La pobresa afecta més famílies amb nens que gent gran sola

Cada informe i cada publicació sobre la carència material severa que es publica al país reafirma la mateixa idea: avui dia, i malgrat el creixement econòmic, tenir fills i filles a Espanya és un factor de risc de pobresa. Més fins i tot que ser una persona gran vivint sola.

L’última a mostrar-ho ha sigut la publicació Focus on Spanish Society, editada pel centre d’anàlisi socioeconòmica Funcas. En aquesta publicació es veu com l’evolució de la carència material i social severa es va reduir en la mitjana del conjunt de països de la UE entre el 2015 i el 2023, mentre que a Espanya aquest indicador es va incrementar en el mateix període, especialment entre llars amb nens. De fet, la pobresa és gairebé dues vegades més freqüent entre famílies amb dos progenitors i fills (10,2%) que entre gent gran que viu sola (5,7%).

Economia i ocupació

Només Romania (19,8%), Bulgària (18%), Grècia (13,5%) i Hongria (10,4%) tenen més carència severa que Espanya, un país on la proporció de persones que no es poden permetre cobrir les necessitats bàsiques va augmentar del 7,7% al 9% entre el 2022 i el 2023. Malgrat que durant aquest període l’economia i l’ocupació van créixer a Espanya a un nivell més elevat que a la majoria dels països europeus, al país hi ha desenes de milers de famílies que no es poden permetre posar la calefacció els dies més freds o l’aire condicionat quan les onades de calor se succeeixen. Tampoc poden menjar carn o peix cada dos dies, ni poden anar-se’n de vacances almenys una setmana a l’any. En canvi, països com Polònia, Finlàndia, la República Txeca, els Països Baixos, Estònia i Suècia registren taxes significativament més baixes, amb xifres inferiors al 3%.

La publicació mostra com el pes de la carència material i social severa a Espanya varia significativament segons el tipus de llar. Si hi ha alguna cosa en comú a tots els països europeus és que les llars monoparentals pateixen més pobresa que les formades per dos o més adults amb fills dependents.

També és habitual que les llars de dos progenitors amb fills mostrin taxes més baixes de carència que les compostes per una sola persona de 65 o més anys. No obstant, indiquen que a Espanya es desvia d’aquest patró: si bé la taxa de llars formades per dos progenitors i fills és 8,2 punts més baixa que la de les llars monoparentals, supera en 4,5 punts la de les llars d’una persona de 65 o més anys.

Per la seva banda, les famílies monoparentals s’enfronten a un risc molt més gran en comparació amb altres estructures familiars. Per a aquestes llars formades per un adult amb un o més nens dependents, la taxa de carència material i social severa espanyola es dispara fins al 18,4%, tres punts percentuals per sobre de la mitjana europea (15,2%). Només Romania, Grècia, Bulgària, Hongria i Malta registren valors més alts.

Notícies relacionades

Coexistència i corresponsabilitat

La Generalitat pagarà a tots els pastors en zones de llops

Es dispara amb el tercer fill

El nombre de fills a la llar és un altre dels factors que varien la prevalença de la carència material i social severa, especialment si hi ha família nombrosa. A la majoria dels països de la UE, la diferència entre tenir un o dos fills és relativament petita, però la taxa de carència augmenta significativament amb el tercer fill. "Espanya segueix aquesta mateixa pauta: una de cada sis llars (15,6%) amb tres o més fills es troba en situació de carència material i social severa. De nou, aquesta proporció col·loca Espanya en una posició desfavorable en el context europeu", conclouen.