Gala d'entrega

Palafolls, el Vendrell i Calonge de Segarra guanyen els Premis Poble de l’Any 2024

Aquests guardons impulsats per Prensa Ibérica van reconèixer el dimarts al Castell de Calonge a les millors iniciatives municipals en sostenibilitat, turisme i cultura

Lhumorista Fel Faixedas condueix la gala de lliurament dels Premis Poble de lAny.

Lhumorista Fel Faixedas condueix la gala de lliurament dels Premis Poble de lAny. / David Aparicio

6
Es llegeix en minuts
Anna Tañà

Els Premis Poble de l’Any van tornar dimarts passat a la nit per a reconèixer l'esforç i compromís dels municipis de Catalunya. Aquests guardons, organitzats per les capçaleres catalanes de Prensa Ibérica –'El Periódico', 'Diari de Girona', 'Regió7' i 'Empordà'–, destaquen iniciatives innovadores en sostenibilitat, turisme i cultura, categories clau per a revitalitzar aquestes àrees i assegurar el seu futur.

Els guardons van tornar amb la seva segona edició després d'una pausa d'un any motivada per les eleccions municipals, reafirmant el seu objectiu de donar visibilitat a aquells pobles que, amb esforç i dedicació, estan impulsant un desenvolupament més dinàmic i pròsper per a les seves comunitats. Amb tres categories principals – Poble Sostenible de l’Any, Poble Turístic de l’Any i Poble Cultural de l’Any–, la cerimònia va reconèixer el treball dels municipis que lideraven el canvi en un entorn cada vegada més afectat per la despoblació i l'envelliment de la població, que posen en risc la seva vitalitat. Els guardons pretenen ser un reconeixement públic per a aquests municipis, que s'esforcen a tenir noves iniciatives per a lluitar contra això.

Els pobles rurals, especialment a Catalunya, s'enfronten a una sèrie de reptes estructurals que amenacen la seva sostenibilitat a llarg termini. La pèrdua de població jove, que migra cada vegada més a les ciutats a la recerca de millors oportunitats, la falta d'inversions i la disminució de les activitats agrícoles tradicionals, són alguns dels problemes que els afecten. Molts municipis veuen minvada la seva vitalitat i capacitat de creixement, la qual cosa posa en perill la preservació de les seves tradicions i les seves formes de vida.

L'alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, dona la benvinguda com a amfitrió de la gala. /

David Aparicio

Els premis van sorgir per a donar visibilitat a aquelles localitats que, lluny de rendir-se, van implementar solucions creatives i sostenibles per a enfrontar-se a aquests problemes. El seu objectiu és, també, inspirar a altres municipis a seguir el mateix camí. Cada guardó valora uns aspectes diferents: el Poble Cultural, es reconeix la promoció de la seva cultura local i la capacitat de crear una identitat cultural visible fora del municipi; el Poble Turístic, es valora el seu paper com a destinació turística i les seves estratègies innovadores i atractives per a captar visitants i, el Poble Sostenible, es té en compte si prioritza el benestar comunitari, l'economia local i el medi ambient.

Calonge i Sant Antoni, seu de la gala

Els guanyadors de les tres categories van ser seleccionats mitjançant votació popular a través de la pàgina web oficial del certamen, amb una participació massiva que va demostrar l'interès i suport de la ciutadania a les iniciatives. La gala de lliurament dels premis, celebrada al Castell de Calonge, va ser un esdeveniment ple d'emoció i reconeixement per als finalistes i guanyadors, els qui van rebre l'aplaudiment pel seu ardu treball en pro de les seves comunitats.

La cerimònia va començar amb una benvinguda a càrrec de Fèlix Noguera, director general de Prensa Ibérica a Catalunya i Balears, qui va destacar la importància de continuar promovent el desenvolupament dels municipis: “Aquest premi ens fa especial il·lusió perquè reconeix l'ambició i el progrés dels pobles, en un moment en què són amenaçats per la despoblació i la crisi agrícola. Per això, necessiten un reconeixement públic dels seus esforços i iniciatives”.

Francesc Alemany, alcalde de Palafolls, rep el Premi Poble Sostenible de l'Any /

David Aparicio

Per part seva, l'humorista Fel Faixedas va ser l'encarregat de presentar la gala, que va incloure moments d'humor abans de l'esperat lliurament dels guardons. La gala va concloure amb un emotiu discurs de clausura a càrrec de Jordi Soler, alcalde de Calonge i Sant Antoni, qui va destacar la importància de continuar donant suport a l'esforç dels ajuntaments.

