Quasi la meitat dels nens de famílies pobres pateixen un excés de pes

La nova edició del macroestudi Aladino, que es porta a terme una metodologia similar a 40 països cada quatre anys, torna a deixar el preocupant titular que un alt nombre de nens espanyols pateix excés de pes. En concret, el 20,2% té sobrepès, gairebé el 16% presenta obesitat i el 36,1% pateix els dos problemes, sota l’etiqueta excés de pes, tot i que la situació ha millorat lleugerament des del 2019 (en xifres globals ha caigut 4,5 punts). Aquesta millora no es dona, no obstant, en tots els tipus de llars per igual.

És una problemàtica travessada pel nivell de renda: mentre que la prevalença ha baixat en les llars més acabalades i en la classe mitjana, en les famílies que cobren menys de 18.000 euros a l’any la tendència es manté en el temps des del 2021, fins a arribar a gairebé la meitat dels menors, el 23% dels quals amb sobrepès i un altre 23,6% amb obesitat. La suma de les dues situacions ascendeix al 46,7% dels nens en les famílies pobres, davant el 29,2% d’incidència en les llars que cobren més de 30.000 euros.

La investigació, realitzada amb els mesuraments corporals i les respostes de més de 12.500 escolars de 6 a 9 anys i les seves famílies, posa de manifest que les diferències se sustenten en l’estil de vida. Així, l’avançament de l’estudi presentat ahir revela que el percentatge de consum de refrescos ensucrats més de tres vegades a la setmana es multiplica per vuit (7,8% davant 0,9%) en nens de famílies amb ingressos inferiors a 18.000 euros respecte a aquelles que cobren més de 30.000 euros. I el consum de pantalles més de dues hores al dia –i per tant més sedentarisme– es duplica (el 41,4% davant 22,8%).

Tenint exclusivament en compte els hàbits alimentaris, crida l’atenció a més que sis de cada 10 nens d’entre 6 i 9 anys no consumeixi fruita diàriament i vuit de cada 10 no menja verdura tots els dies i, de nou, a les llars més pobres el consum és encara menor. Quant a l’activitat física, més de set de cada 10 nens dediquen almenys una hora al dia a jugar activament. El 81,8% realitza almenys dues hores setmanals d’algun tipus d’activitat extraescolar relacionada amb l’esport, però el percentatge baixa al 64,2% de les nenes de famílies amb menys renda, davant el 88,1% de les seves companyes a les llars amb més ingressos familiars.

I tot i que l’Associació de Pediatria recomana que els nens a partir de 5 anys no passin més de dues hores al dia exposats a les pantalles, de mitjana tres de cada 10 escolars de 6 a 9 anys superen aquesta quantitat.

Comparativa internacional

L’obesitat és un greu problema de salut pública. Els nens obesos o que tenen sobrepès són més propensos a tenir malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2 i trastorns mentals com depressió, ansietat i baixa autoestima, ja que els cànons de bellesa marquen la primesa com el model ideal.

Els resultats d’altres països encara no han sigut difosos, però en l’edició 2019 de l’estudi Aladino, que s’emmarca en la iniciativa de Vigilància de l’Obesitat Infantil (COSI) de l’oficina europea de l’OMS, Espanya va despuntar com el tercer país amb més excés de pes infantil i el quart amb més obesitat. Les dades mostren una problemàtica que va a més i afecta també els adults, ja que segons dades oficials el 55,8% de la població espanyola més gran de 18 anys té un excés de pes, el 18,7% obesitat i el 37,1% sobrepès. A més, gairebé quatre de cada 10 persones es declaren sedentàries en el seu temps lliure.

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El Govern ha impulsat diverses mesures, entre les quals el pla estratègic per a la reducció de l’obesitat infantil (denominat Pla Bé) presentat pel president Pedro Sánchez el 2022 i que conté 200 mesures destinades a aconseguir una reducció de la prevalença de fins a un 25% fins al 2030. Però una de les principals propostes impulsades per l’anterior ministre de Consum, Alberto Garzón, que consistia a prohibir la publicitat infantil d’aliments insans, com la xocolata, les galetes o els gelats, no va tirar endavant per l’oposició del sector alimentari i dels ministeris d’Agricultura i Indústria, que van vetar el reial decret.

No obstant això, l’actual ministre de Drets Socials i Consum, Pablo Bustiduy, en la presentació de l’estudi Aladino, es va comprometre a tornar a impulsar la iniciativa, tot i que va incidir més en la "imminent" aprovació d’un reial decret que regularà l’alimentació que s’ofereix als menjadors escolars. Segons va argumentar el polític, "la legislació vigent i el model basat en l’autoregulació s’han demostrat insuficients per fer front al repte" de l’obesitat infantil, per la qual cosa ha defensat la necessitat d’adoptar unes "mesures més ambicioses".