Una persona mor cada 15 minuts esperant els serveis de dependència

De fet, el Pla de Xoc en Dependència (2020-2023) establia entre els seus objectius prioritaris reduir la llista d’espera i els temps de tramitació de les sol·licituds i introduir millores en els serveis i prestacions que garanteixin l’atenció adequada de les persones dependents. Fruit d’aquest pla, el Govern d’Espanya va incrementar la seva aportació per a la dependència en un 138%. Entre el 2021 i el 2023, el sistema d’atenció va rebre una injecció de diners rècord: uns 600 milions d’euros addicionals que el Govern va invertir anualment.

Limitat a un 9%

No obstant, com va denunciar ahir l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, l’augment de les comunitats autònomes s’ha limitat a un 9%. En aquest sentit, l’entitat recalca que els governs de Castella i Lleó, Galícia i Aragó "han fet caixa" amb l’increment dels Pressupostos Generals de l’Estat.

Més enllà de la persistència de la desigualtat territorial, l’informe apunta que, per exemple, Castella i Lleó va disminuir en 34,7 milions d’euros la despesa en l’atenció a persones de dependència durant el Pla de Xoc; 6,4 milions Galícia i 3,2 milions Aragó, cosa que va suposar un alleujament per a "les arques autonòmiques en lloc d’incrementar l’atenció" a aquesta població.

Respecte a Catalunya, l’informe apunta que es troba al furgó de cua d’inversió per habitant potencialment dependent. Segons aquest nou estudi, es destinen a aquest concepte 1.649 euros per persona potencial, quan la mitjana espanyola se situa en 1.815 euros. De fet, la bretxa és especialment significativa si es compara amb les comunitats que més inverteixen en dependència, que en aquesta partida arriben a treure-li més de mil euros a Catalunya. A l’avantguarda de la dependència, despunten el País Basc (2.848 euros), Extremadura (2.599), Navarra (2.413) i les illes Balears (2.301).

Després de Catalunya i Astúries (1.604 euros), en la part baixa de la inversió figuren Aragó (1.536), Múrcia (1.504), les Canàries (1.248) i Galícia (1.073).

En aquest sentit, per a l’Associació de Direccions de Serveis Socials han sigut "especialment sagnants les retallades que s’han produït a Galícia". Asseguren que és la comunitat amb menor percentatge de persones ateses sobre la població potencialment dependent (16%), davant el 23% de mitjana estatal, a més de ser la que menys percentatge aporta (59%).

En general, en el dia d’avui, l’aportació per a dependència del Govern d’Espanya el 2023 arriba al 29% (3.292) davant el 71% (8.230 milions) de les comunitats. En menor percentatge segueixen Galícia la Rioja (59%), Andalusia (62%) i Castella i Lleó (63%), davant el País Basc (84%), Navarra (81%), Extremadura (78%) i el País Valencià (78%), que són les quatre comunitats que més inverteixen en aquest servei social. A Catalunya, la Generalitat aporta el 76,5% de les partides.

"Drets efímers"

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"Es manté l’acusada desigualtat territorial", es recalca des de l’Observatori de la Dependència. "L’any que compleix la majoria d’edat la llei de dependència cal denunciar l’incompliment de les administracions públiques que han convertit drets subjectius en drets efímers i de paper. Es tracta d’una política d’interès de la ciutadania, ja que en un important percentatge forma part del cicle natural de la vida. Això exigeix que es presti atenció a aquesta política amb amplitud de mires, sentit d’Estat i respecte a la llei", assenyalen els autors de l’informe.

En total, segons l’estudi, la inversió pública en consideració a la dependència va arribar als 11.522 milions d’euros durant l’any 2023: 8.230 milions per part de les comunitats autònomes (71%), i 3.292 per part del Govern central (29%).