons el primer doctor que la va visitar, l’antídot als seus malestars consistia a "beure una bona ampolla de xampany i passar una bona estona al llit".

Alhora, el marit de la Mariela la va començar a tractar malament, a penjar-li l’etiqueta de "gandula i culpable". En aquest camí cap enlloc, la dona sentia que no podia ser la mare que els seus fills mereixien. Enfonsada en aquest pou de soledat, ho tenia clar: urgia una solució. "Amb ment i ànima malalta no arribes enlloc", assegura. El rumb del camí la va acabar portant a bon port, a una associació que ella denomina com la seva "salvació": la Fundació Ared, que aquest mes commemora el seu 30è aniversari.

Encara entre llàgrimes, la Mariela recorda el primer dia que va arribar a una sala plena de dones capbaixes, avergonyides, embolicades en un núvol de culpa. "Al compartir les nostres històries, vam descobrir que no teníem res per ocultar, perquè la fundació no són només quatre parets, és gent que vol ajudar-te fent-te entendre que fa falta passar un procés". Ared és un espai per a dones en situacions de vulnerabilitat, una llum al final del túnel que treballa la integració social. Per fer-ho, utilitzen la formació (en cuina, sector tèxtil i serveis sociosanitaris) i, sobretot, l’acompanyament integral a les afectades fins a aconseguir una ocupació digna i una autoestima reforçada.

Diferents programes

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Judit Mascó, presidenta de l’entitat, posa èmfasi que es tracta d’un treball d’acompanyament, però que el treball intrínsec i real el fan les mateixes participants. Ared ofereix diferents programes. Un de centrat en la fibromiàlgia, un altre en violència de gènere i un tercer, una empresa social, des d’on es col·labora amb altres entitats associades: es presten serveis de càtering o es confeccionen peces, llençols per a hospitals, uniformes de treball...

A l’arribar a les instal·lacions, la Mariela va saber que no estava sola, tot i que ningú li va prometre que el camí seria fàcil: "Vaig acceptar que havia de començar de zero, que no podia seguir lligada a la culpa, als remordiments o al passat", assegura, amb gratificació.