La solució a la immigració

Las paraules no són innocents. No és el mateix dir invasió que arribada, operació especial que guerra, dret a defensar-se que terrorisme d’Estat, combatre que encaixar, problema que oportunitat. Li he preguntat al CIS (un ésser humà va agafar el telèfon al Centre d’Investigacions Sociològiques que dirigeix un admirador confés del president) pel contingut literal de la pregunta que va fer als ciutadans. Després de rastrejar diversos diaris en què no hi havia manera de trobar la pregunta que va donar lloc a titulars com "La immigració és el principal problema per als espanyols, segons el CIS", vaig trobar alguna cosa a l’agència Efe. La pregunta va venir precedida d’una que podia encarrilar o predisposar la resposta de l’enquestat incaut: "¿Creu vostè que les desigualtats existents entre els països pobres i els països rics són una de les causes que expliquen l’augment de la població immigrant en països com Espanya?".

Notícies relacionades

El Govern central prohibeix la brioixeria industrial a les escoles i augmenta el consum de peixos, verdures i cereals integrals

Biblioteràpia per a superar la mort d'una persona estimada: cinc llibres sobre el dol

No hi ha solució per a la immigració, malgrat els populistes, els mentiders i els bombers voluntaris (no portuguesos) que posen gasolina al foc. Per mi la millor manera de mirar d’entendre la immigració és llegint. Tret que es vulgui mirar cap a un altre costat o amagar el cap sota l’ala. Vet aquí una sèrie de recomanacions mentre pensem què fer: subscriure’s a la revista Mundo Negro (que a part de la seva part missionera és la que més exhaustivament informa de l’Àfrica). Llegir els llibres ¿Por qué no se quedan en África? Una familia, dos pueblos: Senegal y Gambia, más allá del espejo (Aledis), de Jaume Portell Caño (que ha treballat com a freelance per a diversos mitjans i va rebre el premi Àfrica Mundi d’anàlisi pel seu article "La guerra del Sudan pot deixar el món sense Coca-Cola", en què es pregunta si és possible el benestar europeu sense el malestar africà), i Los mitos sobre la inmigración (Península), de Hein de Haas. I subscriure’s a la web Africa Mundi, per la informació africana refrescant i ben infografiada.

Per als molt cafeters, els que tinguin consciència que sense consciència pot ser que dormin millor, però viuran pitjor perquè amb la consciència anestesiada per l’alcohol, les drogues i el cinisme la vida és una pelleringa, un llibre de Howard W. French, excorresponsal del The New York Times que ara ensenya a Colúmbia i que mereix ser traduït amb urgència: Born in blackness (Àfrica, els africans i la creació del món modern, de 1471 a la Segona Guerra Mundial). I Hammarskjöld. Lluita per la pau, de Per Fly, una pel·lícula a Filmin que ve que ni pintada per seguir les sessions anuals de l’Assemblea General de l’ONU, el seu desprestigi, i el que va intentar fer el seu millor secretari general, que va morir sospitosament quan intentava evitar la secessió de Katanga després de l’assassinat de Patrice Lumumba a mans de gendarmes katanguenys, la Bèlgica que no volia prescindir de la seva finca congolesa i la CIA. ¿Què té tot això a veure amb la immigració, Ceuta, les concessions secretes al Marroc i nosaltres? Tot. Passin, llegeixin i vegin.