Les baixes per salut mental es dupliquen a Espanya en 7 anys

La Sara (nom fictici per preservar el seu anonimat), empleada llavors en una petita consultoria, va marcar el telèfon de la seva mare. Recorda com li va preguntar si estava bé el que anava a fer, si no estaria exagerant al voler entrar a veure el seu metge de capçalera i demanar-li que li donés la baixa, que ja no podia més. Després de penjar el telèfon va creuar el llindar del CAP i allà el facultatiu li va diagnosticar un quadre d’ansietat, i li va reconèixer una baixa per incapacitat temporal.

Com la de la Sara, el 2022 la Seguretat Social va tramitar més de mig milió, concretament 516.375, de baixes per incapacitat temporal per motius directament vinculats a la salut mental. El 2023 aquesta xifra va augmentar fins a arribar a un màxim històric de 602.683 incapacitats temporals, segons dades oficials de la Seguretat Social a què ha tingut accés EL PERIÓDICO després de cursar una petició d’informació per transparència.

La tendència va a l’alça i el ritme que aquesta escalada ha agafat durant els últims anys, especialment apressat després de la irrupció de la pandèmia, és veloç. Des del 2016, quan la Seguretat Social va registrar un total de 283.923 baixes vinculades a problemes de salut mental, s’han més que duplicat les incapacitats d’aquest tipus.

El trauma que van suposar les experiències derivades de la covid, més consciència i sensibilització sobre les qüestions vinculades amb la psicologia, així com un augment generalitzat de les incapacitats temporals de tot tipus expliquen, segons els diferents experts en la matèria consultats per a aquest reportatge, aquesta escalada de les incapacitats. Com el que li van diagnosticar a la Sara, el quadre més freqüent entre les dades desagregades ofertes per la Seguretat Social, que representa el 68% de les baixes reconegudes el 2023, és el dels trastorns associats a l’ansietat.

Malgrat el substancial augment en els últims anys de les baixes en aquesta matèria, Antoni Baena, doctor en Psicologia i professor de Ciències de la Salut de la UOC, considera que són poques. "Està infradiagnosticat. Fins ara s’ha mirat cap a un altre costat i es concebien els problemes de salut mental com una cosa merament personal. El normal és que aquestes xifres continuïn augmentant perquè es va visibilitzant. La gent cada vegada té menys por de dir que està malament i s’ha normalitzat la idea que a tot el món li pot passar", assenyala.

Desestigmatització

La pandèmia ha esperonat un canvi cultural incipient, com va passar també en molts altres àmbits, com, per exemple, en la generalització del teletreball. En aquest cas, segons coincideixen a dir les fonts consultades, cap a la desestigmatització de les qüestions vinculades amb la salut mental. I s’hi pot sumar la mateixa experiència del confinament i de conviure amb el virus.

Un canvi cultural que tenen molt més present els joves. "Tenen feines més precàries, menys aguant, en el bon sentit de la paraula, ja que no toleren greuges que els seus pares sí que haguessin tolerat, i menys prejudicis a l’hora de reconèixer que estan malament", apunta el psicòleg Baena. I també les dones, que també solen tenir pitjors condicions que els homes i menys reticències a reconèixer el seu malestar.

Notícies relacionades

Quatre anys més per millorar la mobilitat

Territori invertirà 4,4 milions en la xarxa de busos interurbans

El psicoanalista i psicòleg clínic Francesc Vilà afegeix, a banda de les persones de més de 50 anys, els expulsats del mercat de treball o infravalorats que encaixen com una "tragèdia" i un "fracàs" veure’s desposseïts de l’històric rol de proveïdors de la família que històricament han jugat.

I és que aquest repunt de patologies vinculades a la salut mental és una qüestió de percepció, però també de condicions materials, segons recorda Vilà. "S’ha de desvincular la salut mental de floritures mentals, és reflex del malestar de les persones amb la seva vida quotidiana", afirma.