L'esdeveniment va culminar amb una celebració en la qual els assistents van gaudir d'un piscolabis patrocinat per la Generalitat de Catalunya, Endesa i la Fundació Cultural El Foment. A més, l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni va cedir generosament l'espai del Castell de Calonge per a la realització de l'esdeveniment, mentre que la DO Empordà va oferir una selecció de vins locals per al brindis final.

Els guanyadors

En l'edició d'aquest any, els projectes finalistes van demostrar un ferm compromís amb la sostenibilitat, el turisme i la cultura local, pilars fonamentals per al desenvolupament.

A la categoria de Poble Sostenible de l’Any, Senterada (Lleida) va destacar pel seu projecte d'autosuficiència alimentària i la reducció de residus, mentre que Avià (Barcelona) va ser finalista per la seva aposta per les energies renovables i l'eficiència energètica. No obstant això, el guanyador va ser Palafolls (Barcelona), un municipi que va impulsar l'ús d'energies renovables, l'estalvi energètic, la mobilitat sostenible i la reducció del consum d'aigua, consolidant-se com un exemple a seguir en la lluita contra el canvi climàtic i la preservació dels recursos naturals. Els seus avanços en sostenibilitat i gestió de l'aigua en un moment de sequera com el recent, l'han convertit en clar mereixedor d'aquest guardó. Endesa, patrocinador de la gala, va lliurar el guardó a Francesc Alemany, alcalde del municipi.

Keneth Martínez, alcalde del Vendrell, recull el Premi Poble Turísitic de l'Any. /

David Aparicio

D'altra banda, a la categoria de Poble Turístic de l’Any, els finalistes van incloure a Vilanova de Meià (Lleida), amb la seva innovadora oferta de turisme astronòmic i de naturalesa; Besalú (Girona), el patrimoni medieval del qual continua atraient cada any a milers de visitants, i Tavertet (Barcelona), que va saber combinar el turisme de naturalesa amb la sostenibilitat. Finalment, el guardó va ser per al Vendrell (Tarragona), una localitat que va destacar per la seva combinació de platja, patrimoni, cultura, oci i paisatge natural, i la seva excel·lent connexió amb les grans ciutats, la qual cosa li va permetre consolidar-se com una destinació turística preferent a Catalunya. En aquest cas va ser un representant de la Fundació Cultural El Foment qui li va lliurar a l'alcalde, Keneth Martínez, el reconeixement a la labor turística.

Notícies relacionades

Referent a la categoria de Poble Cultural de l’Any, Taüll (Lleida) va ser finalista gràcies a les seves icòniques esglésies romàniques, mentre que Planoles (Girona) va destacar per la seva extensa programació artística. Per part seva, Vilalba dels Arcs (Tarragona) va impressionar per la seva variada vida cultural i va sorprendre també per la seva massiva presència a la gala de lliurament després de noliejar un autobús per a 40 persones. El premi, que va lliurar la Generalitat de Catalunya, va ser atorgat a Calonge de Segarra (Barcelona), que ha aconseguit preservar el seu patrimoni miner mitjançant el projecte pioner de la Mina Vicenta, restaurada i reconvertida en un museu, i la creació d'activitats culturals al voltant d'aquest llegat atraient turistes i experts en història industrial. Xavier Nadal va ser el responsable de rebre el guardó.

Xavier Nadal, alcalde de Calonge de Segarra, posa amb el premi Poble Cultural de l'Any. /

David Aparicio

Amb aquesta segona edició dels Premis Poble de l’Any, s'ha reafirmat el compromís de Catalunya amb el desenvolupament d'aquestes localitats i la preservació de les seves tradicions. Els guanyadors, Palafolls, El Vendrell i Calonge de Segarra, representen el millor exemple del que pot aconseguir-se quan s'aposta per un desenvolupament que respecti les arrels culturals i els recursos de cada territori. L'èxit d'aquesta nova edició va deixar clar que els premis es van consolidar com una cita imprescindible per als qui creuen en el futur dels pobles. Amb iniciatives com aquesta, Catalunya continua escrivint una història de resiliència, innovació i esperança. La tercera edició, que s'espera celebrar al llarg del 2025, es durà a terme en alguna de les tres localitats guardonades.